skip to Main Content

“Ningú no coneix el March més real i quotidià”

Ni quan va fer Acorar va ser més poderós que ara. Toni Gomila encarna Joan March, Verga, a Reis del món, l’adaptació de la novel·la de Sebastià Alzamora produïda pel Teatre Principal de Palma i que arriba a Manacor aquest cap de setmana. De March, de Mascaró, i de Reis del món, en parlam amb ell en aquesta entrevista.

Sempre m’ha admirat el fet que el Manacor de postguerra, en plena repressió, tan rural, encara amb tant d’analfabetisme, donàs uns creadors de la talla de Guillem d’Efak, Miquel Àngel Riera o Jaume Vidal Alcover, per dir-ne alguns. Més extraordinari sembla encara que un poble tan petit com Santa Margalida, i en ple segle XIX pogués donar lloc a dues figures de talla mundial com Joan March i Joan Mascaró. Com ho expliques?
L’economista manacorí Andreu Sansó va venir a fer-nos una xerrada per a tot l’equip de Reis del món, per contextualitzar l’època. A mi em fascina molt tot aquest període. Quan vaig presentar Acorar, jo pensava que hi havia una Mallorca turística i una Mallorca preturística. Un professor d’Economia de Banyalbufar amb va recordar que això no és correcte. Si et fixes en el que hi havia a Mallorca en el segle XIX veuràs que és una de les poques illes industrialitzades del món, només comparable a Gran Bretanya i Singapur. I aquest nivell d’industrialització és el que du tot aquest progrés cultural. No és estrany que hi puguin sortir figures com les de Mascaró o March. Mascaró estudiava àrab a l’Escola de Comerç, perquè hi havia molt de contacte amb el nord d’Àfrica. I aquest context és el que du tots els escriptors de final del XIX. Com és que Joan Ordines va cantar per tot el món? Com és que ho va fer també el tenor Massanet? O el baix Riera? Podem pensar que Weyler va ser una excepció. O que un president del Govern com Maura va ser una excepció. O que Miquel dels Sants Oliver dirigint La Vanguàrdia va ser una excepció. Però tantes excepcions juntes no pot ser. El 1936 va acabar amb tot això radicalment. I els escriptors que sorgeixen amb la postguerra, per exemple, són una inèrcia de tot aquell context anterior.

Què ha prioritzat Josep Maria Miró a l’hora de fer la dramatúrgia, a partir del llibre original d’Alzamora.
Ha prioritzat el manteniment de l’estil de la novel·la i s’ha centrat en els passatges que ens ajuden a entendre els dos personatges. Ha deconstruït la novel·la sense perdre de vista que mostrarem un muntatge que és fruit d’una novel·la. Del que es tracta és de descobrir la personalitat dels dos individus. Hi veim la part més desconeguda de tots dos. I curiosament March és igual de desconegut que Mascaró. Perquè de March en coneixem la llegenda, però no el March més quotidià.

Per què ho dius?
En la reacció del públic veim que hi pesa molt la llegenda, el mite i l’estereotip de March. Explicam com es relaciona amb Mascaró. I ningú coneix aquest March real. Què hi ha darrere aquell home capaç de jugar a dues bandes, amb els anglesos i els nazis? No ho pot fer qualsevol. L’haurien pogut matar qualsevol dels dos bàndols. March juga molt fort, però de qualque manera sap establir unes lleialtats molt profundes amb tota la gent. Qui més qui manco tenia qualque coseta d’en March. I en March va fer Caubet, i la Casa del Poble de Palma. Que ho fa per interès, d’acord. Però ho fa. Tots dos, en el fons, tant Mascaró com March, són uns grans estudiosos de l’ànima humana, per això la novel·la cerca el punt de corrupció o de trencament. Montesquieu deia que la primera corrupció és la dels principis…

Això March. I Mascaró?
La grandesa de la novel·la és desemmascarar els dos personatges. Per això cap al final de la novel·la es descobreix que Mascaró també té una certa vanitat, i que també vol tenir la raó. I a en March més enllà de ser un malvat el preocupa que li perdonin els pecats. Són dos fora de sèrie. Reis del món els humanitza i els acosta molt. És una vertadera lliçó d’història del segle XX, de filosofia aplicada: “No podem canviar el món, però podem canviar el nostre món interior”.

Com es presenta el muntatge? És un combat dialèctic entre els dos personatges? O hi ha més coses?
És un gran combat escènic. En la suposada reunió a Ginebra de l’any 50 es mostra aquest gran combat entre tots dos, on podem veure com s’ho deien tot amb absoluta franquesa i llibertat. I llevat de l’escena del Marroc, que sí que té més acció, la resta és aquest combat.

Com interpretes el personatge de March? Has pogut tenir accés a qualque document sonor on es percebi qualque peculiaritat en la seva dicció, en la seva manera de parlar?
Així com de Mascaró tenim el document a la BBC amb els Beatles o a La Clave amb en Balbín, de March només tenim qualque No-Do on surt una miqueta… No he tengut accés a enregistraments. A l’hora de fer la caracterització m’he basat sobretot en fotos. Jo ja havia fet de Joan March a IB3, però no l’havia fet xerrar. I aquesta és la gran diferència ara. El director de l’obra m’ha acompanyat en la construcció del personatge, i això m’ha ajudat molt. A les fotos March se’ns presenta com un personatge misteriós i fantamagòric però nosaltres l’hem anat a cercar dins la seva quotidianitat.

Com és l’escenografia?
Hi ha unes imatges de Toni Bestard que ho reflecteixen. Una aula bombardejada a Ucraïna ens remet a la idea de senyor de la guerra de March, però també a l’esbucament personal del Mascaró pedagog respecte del seu propi fill, que va prendre molt mal camí.

On creus que pot suscitar més interès Reis del món. A Palma? A la Part Forana? O March està part damunt tot això?
És un personatge tranversal. El món turístic es farà creus de sentir que el turisme és un negoci per a beneits. March va ser qui va dur la revolució agrícola a Mallorca, hipotecant els botifarres al 12 per cent i els pagesos al cinc. Al món urbà potser interessarà més el seu paper de financer de grans negocis. A nivell de coneixença popular és un dels personatges principals a Mallorca, al nivell de Jaume I, i més amunt que Ramon Llull, per exemple.

Fora de Mallorca pot tenir sortida?
Ja tenim reservada la primera setmana d’octubre a Barcelona. I la traducció al castellà està feta. La novel·la ha funcionat com un tir pertot.

Back To Top
Search