[/pullquote]
Com valores de forma general aquests cent dies de govern?
És un marge de temps que dóna per a molt a nivell del dia a dia, però per a poc en les grans coses. En faig una valoració molt positiva. El clima d’entesa entre nosaltres ha estat molt bo. Estam complint amb els nostres objectius i les expectatives que tenim.
Hi ha cap ovella negra, dins la coalició? Us enteneu amb tots per un igual?
No hi ha res que sigui discordant. Quan començàrem estàvem pendents del que podia passar, però vàrem deixar clar que seríem capaços de fer gestió i deixar de banda coses personals o de partit. Vàrem entendre molt bé l’esperit d’aquest pacte i no ha sortit res que hagi pogut entelar les nostres relacions. La confiança és molt bona.
S’ha discutit aquests dies sobre el concepte de la política que pugueu tenir uns i altres regidors a l’Ajuntament. La política és gestió o són idees?
A la política municipal l’objectiu que tenim tots és millorar el nostre municipi, perquè els nostres ciutadans tenguin una millor qualitat de vida, siguin del color que siguin. Les idees poden tenir qualque tipus de pes, en un moment donat, però jo som del parer que els temes ideològics han de ser per integrar i per ser més plurals, i no per dividir. Una altra cosa és que les idees ens puguin dur a una concepció diferent de com hem de dur a terme aquesta gestió. Igualment, els interessos dels ciutadans de Manacor haurien d’estar per davant de qualsevol qüestió partidista.
Després de la moció de censura, has rebut pressions de dins el partit arran del pacte amb el PI?
Que dins un partit hi hagi veus diferents és molt natural. En el moment de prendre la decisió hi hagué persones a favor i d’altres que potser pel ressentiment pel que havia passat, hi estaven en contra. Però s’ha assumit el que ha dit la majoria i aquesta qüestió no ha tornat ser objecte de debat.
Quina relació tens amb Toni Pastor?
És molt diferent de la que vaig tenir quan jo vaig ser delegat del seu equip de govern. En aquell moment no hi havia una relació molt fluïda. Teníem una visió de la política molt diferent. Potser jo era més romàntic. Precisament vaig començar a tenir-hi més bona relació quan vaig deixar de ser regidor. He tengut contactes amb ell d’ençà que som batle, em dóna consells en positiu des de la seva experiència i xerram més ara que quan era dins el seu govern. Ens tenim respecte mutu. I no vol dir que pensem igual.
La sensació en els plens és que entre govern i oposició hi ha una crispació que feia anys que no recordàvem. Passats els cent dies, l’oposició diu que ens aferrem fort perquè ara s’hi posen de veres. Fins on arribarà això?
Més que males relacions ha estat una situació d’estar a la reactiva, de reaccionar a qualsevol cosa que pugui fer l’equip de govern, perquè no han superat el trauma d’una moció de censura. I és lògic. Però si això no ho anam superant no podran fer la gestió que li correspon a l’oposició, que és la de fiscalitzar, però també la de fer propostes en positiu. Abans de la moció de censura també va ser una etapa de molta pau. Nosaltres, des del Partit Popular, ho fomentàrem perquè pensàvem que era oportunitat pel que podia suposar un canvi. Crec que el comportament va canviant i de cada vegada aquesta crispació és menor.
Què ha fet en Pedro Rosselló que no hagués fet en Miquel Oliver?
El que més vaig criticar va ser la política de símbols. Oliver havia arribat a la batlia i a partir d’aquí havia de fer mostres als seus, això li ho criticava com una mostra que no estava per la labor de governar per a tothom. Ell es deu a tots els ciutadans. Jo crec que no ho he fet. Actes, festes, siguin del que sigui, sempre hi som perquè m’agrada estar amb la gent. I he de representar els ciutadans i l’Ajuntament a tots els llocs. I ho dic ara perquè segur que qualcú en voldrà treure punta: no vaig poder anar a l’entrega dels premis Ramon Llull perquè estava malalt.
Si haguessis estat bé hi hauries anat?
Hi hauria anat i de fet havia confirmat la meva assistència. Vaig haver de telefonar per avisar que no estava bé per acudir-hi.
Has hagut de fer o t’ho planteges, modificacions o reajustaments en l’organigrama de l’equip de govern?
No. Férem l’organigrama i el cobrírem amb les persones que crèiem més adients. No ho férem per partits, sinó per persones. I crec que no ens equivocàrem: cada delegat té la competència que va millor amb el seu perfil.
Han passat més de cent dies d’ençà que ets batle. Gairebé tants com els que va tenir Miquel Oliver per aprovar el PG. Ell no el va aprovar. No pareix que tampoc vosaltres estigueu en disposició d’aconseguir-ho.
Seguim el full de ruta marcat. Hem canviat l’equip redactor i en aquests moments el problema és que falta el catàleg de patrimoni. Ens plantejàrem que no arribàvem al calendari que ells mateixos havien marcat, i ens trobam amb la tessitura de resoldre el contracte o seguir endavant. Hem optat per això darrer i si compleixen els terminis establerts, a final d’aquest mes o a mitjan abril es duria a terme l’aprovació inicial.
La veurem?
Estic convençut que sí.
Amb sinceritat, hi ha pressions? Rebeu els polítics visites d’empresaris, propietaris, especuladors, demanant pel color que tendran els seus solars? Per què, ni uns ni altres aconseguiu mai aprovar el Pla General?
Una persona que va estar molt ficada dins l’Ajuntament fa anys i també dins la vida empresarial de Manacor em va dir que no aprovaríem. Coneixent el passat de Manacor, segurament li va sortir això: “No ho aconseguiràs perquè sé el que hi ha darrere”. Però ho puc desmentir. No hi ha cap tipus de pressió, i no ho consentiríem. Els tècnics van fent la feina perquè sigui tècnicament perfecte, però que a més sigui una planificació de com volem que sigui el Manacor del futur.
És a dir que no hi ha pressions.
T’ho puc assegurar, i ho he pogut comprovar personalment. Els polítics no hi han tengut gaire coses a dir. I en venir el moment farem reunions polítiques amb l’oposició i convocarem la junta de portaveus perquè els tècnics ens ho expliquin tot. No hi ha pressions. Les coses estan canviant.
Heu tocat res del que ja s’hagués fet en els 144 dies de mandat de Miquel Oliver?
Ells damunt el que hi havia varen fer tres propostes diferents. Volien tenir-ho com a base tècnica per anar configurant l’objectiu que es pogués assolir. Nosaltres ho hem posat tot una altra vegada damunt la taula dels tècnics. Tenen molt en compte les propostes que ja hi havia. Joan Pascual era la persona que varen designar com a redactor, i ara també és dins l’equip redactor, amb na Bel Romero, que designàrem en una decisió presa a nivell polític.
Joan Llodrà va fer unes acusacions de determinades zones sospitoses. Les va tocar ell, aquelles retxes, i vosaltres, les heu retocades?
La feina que va fer en el seu pla i que ja havien canviat, en el nostre continuarà igual. Quan acusava segons qui de tenir interessos… Jo vaig tenir una conversa amb Joan Gomila i em va desmentir totalment que ell hi pogués tenir cap tipus de relació, de fet, en alguns casos era la primera vegada que en sentia a parlar…
Diuen que entre el funcionariat no ha caigut gens bé el plus de productivitat que heu aprovat per als redactors del PG.
Tenim una feina important a fer, que és la relació dels llocs de feina. Hi ha complements que vénen d’enfora, i d’altres que no. En el cas dels redactors, demanam una feina per damunt l’exigència habitual. Els demanam una exigència i una responsabilitat addicionals. No hem agafat un tècnic de defora i demanam una implicació amb més responsabilitat, durant el temps que hi estiguin. I en acabar, aquest complement deixarà d’existir. Entenc que hi pugui haver gent que ho vegi amb mals ulls. Vaig dir que no consentiria que hi hagués personal de primera i personal de segona. I en aquesta situació qualcú va entendre que es feia una excepció de dues persones. Una cosa és això i l’altra és que posarem la revisió de totes les funcions i places, amb una relació justa de llocs de feina.
Parlem de coses concretes. Haurem de ser els ciutadans els qui haurem de pagar els 42.000 euros de multa per la manipulació dels quadres elèctrics de s’Illot? O qualcú, polític o tècnic n’assumirà la responsabilitat?
No hi ha hagut una manipulació ni hi ha hagut una sanció, el que hi ha és una notificació de l’inici d’un procés sancionador. Puc aprofitar per dir que ja hem presentat unes al·legacions on desmuntam tot el que és la base d’aquest inici de procediment. Se’ns acusava d’haver comès una infracció de desprecintar i manipular, quan el quadre no estava precintat ni s’ha manipulat aquesta instal·lació. Es va decidir tallar el llum d’aquesta instal·lació per part de l’equip de govern municipal. Inspecció no deia que s’hagués de precintar, sinó que es posaven en coneixement una sèrie de deficiències. Si no se subsana s’haurà de tallar el subministrament. La junta de portaveus, i jo vaig ser el primer, decidírem actuar i tallar el subministrament per dur a terme la reparació.
Demanes tallar el subministrament i en canvi ets tu qui el torna a obrir a pocs dies de governar…
No es va posar en marxa, sinó que es va separar una part de l’enllumenat, es va desconnectar d’aquest quadre, es va comprovar el sistema d’enllumenat de tot el carrer i es va connectar a un altre quadre, que podia dur més corrent a part del que ja duia. El quadre inutilitzat continuava inutilitzat. No es va manipular ni es va tocar. Els ajuntaments tenim l’obligació de donar llum, i podia ser més perillós la sensació d’inseguretat per la fosca que l’acció que duguérem a terme. En tot cas, puc admetre com un error el fet de no donar compte tot d’una a Indústria d’aquesta actuació.
És a dir que creus que no haurem de desembutxacar-nos un euro cada ciutadà.
Estic convençut que no ho pagarem.
Només una darrera pregunta… Quina diferència hi ha entre un “inici de procediment de sanció” i una “sanció”? Quan ens arriba una multa de trànsit podem dir que és una “notificació d’inici de procediment de sanció”, o ja és una “sanció”?
Se’t comuniquen uns fets, i et donen un termini per al·legar en defensa teva, per aportar documentació. A partir d’aquí Indústria decideix si continua endavant, estima les al·legacions, si rectifica el fet imputat o si fan una proposta de sanció, que podem recórrer… Sortir a una roda de premsa com va fer l’oposició per dir que han sancionat l’Ajuntament és tergiversar el que ha passat i passar-se pel folre la presumpció d’innocència.
Entre els premiats hi havia dues entitats manacorines, que a més estan directament vinculades amb l’Ajuntament i que són dos puntals en la vida cultural de Manacor. Què és més important? Una missa? Un acte castrense? O el moviment cultural, cívic i d’estimació a la llengua que promouen aquestes dues entitats?
Estic totalment orgullós d’aquests dos premis. Em vaig emocionar quan me’ls comunicaren, perquè són dues institucions que fan una feina impressionant, i que té els seus fruits. Mereixien aquest premi. Però anant al tema de la missa. No és l’acte religiós en si, sinó perquè és la celebració de la patrona de la guàrdia civil o la policia nacional, que fan una feina a nivell de seguretat. I de qualque manera els ho reconeixem participant en els actes que fan per la seva festivitat. Entenia que Miquel Oliver hi havia de ser com a batle devora els dos cossos de seguretat. Puc combregar més o menys amb l’esperit d’un col·lectiu, però hi faig acte de presència, perquè som el batle de tots els ciutadans.
Com t’havia de convidar Francina Armengol perquè anassis a l’escola de Son Macià?
Exactament com ha fet el conseller d’Educació, Martí March, que ve a fer un acte a Manacor, i ha demanat per entrevistar-se amb mi. En el cas de la presidenta, era la seva primera visita oficial a Manacor i s’havia de posar en contacte directe amb el batle del municipi.
Com ho ha fet March, ha parlat directament amb tu?
A través de protocol ens han avisat que vénen i que el conseller volia tenir una reunió. Amb Armengol l’únic contacte va ser a través d’una secretària del conseller March, demanant si la delegada d’Educació hi aniria, i de passada que si el batle hi volia anar que hi anàs… El respecte institucional s’ha de tenir. El fet que les persones i els colors polítics puguin impedir que es facin coses al municipi és un error, és el que li vaig retreure més vegades a Antoni Pastor.
Quins plans teniu per a cala Varques? De moment la prohibició d’aparcar al camí sembla que continua vigent. Quins moviments heu fet en aquest sentit? Quan els posareu en marxa?
És un tema complex, s’haurà de fer un diagnòstic de quina és la problemàtica de cala Varques i un pla de gestió d’usos públics amb totes les parts implicades. S’haurà d’establir un màxim de persones, que es correspondrà amb un nombre limitat de cotxes.
També optareu per la restricció, idò.
No pots posar-hi més gent que la que permet el tipus de cala verge. No hi pot haver un negoci, no hi pot haver acampades, venda per internet, ús de coves, descontrol quant al fondeig de les barques, tot això toca desaparèixer. I serà competència de la policia fer complir la normativa a tots els nivells. Ens plantejam la possibilitat d’habilitar un aparcament per als cotxes, que podria ser explotat per una empresa. El problema de cala Varques és que s’ha venut una platja verge com a destí turístic com si fos una platja urbana. De totes maneres, no m’agrada parlar-ne perquè acaba sent un efecte reclam, que és el que va aconseguir l’equip de govern anterior, un efecte contrari al que pretenien.
Un altre tema calent, per recent, és el de la instal·lació del mural d’Andreu Frau al cementeri. De moment heu mostrat prudència i afirmau estar pendents de l’informe del secretari que n’autoritzi la instal·lació.
Sí. Esperam.
Però amb quin esperit?
Som respectuós amb els altres com vull que ho siguin amb mi. No estam parlant de víctimes d’un bàndol o de l’altre. Tot som víctimes d’una guerra civil. Intentar que una cosa com aquesta suposi una divisió no és adequat. I ara sembla que vulguem retreure coses retent honor a les víctimes d’un bàndol.
Però deus estar d’acord que les víctimes de l’altre bàndol, que també ho són de la guerra civil, tengueren un reconeixement enaltit i continuat durant més de quaranta anys, i que qui les reconeixia era un règim feixista.
Totalment d’acord. El reconeixement d’aquestes víctimes per part del sistema establert després de la guerra, entenc que no era correcte, perquè tant víctima era una com l’altra.
Per tant, hi haurà mural o no hi haurà mural?
Hem de ser més vius i no hem d’obrir ferides que ja estan tancades, i hem de retre l’homenatge que es mereixen a totes les víctimes de la guerra civil. No podem emprar aquestes coses per crear més divisió. Hem d’integrar més i respectar els altres. I a partir d’aquí, construir. Esperarem l’informe i després en parlarem amb tots els grups.
Heu llevat el llaç de la façana de l’Ajuntament. Que el batle que ho hagi fet sigui el del partit que va expulsar Toni Pastor per qüestions de llengua crida l’atenció. Com ho justifiques?
Va ser un moment d’una reivindicació que ja no té sentit a dia d’avui, el que es reivindicava ja es té. Aquestes coses hi han de ser de forma puntual, com per exemple la setmana de la lluita contra la violència masclista. Si no ho feim així, l’Ajuntament pareixeria un tauló de reivindicacions… No hem de veure bubotes pertot.
Això vol dir que reconeixes la llengua com una qüestió d’estat i de consens inequívoc com pugui ser la lluita contra la violència de gènere.
Amb temes com la llengua o la cultura no hem de crear divisió. Són prou importants com perquè siguin una forma d’integrar més gent. Que pugui suposar un orgull per a tots nosaltres. Lo nostro és nostro i ho hem de defensar. Ara mateix, no hi ha massa discussió de tema de fons de cultura i de llengua.
