Rafel Puigserver (Algaida, 1981) és professor de secundària a Felanitx i doctor en història amb una tesi sobre les revistes de premsa forana llegida a la UIB l’any 2015. Des del 2021 és president de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca. Parlam amb ell del nostre número 1.000 i de l’actualitat de les publicacions locals a l’illa.
Com valores que una publicació com la nostra hagi arribat al número 1.000?
És un fet molt destacable perquè hi ha moments, com l’actual mateix, en què tenim una situació difícil. Fer premsa de proximitat suposa assumir més riscos que no fer una premsa més general, perquè les nostres implicacions a l’hora d’explicar les notícies o allò que passa als nostres pobles són molt més fondes, i també per això mateix impliquen un punt de responsabilitat. Per tant, que arribeu al número 1.000 és un fet molt destacable, i és doblement destacable que sigui en català, en un moment que la majoria de mitjans de comunicació opten per la llengua castellana amb l’excusa d’arribar a més gent.
Tens quantificades quantes publicacions de l’Associació Premsa Forana de Mallorca han arribat al número 1.000?
No ho tenim computat. Està clar que els qui hi poden arribar dfe manera més ràpida són els setmanaris i els quinzenaris. Així i tot, hem de dir que algunes publicacions mensuals també fan amunt aquests números. Es Saig d’Algaida, per exemple, després de 43 anys d’història, arribarà al número 500 el mes que ve.
Com s’explica que tantes publicacions durin tant en el temps?
Perquè hi ha una voluntat d’un servei públic al poble. Les nostres publicacions no tendrien sentit si ningú les llegís. Tant si som entitats culturals com si som empreses, el món del periodisme a la part forana es planteja com un servei al poble i això, a més, genera un retorn per part dels lectors. La gent passa gust de llegir-nos i alhora també ens llegeixen per informar-se. No podem amagar, igualment que en determinats casos hi ha un problema de manca de relleu generacional. De cada vegada la gent és més gran, i no tothom troba gent més jove per assumir aquest rol de posar-se al capdavant de les revistes. Als qui hi som sempre ens agrada que la gent ens valori, que et donin l’enhorabona per haver descobert aquella història o haver publicat aquella notícia.
Cada vegada que surten nous mitjans d’abast insular o autonòmic es posen en contacte amb les publicacions de premsa forana per mirar d’establir-hi qualque tipus de col·laboració. Normalment això acaba en no res. I tanmateix, sí que és ver que a l’hora de parlar de la part forana aquests mitjans d’abast supramunicipal s’alimenten de les notícies i informacions dels mitjans locals…
Aquest és un dels mantres que repetesc: ningú explica les notícies millor que nosaltres. I per això és normal que els mitjans de comunicació quan venen als pobles cerquin la nostra premsa, perquè som nosaltres qui sabem el que hi passa i també els qui coneixem les fonts i en tenim els contactes. Pel que fa a aquests acords d’intercanvi entre mitjans insulars i mitjans locals que comentaves, el problema és que aquestes propostes de col·laboració solen ser sense res a canvi. Nosaltres feim aquesta feina com un servei al poble. En canvi, els mitjans insulars ho fan per vendre publicitat i guanyar-hi doblers. Per tant, cal que en aquests acords hi hagi una remuneració o un intercanvi que vagi molt més enllà d’un acord verbal, i això no se sol plantejar. Els únics que ho varen fer en el seu moment varen ser els de Televisio de Mallorca. La resta, no han passat per l’Associació, tot i que es poden haver posat en contacte amb qualque publicació en concret.
Quin és el present de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca ara mateix?
Formen l’associació 35 publicacions tant digitals com en paper. Hem intentat posar en marxa la marca de Premsa Forana, i hem fet marxandatge amb la campanya “Jo llegesc amb Premsa Forana”. Intentam tornar a fer-nos visibles quan hi ha determinats esdeveniments per donar valor a tota la feina que es fa des de les revistes locals.
Has parlat de publicacions digitals. De cada vegada hi ha més publicacions que deixen el paper per esdevenir digitals, i moltes de les que neixen ho fan directament en suport virtual. És imparable això?
Sí. Igualment, des de l’associació trobam que hem d’intentar mantenir el paper el màxim de temps possible, perquè, les coses com són, la gent llegeix millor en paper. Passa que el preu del paper ha pujat molt, algunes imprentes han acabat tancant… Hi ha un advertiment que feim: quan una revista corre el risc de tancar, demanam que ens avisi per mirar de salvar la capçalera. En altres èpoques molts de pobles tancaren les publicacions i n’hem perdut la capçalera, és una de les coses que hem d’intentar evitar.
Hem parlat de present, però és inevitable que parlem de futur, sobretot després del resultat de les eleccions autonòmiques…
Hi ha hagut unes declaracions del president del Consell de Mallorca Llorenç Galmés al diari Ultima Hora en què afirmava que mantendria les subvencions del Consell a la Premsa Forana. A banda d’això, no hi ha hagut cap manifestació ni acció, tant en positiu com en negatiu. Sí que veig un error llevar la Direcció General de Política Lingüística en el cas del Govern. En el cas del Consell, on les competències no són tantes, ho podríem discutir. De totes maneres, crec que han après dels errors del quadrienni 2011-2015… Les revistes de premsa forana són un patrimoni que val la pena protegir i mantenir, i això no és possible si no ens donen ajudes, ja sigui de forma directa perquè es fan en català i hi ha un procés de normalització lingüística, ja sigui a través de publicitat. Si no es fa així el patrimoni que perdrem és molt important. I el patrimoni no és sols una estàtula, una escultura o una església, sinó una realitat no tan tangible com és la premsa forana.
Per tant, podrien desaparèixer un grapat de publicacions si s’aturen aquestes ajudes?
Ja ho hem viscut, com quan Jaume Matas va llevar les subvencions de Premsa Forana, ja vàrem passar per moments de molta dificultat. Passarem dificultats, però també és ver que hi ha una gran voluntat de la gent de continuar fent premsa forana. Hi ha l’experança, de totes maneres, que al final no sarà tant com diuen, perquè hem de tenir en compte que a molts de pobles on governen ells, també hi ha revistes de premsa forana.
