Skip to content

Mousse de fraules

Hi ha vegades en què no saps ben bé si el que recordes és real o és un record “inventat”. Més que inventat, mesclat amb altres records, que no saps destriar si anaven tots junts o les persones que hi intervenen són les que tu penses.
En la meva recerca genealògica estic desenterrant records, sobretot de la família més propera, sobretot de padrins i repadrins. Els quatre primers vaig tenir la sort de conèixer-los tots. Els vuit darrers en vaig poder conèixer una, la meva repadrina Joana. Del que jo puc recordar, perquè va morir quan jo tenia 10 anys, era una dona menudeta, amb els cabells blancs llarguíssims, sempre pentinats amb una trunyella que després travava en un monyo perfecte. Tenia uns dits molt llargs, em recorden els meus. Sempre, sempre la vaig veure vestida de negre. I un d’aquests records que no sé si he embullat amb altres o és cert és sentir-li xerrar de fraules. No “fresses”, fraules. Ho he cercat en el DCVB i resulta que és una variant de la paraula maduixa que s’utilitza a València i a Mallorca.
En tot cas, és una paraula, i una fruita, que m’encanta. I a vosaltres?

Ingredients

– 200 ml de nata
– 500 gr de fraules
– 160 g de sucre
– la pell d’una llimona
– 3 làmines de gelatina

Passa a passa

1. Pujam la nata i la reservam. Si posam un poc d’estabilitzador de nata ens aguantarà millor. Es ven en sobres en molts de locals de venda de productes de rebosteria i supermercats.
2. Posam les làmines de gelatina en aigua freda i les reservam.
3. Posam les fraules, el sucre i la pell de llimona al foc i feim una confitura. Podem tenir-la a foc mitjà, tirant a baix durant mitja horeta des del moment que comenci a bullir. Retiram la confitura del foc en estar feta i ho deixam refredar.
4. Quan la confitura sigui tèbia, hi afegim les làmines de gelatina ben espremudes d’aigua i les fonem. Procuram llevar-los tota l’aigua que puguem, sense assecar-les.
5. Ara ve la part més delicada, i és afegir la nata a la confitura, ja que hem d’intentar que no baixi, la millor manera és fer-ho amb moviments envolvents. Agafau amb una mà el bol i amb l’altra l’espàtula o la llengua pastissera. La mà que maneja el bol l’ha d’anar girant sempre en el matix sentit. La que maneja l’espàtula ha de fer moviments de baix a dalt, integrant tots els ingredients, sense batre brucament.
6. Quan ho tenguem tot ben integrat ho abocam en els recipients que haguem triat per servir. Si guardau potets de iogurt de vidre són ideals per a aquesta tasca.
7. Podem decorar els tassonets de mousse amb fruites del bosc fresques, o amb fulles de menta, o amb xocolata, o amb… el que ens agradi més!

Back To Top
Search