Skip to content

NOTÍCIA

“Necessitam un Rufián que des de la castellanitat defensi la sobirania plena del nostre poble”

Baumann és aplicable a la mallorquinitat? La mallorquinitat líquida és una definició del que hi ha? O un desig del que voldríem per ampliar l’espectre del nostre abast?
El concepte de Baumann fa referència a la complexitat i la dinàmica canviant de les societats postindustrials. Antoni Trobat usà aquest terme en un article a l’AraBalears per retratar una certa mallorquinitat soft que no ha de ser dolenta de precís. La nostra societat és diversa, complexa i, desgraciadament descohesionada i desestructurada. Hauríem d’aconseguir que les diferents maneres d’entendre la mallorquinitat, la líquida i la sòlida, confluïssin en una identitat cívica, i per tant polititzada, que permetés prendre les regnes del nostre futur.

Quin diagnòstic feis de l’estat del sobiranisme a Mallorca tenint en compte d’on venim i cap a on anam?
Ara fa uns cinc anys, el sobiranisme mallorquí es trobava relativament còmode en la unitat d’acció contra el Govern Bauzà. Actualment, diria que existeixen dos corrents. Un sobiranisme que es troba excessivament preocupat pel que passa a Catalunya i sense tocar amb els peus a terra i, un altre, incapaç de gestionar un gran resultat electoral i sense poder exprimir, ja no diguem superar, la gàbia autonòmica. Hauríem d’aconseguir superar aquesta situació de cert enfrontament amb espais on posar en comú allò que ens uneix i sortir del marasme de crítiques mútues en què vivim ara. . Tal vegada, una OCB reviscolada podria jugar aquest paper.

Parlau d’etnolingüisme com un llast. La sobirania, al cap i a la fi, no va lligada a la identitat? Perfilau-nos aquest terme.
L’etnolingüisme és una malaltia estesa en la nostra societat. Quants de pics no hem sentit allò de “aquest no és mallorquí perquè xerra foraster” o “mallorquines payeses”?. Cal que el superem des de totes les parts. Són imprescindibles persones o entitats que puguin fer de pont entre diverses comunitats. Necessitam un Rufián, que des de la castellanitat defensi la llengua catalana i la sobirania plena del nostre poble. És impossible construir un projecte sòlid d’emancipació sense una societat cohesionada. Si aconseguim aquesta identitat mallorquina polititzada sense tenir en compte la llengua, els cognoms o el color de la pell, haurem guanyat.

Vivim dies intensos al Principat que fan preveure canvis dràstics en les relacions entre Catalunya i Espanya. Quin pronòstic feis de la influència que pot tenir el nou statu quo en el sentiment identitari i sobiranista mallorquí?
Catalunya és un mirall que resplendeix massa per no mirar-lo. Un altra vegada, i ja en duim un grapa de vegades des de fa segles, el poble català demostra que vol, per sobre de totes les coses, ser lliure. Les lliçons que hem d’aprendre del continent és la necessitat de disposar d’un projecte de país que sigui hegemònic, una societat cohesionada i polititzada i i un horitzó d’un futur millor per a tothom. Si aconseguim tot això, i no és gens fàcil, podrem plantejar-nos recórrer el mateix camí que actualment trepitja Catalunya.

PUBLICITAT

Back To Top
Search