“Ni els recursos humans ni els econòmics són suficients per assegurar una correcta implantació de la LOMLOE”

Montserrat Nadal (Manacor, 1971) du a l’esquena una llarga trajectòria com a sindicalista dins el sector de l’educació. Des del passat mes de març forma part de la Comissió Executiva de l’STEI Intersindical. Amb ell avaluam els efectes que tendrà l’aplicació de la LOMLOE.

Segons els seus impulsors, la LOMLOE neix per garantir la igualtat d’oportunitats, per pal·liar la segregació entre l’alumnat i per enfortir la competència digital. Estau d’acord amb aquests objectius? Pensau que n’hi hauria d’haver d’altres de prioritaris?
Em semblen uns objectius molt lloables i necessaris, encara que el darrer sigui més aviat “tècnic”. Per damunt de tot cal valorar que la nova llei ha derogat la LOMCE, que va ser una imposició de la majoria absoluta del Partit Popular que patí una forta contestació social. Potser ens hauria agradat que s’apostàs per un caràcter molt més laic de l’escola pública o que es parlàs d’elecció d’equips directius en comptes de selecció. Per altra banda, està molt bé xerrar de digitalització però calen, a la vegada, inversions en els centres i que aquesta sigui accessible a tot l’alumnat sense una bretxa digital entre ells.

Pensau que hi ha els recursos econòmics i humans suficients per poder aplicar aquesta reforma?
No, ni uns ni altres són suficients. Segons la recomanació de la UNESCO, caldria que es destinàs el 7% del PIB a educació; la LOMLOE parla de fer un estudi en un termini de dos anys d’ençà de la seva implantació per a dedicar-hi el 5%. En aquest aspecte, la recentment aprovada Llei d’educació de les Illes Balears també és molt poc ambiciosa. La LOMLOE tampoc esmenta la tan necessària rebaixa de les ràtios ni de la reducció de l’horari lectiu del professorat. A les Illes tenim un Acord marc signat el mes de setembre de 2015 que recollia, entre d’altres punts, la reducció lectiva a secundària al nivell d’abans de les retallades, i encara és hora que es compleixi. En el seu moment, la ministra Celaá va esmentar la necessitat de reduir la càrrega lectiva al cos de mestres… Tot això permetria disposar de més hores de coordinació, una eina bàsica per a la feina en equip dels docents i per a la implantació dels canvis que suposa la LOMLOE.

La patronal de l’escola concertada ha dit que és una llei “intervencionista”. Per què creis que li atorguen aquest qualificatiu? Hi estau d’acord?
La LOMLOE ha eliminat el concepte de “demanda social” i aquest ha estat un punt que ha molestat molt les patronals de l’escola concertada. Això suposava augmentar les places d’aquells centres concertats amb més sol·licituds. El que no pot ser és que el dret a l’educació es mercantilitzi com si es tractàs de l’oferta i la demanda d’un servei; tots els centres sostinguts amb fons públics han de contribuir a l’escolarització de l’alumnat, sense diferències. No estic d’acord a qualificar la llei d’intervencionista; de fet tots aquests que l’acusen d’anar “contra la concertada” no diuen que hi ha una disposició addicional, la vuitena, que parla de l’estudi de la quantia dels mòduls que reben els centres concertats per tal d’actualitzar-los.

Se suprimeix la repetició de curs a primària, on només es podrà romandre un any més i de forma excepcional, en el darrer curs. La repetició de curs és una mesura obsoleta? No seria més convenient, tal vegada, repetir curs en cicles més primerencs que no en edats més avançades?
Més que parlar de repetir, que hauria de ser el darrer recurs, o no repetir, el que cal és que siguem capaços de posar les condicions perquè l’alumnat pugui tenir èxit en el seu itinerari educatiu: amb ràtios baixes, uns equipaments adequats, una bona atenció a la diversitat amb els professionals suficients i un diagnòstic a temps de les necessitats, una educació inclusiva de debò, amb substitucions immediates del professorat, amb nomenaments del personal interí des de principi de curs… La repetició, com a eina, no ha funcionat a l’Estat espanyol; de fet, actualment hi ha un percentatge molt gran de repetidors si ho comparam amb la mitjana europea. Tot i així, no s’ha produït un major èxit escolar ni s’ha evitat l’abandonament. En aquests moments el professorat fa una feinada amb l’adaptació dels currículums a la LOMLOE, amb uns canvis pedagògics i metodològics d’un abast molt gran. I això no es pot fer de pressa: cal que hi hagi temps per a fer les coses bé, que els docents es puguin formar en les noves qüestions que s’han d’aplicar a partir del curs que ve, com els perfils de sortida, el disseny de les situacions d’aprenentatge o la implantació dels àmbits a secundària, entre d’altres. Els ensenyants venen d’uns anys molt durs amb la pandèmia, amb molta feina burocràtica, i ara han de fer a correcuita una tasca que marcarà el futur del nostre sistema educatiu. Això no es pot admetre.

Hi ha una atenció especial als valors ètics i socials. La incorporació d’aquests valors, sempre que s’ha intentat, ha anat envoltada de polèmica. Com creis que s’hauria d’aplicar?
Aquests valors, tan necessaris per a la convivència democràtica davant l’auge de l’extrema dreta, més que formar part d’una àrea concreta haurien de ser transversals a la resta de matèries. Que formin part del projecte educatiu de cada centre i siguin tot u dins el seu pla pedagògic els donarà molta més coherència i permeabilitat. Com deia Freinet: “l’escola no s’ha de desinteresar de la formació moral i cívica”, ja que sense elles no hi ha una veritable “educació humana”. Davant els discursos de l’odi, hem de conrear els valors de la tolerància i la riquesa de la diversitat, tant a l’escola com a molts altres espais. A Castella i Lleó, primera comunitat autònoma de l’Estat amb Vox al Govern, proposen replantejar qüestions com la violència de gènere i la memòria històrica. Cal fer-hi front, amb arguments i des de la fermesa.

Veis bé que la religió deixi de ser obligatòria i que, a més, deixi de comptar amb una assignatura mirall (valors ètics)?
Des de l’STEI Intersindical sempre hem defensat que la religió ha de quedar fora de l’horari lectiu dels centres públics i que, sobretot, no compti com una matèria avaluable, com passava amb la LOMCE. Allò que forma part de les creences privades, ha de romandre dins l’àmbit personal i familiar. Tant el nostre sindicat com la Confederació d’STEs, d’àmbit estatal, formam part de l’associació Europa Laica.

Trobau adequada la implantació d’un batxillerat general, que s’afegeix a les modalitats científica, social, humanística o artística?
Veig bé que l’alumnat pugui tenir més opcions a l’hora de decidir el seu futur professional; hi ha joves que als quinze anys encara no han decidit quina ha de ser la decisió pel que fa a la seva formació futura. No hi ha cap mal en facilitar-los el camí.

Implica aquesta nova llei canvis en els usos lingüístics als centres escolars?
Tot i que la LOMLOE no blinda la llengua catalana en el sistema educatiu, sí que permet que sigui la llengua vehicular de l’ensenyament. Teòricament els tribunals no haurien d’establir quotes de castellà, però ja sabem la deriva anticatalanista de molts d’ells; així com també d’alguns partits polítics i entitats.