[pullquote]
Ana Conde (Bilbao, 1965), viu a Manacor de fa vint-i-dos anys, i és voluntària de l’Associació Moixos de Manacor
[/pullquote]
Ens pots parlar una mica de la vostra Associació?
Sí, bàsicament som un grup de veïnats del poble que sempre hem donat menjar als moixos del carrer. Ens vàrem començar a conèixer a poc a poc, a conversar, intercanviar experiències i preocupacions… I vaig pensar: Per què no feim una associació? Vaig fer una pàgina web, un esdeveniment i un dia vàrem fer una trobada, a l’estació del tren, i va venir molta de gent. A partir d’aquí va néixer Moixos de Manacor.
Quants de socis sou?
Som 27 socis registrats, però som molt més, potser a Manacor donin menjar als animals més de 500 persones, de cada vegada hi ha més gent, i això és important, que cada dia més gent tengui consciència de les necessitats d’aquests animals.
Quin temps té l’associació?
Ens constituirem com a associació a principis del 2015, en Toni Pastor encara era el batle. Va ser la primera legislatura que l’Ajuntament va fer un pressupost, a través d’una clínica veterinària, per esterilitzar 40 moixos. De llavors ençà n’hem esterilitzat devers 120, amb l’Ajuntament, i pel nostre compte, més.
Quins són els vostres objectius?
Ajudar i protegir els animals, tots, els moixos, els cans, els cavalls… Però ens centren en els moixos, perquè trobam que aquí a Manacor fa molta falta. A altres pobles estan més avançats que nosaltres. Artà, Capdepera, Pollença, per posar-te un parell d’exemples, fa estona que fan esterilitzacions. A Manacor, tal com et deia, hem començat fa poc temps, i 40 moixos cada any són pocs, però per qualque cosa es comença.També tenim un refugi de moixos, un santuari. Allà hi ha els dòcils, els que la gent abandona, moixos no s’adapten a les colònies, i deambularien sols fins a morir, si no. Són moixos molt afectusos.
També voleu fer una tasca de conscienciació, no és així?
Sí. Hi ha molts de veïnats que no volen que posem menjar als moixos, hi ha barris que no volen moixos. I hem de pensar que aquests animals, que es diuen moixos ferals, han viscut sempre amb les persones, són moixos que abandonats, fills de moixos que han tengut amos, per això són nostres, i hi ha gent que no ho entén. Pensen que nosaltres duim moixos, i no és això, és el contrari.
Nosaltres només posam un poquet de menjar i un poquet d’aigua, cadascú pel seu compte, i ningú no et pot negar que donis menjar i aigua a un famolenc o un que té set. Nosaltres ho feim per empatia, però si hi ha gent que no ho vol fer, al manco que no els faci mal. I una altra cosa fonamental és la importància que tenen els moixos com a depredadors de rosegadors. A Manacor n’hi ha molts, moltes de rates, vivim a un clot, envoltats de torrents. Les rates són portadores de moltes malalties, i quan veuen que hi ha moixos a prop, no s’acosten. Els moixos fan una protecció ecològica i natural impressionant. Al manco la gent que no vol moixos, que entengui això. Fins i tot hi ha gent que els posa verí, i això hauria de ser un dels majors delictes. Perquè es filtra per les clavegueres, s’escampa, i el rebem tots, ens enverinen a tots.
Vols afegir qualque cosa més?
Com a conclusió diria que volem això: que es respectin les colònies de moixos, que els alimentin, amb un poc d’aigua, i un poquet de menjar, i l’Ajuntament, que ens ajudi amb les esterilitzacions, i per acabar, voldria agrair l’ajuda de la gent que fa que Manacor sigui un poc més humà.
