Mirant cap als peus de l’església (i III)

Tancam amb aquest reportatge fotogràfic la sèrie d’articles sobre l’església de Fartàritx i el seu neoclassicisme.

La nau interior dels temples grecs no servia com a model arquitectònic per als temps moderns, que sol·licitava espais més amplis, no obstant s’agafarà d’aquests la idea per la qual els intercolumnis han de mantenir el mateix ritme en el laterals de la nau i als dos costats curts. D’aquesta manera els peus de l’església també segueixen una seqüència columnària equivalent a la dels laterals (Fartàritx n’és un cas molt acurat i ben resolt). Normalment quatre columnes marquen tres intercolumnis (dues laterals adossades i dues centrals).

En un principi, les esglésies neoclàssiques se cobriran en volta de canó, però madurat el neo-clàssic ja dins el s XIX (començant per la França post-napoleònica), i prenent per referent les basíliques protocristianes, es cobriran amb un enteixinat horitzontal (Fartàritx n’és el primer exemplar mallorquí).