Romina Colotto i Giuliana Retali són respectivament directora d’escena i directora musical del muntatge Monteverdi, del mite a la història, que tendrà lloc diumenge dia 15 a les 20h a l’església del Convent. Les entrades es posaren a la venda la setmana passada i s’acabaren en tres hores.
Ens ajudau a posar en valor per al públic manacorí la figura de Claudio Monteverdi?
Giuliana Retali: És molt important perquè amb ell hi ha un canvi immens en la història de la música. Just abans d’ell ja s’havien fet algunes òperes, però com va passar amb la seva mateixa Orfeu, no es representaven en teatres. A Monteverdi hi ha un canvi perquè amb la paraula vol arribar al cor del públic. A més, hi ha una versificació amb una harmonia molt simple. Hi comença a haver més instruments i més cantants. Amb ell deim que comença l’òpera. És una música meravellosa perquè reprodueix les paraules amb la música. Per interpretar-lo cal una formació musical, però també filològica, perquè s’han de conèixer les paraules antigues, per fer arribar al públic aquelles lletres com si fossin un llenguatge d’avui.
Romina Colotto: És considerat el pare de l’òpera, perquè va ser qui va proposar aquests canvis. I sempre que qualcú proposa canvis, troba detractors. Tots els genis tenen detractors. Ell ens va proposar acostar les paraules a la música, i així és que la música acompanya la paraula.. –
Com es fa per posar en escena tres òperes diferents, i, a més, fragmentades?
Romina Colotto: L’objectiu és respectar i sobretot honorar la música de Monteverdi, que és atemporal perquè conta històries. Són tres obres que, cadascuna a la seva manera, proposen un viatge a les profunditats. Amb el vestuari hem volgut respectar aquesta atemporalitat. No es podrà especificar ni concretar on ni quan passen aquestes històries.
Heu posat molt en valor la paraula. Com arribarà el contingut de l’obra al públic? Hi haurà subtítols? Librettos? Algun tipus de pasquí explicatiu? O serà el valor mateix de l’obra el que transmetà el missatge?
Romina Colotto: No disposam d’aquesta tecnologia i tampoc no hi haurà un libretto. El treball sobre la paraula ve del mateix espectacle. Per a mi treballar d’aquesta manera és totalment diferent del que havia fet abans.
Giuliana Retali: Volem que la paraula arribi a l’espectador arribi a través d’un treball molt subtil, i que Romina potencia en l’escena, tot això ajuda a fer magnífica l’obra.
Pel que m’han dit, es tracta d’un espectacle total.
Giuliana Retali: Sí, els cantants són mallorquins, també comptam amb Ars Antiqua i amb la coral del Conservatori, a més de ballarins de dansa clàssica i de la gent del Carreró de l’Art de Porto Cristo.
Rodarà, aquest muntatge?
Romina Colotto: Estaria bé fer-lo rodar. De fet, després de tres hores de venda on-line, ja no quedaven entrades. Ens varen proposar un concert i s’ha convertit a la fi en un gran espectacle. S’ha creat un producte meravellós.
Què ens en queda avui, de Monteverdi?
Giuliana Retali: No és el que ens en queda, sinó el que ens n’hauria de quedar. Per a Monteverdi, l’òpera era teatre amb música, i amb el temps s’ha perdut el teatre. Verdi comanava sempre: “Que s’entengui la paraula!”. L’òpera havia de ser intel·ligible. I això s’ha perdut. És un pecat.
