XII Jornades d’Estudis Locals
El cant de serenates durant la revetla de Santa Úrsula (les Verges) és una antiga tradició. Carme Sánchez va presentar aquesta comunicació que apropa a l’estudi de les serenates a Manacor.
En primer lloc, en aquest esdeveniment musical hi conflueixen algunes característiques d’altres manifestacions vocals col·lectives itinerants, com els Salers o algunes danses de figures; i la semblança és especialment notable amb els Salers, amb el qual comparteixen molts elements. Tots aquests grups són, alhora, antecedents de les corals organitzades. Antigament, eren solament joves adolescents masculins, actualment, a la ronda, també s’hi han incorporat al·lotes.
El primer document que ens dóna notícia és una crònica del diari La Aurora, del 23 d’octubre del 1915. No podem saber si les serenates s’encarregaven llavors, però sí que es feia cap el 1933, on es poden encarregar al Bar Ideal (Voz y Voto 15 octubre de 1933). A partir dels anys cinquanta i seixanta, els músics arriben, fins i tot, a una certa competència entre ells.
En el nucli urbà es feien dues rondes. La primera anava destinada a les nines petites, mentre que la segona anava destinada a les adolescents i fadrines en edat de casar. “Muñequita linda” o “Carita de Ángel” de Bonet de Sant Pere eren les serenates típiques per ser cantades a les nines petites. Els conjunts musicals, a més, tenien noms molt cridaners: Conjunto Luz de Luna, Piratas del Ritmo, Rondalla de Manacor, Trío armónico, Quinteto Bristol con el mago de la trompeta, Orquestrina Estrella… Els bars més freqüentats per a la reserva eren el Bar España (La Reforma), Bar Ideal, Bar can Marit i Cafè Guillermo Fullana.
Es té constància d’un seguit de peces que gaudien de gran demanda, com “Muñequita Linda”, “Estas son las mañanitas”, “Carita de Ángel”, “Historia de un amor”, “Questa piccolissima serenata”, “La Paloma”, “Guadalajara”, “Pequeña Flor”, “Tres palabras” i el “Vals de las velas”.
Gràcies a les tunes universitàries, que també feien ronda, es comença a introduir Clavelitos. Per la part forana del poble, la “tonada de serenata” era la cantada per les rondalles que circulaven per fora vila. A Manacor ha estat batiada popularment com a “Clavellina”, i l’acompanyament instrumental més habitual era guitarra, llaüt i guitarró. No es sap quan es va començar a cantar, però a la dècada dels quaranta era popular, i la lletra es pot trobar ja al Cançoner Popular de Mallorca del pare Ginard.
A finals de la dècada dels anys vuitanta, l’Associació de Veïnats del barri de Llevant reprengué amb força la tradició de cantar serenates. A principis dels anys noranta altres grups s’afegeixen, destaquen el Grup Joves Músics de Manacor. En l’actualitat, diversos grups participen de la festa al carrer de manera divertida i amb moltes ganes.