Miquel Àngel Sureda: “En aquesta legislatura no hi ha hagut retrocessos lingüístics”

Miquel Àngel Sureda (Manacor, 1975) és mestre d’escola de primària. Des de fa onze anys és també regidor a l’Ajuntament de Pollença per Junts Avançam. Va ser també director insular d’Emergències al Consell de Mallorca durant dos anys i mig. Ara ha estat nomenat Secretari autonòmic d’Universitat, Recerca i Política Lingüística en substitució d’Agustina Vilaret.

Ha estat una dimissió esperada, la d’Agustina Vilaret? Sabíeu que us podien cridar per substituir-la?
Jo feia la meva feina de mestra, i n’estava molt content. I políticament tenc la meva feina pública a Pollença. Sempre he estat informat del que passa a Palma, tant al Consell com al Govern. Ara bé, jo no sabia que hi hauria aquesta dimissió, possiblement perquè la pandèmia hagi fet que aquest contacte que poguéssim tenir abans entre Palma i els pobles hagi minvat. Una vegada que es produeix la dimissió i que em proposen per al càrrec, ho assumesc com un repte, perquè crec que amb la meva experiència com a docent i també com a regidor i director insular, també és una oportunitat.

Després del quadrienni negre amb José Ramón Bauzá, hom esperava un gir radical en la política lingüística, sobretot a la sanitat i a l’educació. Encara no tenim clar si el català és un requisit per accedir a la funció pública a la sanitat. I en educació, n’hi ha que demanen que tornin sortir les camisetes verdes…
Hi ha un pacte que són els acords de Bellver, que preveu la creació i impuls de l’Oficina de Drets Lingüístics. Des de la secretaria i des de la Direcció General de Política Lingüística això és un bastió per garantir aquest pacte de Bellver. D’altra banda, com més siguem dins el Govern i el Parlament que creguem en el català com una necessitat i una llengua a protegir i defensar on calgui més segur serà que ho puguem garantir. El que és cert és que no hi ha hagut retrocessos lingüístcis, encara que potser tampoc no s’ha avançat allò que a nosaltres ens hauria agradat. El nostre compromís és ferm. Ara, només representam una part del govern i del Parlament. D’altra banda, s’han fet coses com ara la presència del català a Netflix, o l’any Fuster, que amb altres majories, tant aquí com al Principat i al País Valencià, serien impossibles.

El 2009 ERC va sortir de tots els seus càrrecs dins el Govern del Pacte de Progrés. Podria tornar passar, això? Quines serien les línies vermelles?
Les circumstàncies són diferents. Allò que es reclamava a Francesc Antich era l’avançament de les eleccions, perquè dins el PP hi havia una corrupció molt gran i no volíem que li donassin temps per refundar-se. I en certa manera el temps ens va donar la raó i José Ramón Bauzà va guanyar les eleccions de 2015. Ara hi ha per segona vegada consecutiva un govern progressista i hem d’aspirar a una tercera legislatura. Per això necessitam que tota aquella gent mobilitzada el 2015 ens doni suport.

També teniu competències en Universitat i Recerca. Quins reptes hi ha?
La relació amb la UIB és extraordinària i el Govern hi aporta de cada vegada més recursos. Tenim prevista la construcció de l’edifici interdepartamental de ciències de la salut. Som petits, però en segons quines coses, com les ciències de la mar, som dels millors del món. I a més, també tenim el projecte de Llei de la ciència, amb l’objectiu de mantenir els talents d’aquí i fins i tot poder captar els de fora.