Les noves tecnologies han vingut per a quedar-se i no són ni bones ni dolentes per elles mateixes. Ben utilitzades i a partir d’una edad, molts experts la posen entre els 14 i 16 anys, poden potenciar molt les nostres capacitats, però abans d’això el cervell d’un nin no està suficientment madur. Si als majors ens genera addicció, imagineu com afecta al cervell dels infants que des de petits estan manejant pantalles:
Molts d’ells arriben morts de son a classe, les pantalles consumeixen la majoria de les hores del seu dia de feina i d’oci, ja que la mateixa eina junta les dues coses. La falta d’atenció i la distracció constant està servida.
No els estimula res que no tingui llum, so i moviment, conseqüència directa segons els experts d’un alt grau d’immaduresa i d’infantilització en els nostres alumnes, i que cada dia veiem a classe. Molts pareixen tenir 2 anys menys dels que tenen.
Amb la pantalla i el teclat l’aprenentatge és menys profund que amb paper i llapis.
Tenen una falta de seguretat en el que han après què sorprèn, fins i tot en batxillerat, necessiten de l’aprovació constant de cada cosa què fan, sigui una feina o un examen.
Estan obsessionats en treure bona nota copiant d’internet, sense llegir-se moltes vegades el que tan lliurat, tot val, i damunt exigeixen bona nota, és una situació surrealista.
No volen prendre apunts, i demanen fer fotos de la pissarra, pareix una pèrdua de temps, però d’aquesta manera es perd el procés cognitiu de fer-se la informació seva i integrar-la en la seva estructura mental.
Les crisis d’ansietat es succeeixen una darrere de l’altra. La incapacitat d’assumir que equivocar-se és una forma d’aprendre, produeix la baixa tolerància que tenen a la frustració.
No aprofundeixen en les matèries, com que ho tenen tot en tot moment, no es molesten a fer l’esforç d’entendre o de retenir la informació, perquè tanmateix la penjarà el profe en el Classroom, o la trobaré per internet. Si expliques un concepte i no el penges en el Classroom no existeix per ells.
Hi ha moltes coses interessants a fer amb les noves tecnologies, però no per a tot fa falta utilitzar una aplicació o una simulació, la realitat genera aprenentatges més profunds que la que ofereix una pantalla. Les noves tecnologies ens han omnubilat a petits i a grans, i ara ens està sobrepassant, i tot vesa per les voreres.
La Conselleria d’Educació ens empeny cap a la total digitalització, i crec que és moment d’aturar, analitzar i decidir cap a on volem anar.
La comoditat ho asfixia tot, i l’educació i la formació ha passat a un segon, tercer, quart … lloc.
Josep Pérez, cap del departament de Tecnologia i Informàtica de l’IES Mossèn Alcover
