Memòries de Menorca: una porta oberta al record

Marina Velasco Puigròs

Reflexionar sobre la memòria, les memòries, és un tema llenegós. Com més hi aprofundeixes més t’adones que, malgrat els esforços realitzats des del camp de la història, la sociologia, l’antropologia o la psicologia social per definir-la, segueix sent un concepte amb múltiples significats i inclús ambigu. Per això, se segueix parlant de la memòria des de diferents aproximacions: individual o personal, col·lectiva o social, oficial o dominant, etc.
Dins aquest recorregut, però, no es pot oblidar la memòria històrica. La definició d’aquest terme, que conceptualment és una mica redundant, continua sent motiu de debat per part de les tendències generals existents. Ara bé, independentment de la línia teòrica que es segueixi, el que no es pot negar és que en els darrers anys la memòria històrica està quallant en el llenguatge quotidià i dels mitjans de comunicació, està aconseguint un protagonisme com a element reivindicatiu i cohesionador social i va de la mà amb moviments de recuperació de la memòria d’un passat que ha estat silenciat per la història oficial. En aquest sentit, s’associa necessàriament a la recuperació i vindicació de determinats fets, a l’expressió de la identitat col·lectiva i a l’obligació moral del record. Inclús hi ha qui estableix vincles directes entre aquests elements i els fets històrics del 1936; realment és com si memòria històrica i Guerra d’Espanya del 1936 haguessin esdevingut una mena de sinònims. Però no, la memòria històrica significa quelcom més ampli i complex.
És interessant veure com existeixen entitats en el marc insular que entenen la memòria històrica des de l’amplitud quant a concepte. Un exemple és l’Associació Memòries de Menorca (2018), la qual dirigeix Miquel López Gual i amb el qual vaig tenir l’oportunitat de debatre sobre aquestes i altres curolles aprofitant l’assistència al I Cicle de Memòria i Patrimoni que organitzava la mateixa associació (el qual finalitza el 22 d’octubre).
López té molt en compte aquests factors a l’hora de confeccionar el marc des d’on desenvolupa i gestiona els projectes. Això, conjuntament amb el marcat caràcter intel·lectual i acadèmic de l’associació, fan que des de l’inici s’entengui la memòria amb tota l’amplitud que li correspon: una imatge del passat construïda des del present. Així mateix, compta amb una triple vessant: l’acadèmica, on destaquen els estudis de recerca; l’educativa, on s’inclouen tallers, diàlegs i debats que es presenten a centres educatius; i la divulgativa en l’àmbit social, a través de jornades, cicles, cinefòrums itinerants interculturals en català, processos socials, etc. que abasten diferents tipus de memòries històriques, especialment aquelles que tenen una funció social per a assolir un món més just i igualitari. Alguns exemples són la memòria democràtica (que no és exclusiva del context de la guerra del 36), el moviment obrer del segle XIX, l’ecologisme social, les migracions, el patrimoni arquitectònic, el col·lectiu LGTBIQ+, etc. En definitiva, línies d’acció àmplies a partir de la definició àmplia de memòria.L’objectiu últim de l’associació és clar: plantejar temes de memòria a la societat que generin debats i reflexions i que, alhora, exerceixin pressió a les institucions públiques. És, doncs, una crida a l’acció des d’una base sòlida obtinguda a través dels estudis acadèmics i el suport i implicació de diferents segments socials.Si us interessa conèixer més aquesta associació, podeu seguir la seva activitat a les xarxes socials (@memoriesdemenorca) i gaudir del contingut que generen. A més, si teniu l’oportunitat de viatjar a Menorca, podeu aprofitar per participar en alguna de les seves activitats o delectar-vos amb el turisme de memòria. Sens dubte implicarà obrir una porta al record.

A la foto, Miquel Gual, president de l’associació.