skip to Main Content

“Necessitam un marc comunicatiu comú que ens enforteixi com a comunitat lingüística”

Beatriu Defior (Sabadell, 1970) és llicenciada en filologia catalana per la UIB i durant més de vint anys ha fet feina a l’administració en l’àmbit de la normalització  de la llengua. Ara és la directora general de Política Lingüística. Aquesta setmana participa al cicle Periodisme.cat de l’Escola de Mallorquí sobre llengua i mitjans de comunicació. D’això i de la salut i vitalitat de la llengua catalana en parlam amb ella en aquesta entrevista.

Participes en el cicle Periodisme.cat de l’Escola de Mallorquí sobre llengua i mitjans de comunicació. Quin ha de ser el paper de l’Administració en el suport als mitjans en llengua catalana? L’única opció viable són les subvencions? Fins a quin punt suposen la constatació d’una anomalia o una feblesa?
Els poders públics han de garantir el dret dels ciutadans a rebre informació en català a tots els mitjans de comunicació. Una manera de fer-ho és donant suport econòmic als mitjans en català. En el cas de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL), tenim una convocatòria de subvencions que representa gairebé la tercera part del pressupost total de la DGPL. Hi ha altres maneres d’ajudar econòmicament, que es poden dur a terme des d’altres departaments, i també hi ha altres maneres de donar-hi suport. Per exemple, des de la DGPL hem organitzat una jornada de formació perquè puguin encarar els reptes de futur i hem creat, juntament amb la UIB, el Gabinet d’Assessorament Lingüístic. La llengua catalana està minoritzada, i les subvencions responen a aquesta situació de feblesa, que es vol revertir.

A la darrera conferència d’aquest cicle, Màrius Serra reivindicava la necessitat d’un marc comunicatiu comú a tot el territori de la catalanofonia. Ho comparteixes? Com hi podríem arribar, quan sembla que des dels diferents governs autonòmics s’hi posen més traves que no maneres d’aconseguir-ho?
Com a comunitat lingüística necessitam un marc comunicatiu comú que ens enforteixi. Actualment hi ha col·laboració entre els canals públics dels tres principals territoris. Ara bé, cal que el Govern espanyol compleixi els compromisos adquirits amb la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i que faciliti la recepció de ràdios i televisions en la mateixa llengua, per exemple proporcionant un múltiplex.

Quin diagnòstic heu pogut fer de la situació de la llengua dins l’Administració autonòmica?
Segurament podríem afirmar que el sector on cal treballar més perquè els ciutadans puguin exercir els seus drets lingüístics és el sanitari, perquè una part important del personal prové de zones no catalanoparlants i perquè és un àmbit on s’ha començat més tard a adoptar mesures que assegurin el funcionament en català. Des de la DGPL hi col·laboram perquè puguin impulsar polítiques que assegurin la qualitat assistencial, que necessàriament ha de passar per assegurar al ciutadà ser atès en la llengua oficial que triï. No hi pot haver una bona assistència sanitària si no hi ha una bona comunicació entre l’usuari i el professional, que ha de tenir la competència lingüística com una part essencial de la competència professional.

I arreu de les Illes Balears?
La situació de la llengua catalana varia molt segons la zona. Per adonar-nos-en, a Mallorca basta observar la diferència entre Palma i la part forana. Ben aviat posarem en marxa un pla de dinamització lingüística territorial, que treballarà a peu de carrer i podrà detectar les necessitats reals i donar-hi resposta. Eivissa i Formentera disposaran de més recursos, ja que és on la llengua presenta uns indicadors d’ús i coneixements més baixos. D’altra banda, també consideram essencial treballar les actituds lingüístiques, que és al capdavall el que condiciona tant l’aprenentatge de la llengua com l’ús que se’n fa. No serveix de gaire saber català si no hi ha una bona actitud per emprar-lo. En canvi, tenir una bona actitud et pot menar a voler-lo aprendre.

Quin impacte han tengut fins ara les vostres actuacions en el si de l’Administració autonòmica?
La política lingüística d’una institució és transversal i s’exerceix des de totes les àrees. A la DGPL treballam perquè es pugui dur a terme coordinadament i d’acord amb el marc normatiu. Una actuació en aquest sentit és l’oferiment d’un pla d’acompanyament per als alts càrrecs que no parlen habitualment en català. Hem tingut més poques respostes de les desitjades, però es percep una millora que cal reconèixer. L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics serà un bon instrument per detectar els funcionaments deficitaris en matèria de llengua a l’Administració autonòmica i per posar-hi solució. Malauradament la pandèmia ha retardat altres actuacions, com ara la formació dels treballadors públics en actituds lingüístiques.

I què podeu fer, particularment, en el sector educatiu, on sembla que la llengua perd les manades pel rostoll?
La normalització lingüística dins l’àmbit educatiu és competència específica de la DG de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, tot i que la DGPL hi ha de poder actuar, ja que les seves competències són generals. Són moltes les actuacions que s’hi poden fer i que s’hi han de fer per assegurar la competència lingüística real dels joves, que són el futur de la llengua. Des de la DGPL ens volem centrar en els contextos informals, a fi que els joves vinculin també el català a situacions no acadèmiques. En aquest sentit, volem dedicar una atenció especial a les xarxes socials.

Darrerament se senten molts de comentaris entorn de la mala salut de la llengua. Els comparteixes? Creus que vertaderament estam pitjor que mai, o són queixes habituals d’un determinat sector?
La llengua catalana es troba en una situació delicada, però fer discursos catastrofistes sense que vagin acompanyats de propostes de solució pot tenir fins i tot un efecte negatiu, desmotivador. A les Illes Balears, ha baixat el percentatge de catalanoparlants a causa del gran creixement de població de les darreres dècades, però en termes absoluts es pot dir que hi ha més persones capaces de parlar en català que mai.

Recentment s’ha obert l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, quins objectius té i quin abast?
Amb l’Oficina disposam de més recursos i més especialitzats per continuar la tasca en defensa dels drets lingüístics que s’ha estat fent des de la DGPL. Vetlarà pel compliment del marc legal i, especialment en el sector privat, treballarà mitjançant la mediació, que ha demostrat ser eficaç a llocs com el Canadà. Ara, perquè l’instrument serveixi els ciutadans l’han d’utilitzar.

Quin marge de maniobra tenim per aplicar una política lingüística que canviï les coses, tenint en compte la legalitat espanyola?
El marc normatiu espanyol no permet la política lingüística necessària per retornar el català al lloc que li correspon com a llengua pròpia de les Illes Balears. A més, actualment vivim una involució dels tribunals que complica encara més les actuacions en matèria de normalització lingüística. En qualsevol cas, treballam per aprofitar al màxim les possibilitats.

Fins a quin punt complica la feina el fet de tenir per damunt un conseller i una secretària autonòmica de diferents colors polítics?
No és cap problema. El Govern de les Illes Balears és plural, amb diferents colors polítics, i aquesta circumstància no és sinó un reflex d’aquesta realitat. Per fer política cal diàleg i consens, i més si parlam de política lingüística.

La llengua és cosa de tothom? O és l’Administració qui ha d’anar una passa per davant?
Les dues coses. Tots els poders públics tenen el mandat estatutari de facilitar als parlants un context en què puguin emprar el català sense entrebancs ni costos afegits. Ara bé, la gran força de la llengua són els parlants, especialment si actuen responsablement (per exemple, consumint mitjans de comunicació en català). La història ens demostra que la llengua pot sobreviure sense institucions, però és segur que sense parlants no hi ha llengua.

Back To Top
Search