Són els darrers que varen aprendre fer sonar l’instrument amb els vells xeremiers i una de les colles de músics amb més trajectòria de Mallorca. Acompanyen els Cossiers des de fa 40 anys i per celebrar-ho preparen una classe magistral i una festa a l’Escola de Mallorquí. Serà divendres dia 17 de febrer i s’esperen sorpreses.
Tot va començar a la llibreria Quart Creixent de Palma. “Hi coincidíem amb n’Aina Sansó perquè en Toni Artigues, que duia la llibreria, hi feia classes d’iniciació a les xeremies i al flabiol. Llavors n’Aina, na Coloma i tota la resta ja tenien en marxa el trull de recuperar. Jo ja hi vaig anar a tocar l’any 1982, el segon any que sortien”, explica el xeremier Miquel Tugores. Gairebé immediatament s’hi va afegir Tomàs Salom, el seu company inseparable que, a més de fer sonar el flabiol i el tamborino, ha format molts dels xeremiers més joves que estan en actiu. “Quan varem comença a interessar-nos per les xeremies i els flabiols, no érem gaire i ens coneixíem tots! Record que vàrem anar a tocar a les noces de n’Aina Sansó. Supòs que tot es va compondre i començàrem a venir a sonar amb els Cossiers”, confessa Salom.
“En quaranta anys no hem fallat mai als Cossiers de Manacor. Si qualcú dels dos no ha pogut venir, ha estat per malaltia”, afegeix Miquel Tugores. Ni l’un ni l’altre són manacorins. En Tomàs Salom és montuïrer i també toca el flabiol amb els cossiers del seu poble. En Miquel Tugores és sineuer i ha tocat a pràcticament totes les festes populars de Mallorca i també en moltes d’allà deçà la mar. Però estimen els Cossiers de Manacor. “Varen començar essent quatre arreplegats carregats de romanticisme però varen aconseguir que el poble els senti seus”, recorda Tugores.
Colla “històrica”
Si es caracteritzen per alguna cosa en Miquel i en Tomàs és perquè “són la colla de xeremiers que més ha perdurat des de la dècada de 1970 i són els darrers que varen poder aprendre dels vells xeremiers”, explica Joan Munar que és el professor del curs d’instruments tradicionals que ofereix l’Escola Municipal de Mallorquí.
A finals de la dictadura franquista “quedaven pocs xeremiers i record que un any per festes vàrem haver d’anar a cercar dos xeremiers vells de Muro i els vàrem haver de passejar en carro perquè no els bastava l’alè”, recorda Miquel Tugores. Molts elements de la cultura i de la cultura popular estaven en decadència i les xeremies no eren cap excepció.
Una nova embranzida
Des de diferents punts i en indrets diferents, algunes persones varen passar a l’acció. “A Sineu hi havia l’amo en Gori de sa Serra que tocava el flabiol i gràcies a ell vaig entrar en contacte amb xeremiers majors”, conta Miquel Tugores. “Jo parlava amb l’amo en Joan Niu, que era el flabioler vell dels cossiers de Montuïri, i vaig començar a tocar amb ell”, afegeix Tomàs Salom. Com ells i com les recuperadores dels Cossiers a Manacor, molts joves es movien. Molts d’ells “Vàrem conèixer els xeremiers de la Calatrava, que eren una mica més joves i ells, amb en Toni Artigues, varen ser els nostres autèntics mestres”, coincideixen els dos xeremiers.
“Sempre deim que nosaltres som els més joves entre els xeremiers vells i els més vells dels xeremiers joves”, comenta entre rialles Miquel Tugores. “Vàrem haver d’aprendre dels vells que encara feien sonar l’instrument, no sempre era fàcil obtenir la confiança suficient perquè compartissin les cançons. Jo vaig anar molts d’anys darrere els més vells gravant cançons amb un cassette abans que els vells ens acceptassin i ens concedissin el títol de xeremiers”, confessa Salom.
El so de la festa
Encara ara, tot i que existeixen cursos reglats d’instruments tradicionals com les xeremies, el flabiol i el tamborino, “jo sempre dic als alumnes que a classe n’aprendran, però mai no n’aprendran de veres si no escolten i si no es fixen com toquen els xeremiers bons”, assegura Joan Munar el mestre de xeremies de l’Escola de Mallorquí.
De fet, la classe magistral de divendres dia 17 de febrer té el doble objectiu de poder compartir cançons i tècniques musicals amb els alumnes. I de l’altre, celebrar amb música i amb amics aquests 40 anys de trajectòria acompanyant els Cossiers de Manacor. I segons el xeremier i mestre d’instruments tradicionals Joan Munar, “l’espectacle està assegurat perquè en Miquel Tugores per ell tot sol ja és un espectacle pirotècnic”.
Una teoria que corrobora ell mateix. “Els xeremiers hem de tenir una part de músics, però també hem de ser una mica joglars, una mica bufons. Nosaltres acompanyam la festa i ens agrada el trull, hem de tenir l’actitud que tenen els sonadors quan surten amb Sant Antoni i la colla de dimonis, que van alegres i es desbaraten. Nosaltres reivindicam aquesta energia per tocar les xeremies, el flabiol i el tamborino”, concreta Miquel Tugores.
Amb aquesta energia encaren la trobada de dia 17 de febrer. “Ja ens han dit que en faran alguna de grossa, sabem que vendran altres músics, que contaran batalletes i que a més de mostrar cançons i de riure molt, també ens endinsaran dins l’inframón que hi ha darrere les colles de xeremies i com funcionava tot abans que aquests instruments s’ensenyassin a les escoles de música o al Conservatori”, explica Joan Munar.
A Manacor l’any 1985 s’hi va fer “la primera trobada de xeremiers de Mallorca, que va posar les bases de moltes coses”, recorda Miquel Tugores. Una trobada que 37 anys més tard es repetirà en un context ben diferent. “Si fa quaranta anys érem quatre, ara de xeremiers n’hi ha un exèrcit”, afegeix. “Hi ha molta gent que aprèn a tocar aquests instruments. És postiu, però potser falten nous espais on tocar. A les trobades tocam tots junts i amb això no som del tot fidels a la tradició, perquè aquí sempre s’ha tocat de dos en dos, en colles. Però les colles sí que es mantenen en les festes de cada poble”, conclou Tomàs Salom.