Dilluns dia 13 de juny, a les vuit de l’horabaixa, a l’OCB Manacor del carrer de Jaume II, núm. 15, Miquel Ensenyat, educador social, exbatle d’Esporles, dirigent de Més i president del Consell de Mallorca, ha acceptat la invitació de l’entitat i serà entrevistat per Antoni Tugores Manresa, escriptor, investigador, historiador i periodista, i per Antoni Riera Vives, filòleg, periodista i escriptor.
El Consell de Mallorca, la institució que presideix, té 33 anys d’existència. En una entrevista recent publicada a la revista El Temps va respondre a la pregunta de Miquel Payeras sobre si els mallorquins coneixen què és el Consell, tot dient que molta gent encara no sabia de què servia i afegia que pensava que «ni tan sols el Govern ho sap ben bé… Justament per això ens hem posat el repte que a finals d’aquest mandat quedi clar què és i per què volem el Consell». I un es pot preguntar, quina informació tenim d’aquesta institució? No gaire. Durant tots aquests anys, els mallorquins han pogut veure que el Consell de Mallorca asfaltava camades, camins i carreteres. O que potenciava la construcció d’instal·lacions esportives i culturals. I segurament, poca cosa més. Però és una institució que té capacitat legislativa i que té àmplies competències executives en matèria d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric (CIOTUPH). Miquel Ensenyat entén que el repte és definir «què volem exactament que siguin els Consells Insulars» i aposta per acostar el poder de decisió als ciutadans, «fem més forts els ajuntaments, dotem-los millor i, just després, potenciem molt més els Consells».
El president del Consell parteix del fet que a Mallorca hi ha dues visions: la de la Part Forana i la de Palma. I que a aquestes dues visions, s’hi ha de sumar la manca de cohesió social. Davant aquests dos factors, pensa que el Consell pot fer «un paper important a l’hora de llimar diferències i per tant pot ajudar a fer créixer la idea d’identitat compartida», ja que la institució que presideix té una eina important com és la relació estreta que manté amb els municipis, una xarxa de relació institucional que el Govern no té i que a molts pobles s’amplia amb els contactes amb la societat civil local respectiva.
Andreu Manresa, conegut periodista i, ara, director general d’IB3, descriu Miquel Ensenyat com una persona que «no s’arrufa ni dissimula, per dir allò que creu o és.(…) té quelcom de valent i iconoclasta. És formal i capaç de pintar de blau cel els mobles vells de la padrina, de dur una americana comprada de segona mà a una botiga de solidaris i marginats de Deixalles o de mostrar al Twitter unes xules espardenyes de tela de color i d’espart d’una sabateria popular del poble.» Aina Salom diu que «… és bo. (…)es pot discutir amb ell». I Biel Mesquida diu que «és un home tranquil, intel·ligent, bon estrateg, que pot dirigir bé el vaixell del Consell.» Tota una personalitat que ha accedit a compartir el seu temps amb la ciutadania, amb la societat civil, amb el poder de decisió de la qual ell confia.
