Skip to content

Mil centpercents

No fa gaire mesos la nostra publicació celebrava els vint anys. I aquesta setmana mateix, postelectoralment, estivalment, arribam al número 1.000. Són mil setmanes, mil tancaments, mil vegades de pensar els continguts, mil vegades de triar una portada. Quan volem arribar a la hipèrbola solem dir: “T’ho he dit mil vegades”, sabent que com a molt hem fet l’advertiment set o vuit pics. Ara, nosaltres, el Cent per Cent, donam forma de realitat a aquesta exageració. Segurament ningú ara fa vint anys i set mesos hauria cregut que podíem assolir aquesta fita. La constància ha estat la nostra bandera per assegurar que, setmana rere setmana, tornàvem al carrer. Com en qualsevol iniciativa, com en qualsevol col·lectiu, com en qualsevol empresa, hi ha puntes d’eufòria i de satisfacció. Ara aquella notícia que ha tengut tanta de repercussió, ara aquell mes de maig amb ingressos rècord de publicitat, ara aquell número de Sant Antoni tan ben elaborat i tan ben acollit. Però la majoria dels dies, la majoria de les setmanes, la difícil tasca de ser-hi esdevé un picar pedra, un no amollar el mac, un creure en allò que es fa.

Per això, més que aquelles puntes d’eufòria i satisfacció de què parlàvem, ens enorgulleix haver pogut arribar fins aquí. No ho hem fet tots sols. Els primers imprescindibles són els qui pensen, fan i escriuen la revista. Gràcies, per tant, a tothom que, un moment o l’altre de la nostra història ha passat per la redacció de Cent per Cent, ja fos en tasques de redacció, comercials o de distribució. També gràcies a les desenes, deuen ser ja més d’un centenar, de persones que desinteressadament han volgut passar per les nostres pàgines com a col·laboradors. Gràcies a la vintena de col·laboradors actius que tenim ara mateix, que aporten un plus de qualitat i d’opinió diversa a les nostres pàgines. I gràcies, mil gràcies a tothom qui ha cregut i creu en nosaltres, ja sigui llegint-nos a ca seva com a subscriptor, ja sigui anunciant-hi el seu negoci, ja sigui llegint-nos al bar, ja sigui fent-nos avinent una o altra informació.
Avui, respecte de fa vint anys, les coses han mudat de verd en blau. Les noves tecnologies han entrat a les vides de la majoria de gent, l’era digital ja és una realitat, i la lectura en paper perd protagonisme a cada dia que passa. La informació instantània, el “fast-press”, la cuina ràpida, i la digestió accelerada i irreflexiva semblen prendre tot el protagonisme als reportatges i als temes cuinats amb dedicació i lentitud. No venen dies fàcils per al paper, però això ja era una història que sentíem al principi dels nostres dies. I encara hi som.

Per paga, sabem que el nou Govern balear entra amb la idea de no posar les coses fàcils als qui malavejam viure amb normalitat en la nostra llengua. Sense victimisme, sense resistencialisme, amb normalitat, sense folklorismes rancis ni actituds misericordioses, nosaltres hi continuarem sent.

Mil gràcies a tothom una altra vegada.

Back To Top
Search