Marta Sanxo (Lleida, 1946) va ser professora de l’Escola de Mestria Industrial i l’IES Na Camel·la durant 37 anys. Llicenciada en Filosofia i Lletres (secció filologia hispànica) per la Universitat de Barcelona, ens conta la seva experiència.
Què es va perdre amb el canvi de Na Camel·la a l’IES Manacor?
El que més s’ha perdut, pel que em conten, el contacte humà entre els professors. Na Camel·la era un lloc inhòspit, fet en tres fases, però era molt més concentrat. Era l’època, quan hi vaig arribar, que es podia fumar als instituts. Tot era molt avinent, hi havia un caliu que la gent que venia d’altres centres ens deia que no havien trobat enlloc. Tot això feia que s’organitzassin coses comunes. Gent com en Biel Galmés aglutinava molt. Un any férem un pessebre vivent i ell n’era el bon Jesús. I passava per les aules cantant “Twenty five of desember, smoke, smoke, smoke”. La cantina era gran i permetia que hi féssim dinars i sopars. I també compartíem departaments, els de lletres estàvem junts, també els de català i castellà.
I hi havia bona relació entre els dos departaments?
Quan vaig opositar per la càtedra vaig triar el tema de bilingüisme i contacte de llengües. Una professora del tribunal, que feia feina a un institut de Palma, em va demanar això mateix, i li vaig dir que sí, que molt cordial, que programàvem junts… Va dir que teníem molta sort.
I que s’hi ha guanyat, amb el canvi?
Sobretot espai. Ara tothom té el seu departament, i això és una cosa bona i dolenta alhora. La sala de professors, per exemple, no és avinent. I la gent no es coneix. Fins i tot amb l’equip directiu ha passat això. El meu nét feia mig any que hi anava i no sabia qui era el director. A més, a Na Camel·la estàvem enrevoltats de bars, i cada grup d’amics tenia el seu bar. El nostre, al principi, era el bar Alameda. Sempre fèiem cinc minuts tard en tornar del pati, però això creava vincles, aquell berenar ens desconnectava de l’estrès
Sí que pot haver servit per llevar l’estigma d’institut d’FP, aquest canvi. O no?
Aquesta era la pretensió. I certament avui ja no diuen l’Industrial, i això és l’únic que ha canviat, perquè continua havent-hi la idea entre molta de gent que a l’IES Manacor, és més fàcil que al Mossèn. Quan es feia la reforma experimental (REM) abans de la implantació de l’ESO anàvem per les escoles de primària a explicar-ho, i hi havia molts de pares i mares que tenien aquest prejudici, sobretot a les concertades, com a la Puresa, que ens deien que “nuestras hijas no van allí”.
En qualsevol cas, sí que podriem dir que la concepció de la FP ha canviat i que avui molts d’alumnes amb expedients mitjans, que abans haurien anat a la universitat ara es decanten més per un cicle formatiu…
Sí. Amb el canvi d’institut i amb el pas del temps s’ha dignificat la FP. A l’IES Manacor hi ha un edifici exclusivament per als tallers, cosa que no hi havia a Na Camel·la. I quan posàrem batxiller teníem molta de por de no tenir alumnes, però com que posàrem la modalitat de tecnològic-científic, que no hi era al Mossèn, això va fer que vengués molta de gent que no hauria vengut mai al nostre institut.
