“M’estimaria més no tenir tants de moixos i que les colònies s’anassin reduint”

Fa aproximadament sis anys que Àngela Terrassa va començar a gestionar una colònia de sis o set moixos. Avui en gestiona dues d’una vintena de moixos cada una i a més en té set a ca seva. Ens explica que en un parell d’anys “he castrat prop de cent moixos, i això és impossible pagar-ho”. Aquesta gestora de colònies felines comenta que “les associacions sempre han anat a l’Ajuntament a demanar castracions, perquè no serveix de res actuar si no dus un control. Els  darrers quatre anys els tres partits que governaven ho duien al programa i vàrem veure el cel obert”, diu, mentre veu, però, que a la fi no hi hagué un resultat tangible.

A Àngela Terrassa li agradaria que es creàs una Comissió de Benestar Animal. Hi ha moltíssima de gent tota sola que se’n cuida. I hi ha colònies que estan molt bé”. Per a ella, “al carrer no hi hauria d’haver moixos, i jo no vaig a encalçar-ne”. De fet, explica Terrassa, “jo els vaig ubicar a un indret on no molestassin els veïnats i que jo estigués tranquil·la de no haver-me d’amagar, com fan altres gestores”.

De totes maneres, confessa que “estic molt frustrada. A una de les colònies hi havia quatre moixos i ara n’hi ha vint. L’altre dia me n’hi varen deixar tres. L’Ajuntament els hauria de castrar perquè cada vegada n’hi hagi menys”. En aquest sentit creu que “els moixos no se n’han d’anar a Santa Eugènia perquè els castrin. No poden passejar els moixos per tot Mallorca dins una furgoneta. Ho passen fatal”.

Àngela Terrassa comprèn que hi pugui haver queixes per part dels veïnats, “però jo sempre faig pedagogia, i els ho explic, i la majoria ho entenen, sobretot els infants i les persones majors”.

Per a ella, “ara hi ha molts més moixos que fa quatre anys. Hi ha moixos que mengen al fems, i abans jo no tenia aquesta sensació. Hi ha molts  de moixos que no són colònies, que es mouen d’un lloc a l’altre. En canvi, a les meves colònies els moixos estan tranquils, aquí no hi ha cotxes i no estan  estressats. Jo m’estimaria més no tenir-ne tants i que les colònies s’anassin reduint. Els moixos es poden reubicar, però ho has de fer molt bé. Has de fer molta de feina perquè la gent estigui contenta que hi vagis. No em queix. Però aquests moixos són de l’Ajuntament i són de responsabilitat seva. És l’Ajuntament qui els ha de vacunar, esterilitzar i xipar”.

Terrassa es queixa també que hi ha molts de punts d’alimentació descontrolats, on no es fa una bona gestió de la colònia, i això, diu, “tampoc no és bo”. El que caldria és “legalitzar les colònies, que hi hagués un registre de colònies, i que les gestores tenguéssim un paper que ho certificàs, com passa a Palma, a Pollença a Marratxí o a molts d’altres ajuntaments. I és l’Ajuntament el que ha de fer feina amb la gent que no fa les coses bé”. A la plaça de darrere el Convent “hi havia gent que deixava menjar per als moixos al costat de les cotxeries municipals. Això generava formigues “que entraven al banc d’aliments de l’Ajuntament…”, per això, recalca, “si fas les coses bé no t’has d’amagar, no hi ha queixes iels moixos estan bé, una vegada encarrilat, ja està, però costa tant…”

A Àngela Terrassa li agradaria “tenir un vincle amb l’Ajuntament per trobar solucions per als problemes que surtin. Que l’Ajuntament ens ajudàs a col·locar les colònies, a parlar amb els veïnats… perquè jo sobretot el que vull és llevar aquest patiment d’aquests animals. Els que hi ha ja hi són, però hem d’arribar que no n’hi hagi cap”.

El compromís d’aquesta gestora amb les seves colònies és diari. Cada dia, sens falta acudeix als  dos indrets per alimentar els animals i comprovar que estiguin sans i bons, hi pot arribar a invertir dues hores diàries. Per això espera que a l’Ajuntament hi facin qualque cosa, “hi ha doblers per al que volen. Si s’hi haguessin posat fa quatre anys el problema ara seria  molt inferior”.