skip to Main Content

“No hi ha cordó sanitari amb Vox perquè aquí la importància del partit i la comandera passen davant”

Després del seu pas per l’Ajuntament, Joan Llodrà (Manacor, 1972) és per segon mandat consecutiu conseller electe al Consell de Mallorca. Poca gent com ell pot parlar amb tant de coneixement de causa del país i de les passes que es fan per alliberar-lo.

Ets conseller electe al Consell de Mallorca per segon mandat consecutiu. Abans dins el conjunt de partits que donaven suport al Govern de la institució, ara a l’oposició. Canvia el volum de feina, això? O només l’orientació?
Potser canvia més si ets conseller amb cartera o sense cartera. Però estar al costat dels partits que governen o fer-ho a l’oposició suposa diferències. Al mandat passat el meu paper era més de fer de pont entre la institució i els municipis, o entre l’equip de govern i el partit, perquè el govern ha de governar per a tothom, però el partit ha de servar els seus principis i idees. És molt diferent fer aquesta feina d’ajudar al govern de la de fiscalitzar i estar damunt allò que fa el govern d’ara. Du més poca feina estar a l’oposició que al govern, a més, jo ara estic només a mitja jornada.

El Consell és la institució més grossa de les Balears que ha incorporat Vox en el seu Govern. Com s’hi coneix, aquesta presència?
Es coneix molt perquè Vox ha de fer veure que les polítiques del Consell són més radicals, i els del PP en canvi han de mirar de dissimular-ho. Antònia Roca nega que es baixin els pressuposts destinats al català, i Vox braveja que s’han abaixat molt i que l’any que ve s’abaixaran més. Hi ha molta de gent del PP que no està comòda amb això, i n’hi ha que sí. La tensió la veim al Parlament i al Consell només en veim les contradiccions. El PP vol mirar de mantenir-se dins el consens, encara que sigui per figurar o per quedar bé o per fer les coses com es fan des de fa cinquanta anys.

Dius que Vox braveja de suprimir suports al català. I en canvi que el PP afirma que manté els ajuts. Qualcú deu dir mentides… Quina és la realitat?
És relatiu. Poden votar que retiren el punt.cat dels dominis i de les adreces electròniques del Consell. Però si avui tecleges www.conselldemallorca.cat continues accedint a la pàgina. Igual que si m’envies un correu electrònic amb el .cat, jo el rebré. Per exemple, les partides pressupostàries estrictament destinades a polítiques catalanistes s’abaixen. És cert. En canvi, creen l’Institut de la Cultua de Mallorca, al qual destinen tres milions d’euros.

Quina ha de ser la postura davant la presència de Vox? Cordó sanitari? Rebuig frontal? O són interlocutors vàlids segons la qüestió?
Una cosa és que puguin ser interlocutors. I l’altra el cordó sanitari, que no s’ha aconseguit ni s’aconseguirà, perquè aquí no hi ha aquesta cultura que podem veure a França o a Alemanya, on socialdemòcrates donen suport a conservadors perquè no hi hagi l’extrema dreta a les institucions, i viceversa. Aquí, la importància del partit i la comandera passen davant.

I aquest cordó europeu pareix que acaba enfortint més l’extrema dreta perquè acaben esdevenint l’única alternativa als partits del sistema.
Sí, perquè els partits del sistema estan bastant encarcarats. I davant problemes nous la ultradreta dones noves solucions que ells no donen. Per això, arribam a veure antics votants de l’extrema esquerra votant opcions populistes i reaccionàries.

Em fas pensar en Milei a l’Argentina, amb tant de vot jove, amb tant de vot humil.
Perquè diu coses trencadores que poden agradar a gent poc polititzada i que qüestionen aspectes enquistats del sistema. No vull pensar que dins l’estat hi hagi un trenta per cent de gent feixista.

Vox és Falange? O li falta solam intel·lectual per arribar-hi?
Vox són restes de sèrie. No són tant de Vox com diuen. Falange va tenir les bases intel·lectuals per fer un cop d’estat o fer una guerra. Jo no veig Pedro Bestard en això.

La darrera vegada que el PP va assumir el Govern del Consell, amb Maria Salom, va voler reduir la institució a la mínima expressió. S’hi percep una mica més d’orgull i autoestima per la institució, amb Llorenç Galmés?
Ni que sigui per trajectòria d’un i altra. Maria Salom es va casar amb un botifarra i ha fet molta vida a Madrid. La seva política va ser de submissió total absoluta. Llorenç Galmés, en canvi, amb tots els matisos del món, ve del partforanisme independentista, com ho demostra aquella foto de joventut amb una estelada a un concert de Músics per la Llengua.

Has parlat de la llengua, però què més et preocupa de la gestió de l’equip que comanda Llorenç Galmés?
Em preocupa la passió desfermada proturística de l’actual govern. No són conscients de la saturació, que ha transformat Mallorca. Som més pobres que fa quaranta anys i tenim tres vegades més de turistes. Però ells juguen a sucar la gallina dels ous d’or. transformat mallorca. Més pobres que fa quaranta anys i tenim tres vegades més turistes. Juguen a sucar la gallina dels ous dor. És una qüestió de filosofia i alhora una de les necessitats més grosses de Mallorca. Altres qüestions poden ser de matís, no es poden fer més carreteres quan ja hi ha una majoria social que té clar que no podem continuar per aquest camí.

Abans has dit que a l’anterior mandat feies de pont… I ara, amb vista que hi ha colors polítics diferents al Consell i a l’Ajuntament, et planteges també ajudar-los a ajuntar les mans i que Manacor no es vegi perjudicat per aquesta circumstància?
Molt poc, perquè seria fer d’aconseguidor com a particular. Puc ajudar de manera indirecta i sempre estiraré més cap al municipi, però els recursos s’han de distribuir de forma equitativa i està tot molt reglat amb un pla d’obres i serveis que reparteix el que toca a cadascú en funció de nuclis i habitants de cada municipi.

Vuit anys de govern progressista a l’autonomia i al Consell. I ara tenim PP i Vox. Cal fer autocrítica?
Un dia Josep Lluís Carod Rovira va dir al president Montilla aquella frase de Miquel Martí i Pol: “Tot està per fer i tot és possible”. El president li va respondre que “ni tot està per fer ni tot és possible”. En part la resposta aniria per aquí, perquè crec que tenia més raó José Montilla. Després de vuit anys, una part dels seus propòsits s’ha aconseguit. I l’altra no n’ha sabut no ha pogut o no ha volgut… Jo atribuiria la derrota més a l’alternança democràtica que no a errades grosses. És lògic que pugui passar per molt que representis el tarannà majoritari de la gent. MÉS per Mallorca no va baixar. PSOE va baixar molt poquet i Podem va fer aigua. Les eleccions les decideixen moltes coses i una és la motivació dels qui ja estan convençuts, que després de vuit anys baixa, no tant a l’hora d’anar a votar, sinó de fer d’agent per cercar complicitats. El grau d’autocentrament no és alt, però ho és més del que ens pensam. Encara avui l’aleteig d’una papallona a Madrid pot fer més que segons quins desastres o encerts a la colònia.

Parlem de país, en tota la seva extensió. Com expliques la falta d’entesa entre Junts i Esquerra a la Generalitat?
A Irlanda es mataven, els independentistes quan estaven a punt d’aconseguir la independència. Passaren per les armes un dels líders històrics… A partir d’aquí, jo tenc un punt de vista optimista. Després del Primer d’octubre mai tanta de gent havia desconnectat mentalment d’Espanya. Ens hem de quedar amb le coses bones que això ha duit i superar els errors. Un dels errors és no haver entès que el rival és un estat legitimat i que surt en verd entre les democràcies europees. Tenen la força i tenen recursos, perquè estats amics com Estònia, Letònia i Lituània a canvi de quatre avions de guerra no ens donassin gaire suport.

Igualment, els suports a les forces independentistes minven.
Una cosa és allò que es votaria a un referèndum i l’altra a unes eleccions municipals o regionals. A Mallorca per exemple, tenim dades de més d’una enquesta i més de dues, i si demà hi hagués un referèndum, un de cada tres hi votaria a favor. En canvi, la representació que això té a les institucions d’aquí és d’un deu o un dotze per cent. La feina de l’independentisme ara és aprofitar el moment que això torni a ser prioritari.

Hi ha hagut acord entre les forces independentistes i el PSOE, amb la llei d’amnistia com a punt de confluència estrella. I sembla que això ha duit tensions a un costat i a l’altre. Tu com ho vius.
Sense passió. No m’entusiasma intel·lectualment ni econòmicament sostenir Espanya. Si fa un pet, millor. Ara, amb aquest acord, qui està en contradicció és Espanya. Forçar amb una palanca tan fluixa tota una llei d’amnistia crec que és un triomf. I cal reconèixer el mèrit a aquest torero que és Pedro Sánchez d’haver ajuntat una dotzena de partits, i atribuir a Feijóo el demèrit de no haver aconseguit l’abstenció de partits de dretes. com el PNB, o Junts, que ocupa el lloc de l’antiga Convergència, i que eren partits que en altres ocasions havien donat suport a la dreta espanyola.

Puigdemont i Junts han esqueinat fort els darrers quatre anys, bravejant de ser els més independentistes. Però tot d’una que han fet falta per sostenir el govern espanyol han tornat a pactar. És el destí de la “minoria catalana”? No convenia molt més posar l’estat en escac i forçar uns nous comicis?
Degué avaluar pros i contres. Potser encara no tenia prou força per fer-ho, però s’ha aconseguit posar tot el món judicial en un estat de bogeria màxima. Les estructures de l’estat estan en escac. I veig una tendència a infravalorar coses com l’amnistia. Tots som humans. Hi ha tres mil persones amenaçades per la justícia espanyola, gent que vaparticipar en el Tsunami, directors d’escola, batles… Posar aquest marcador a zero amb 7 i 7 diputats no és un balanç magre. I si ho és, Madrid no s’ho pensa.

Fa vuit anys feres feina colze amb colze amb Núria Hinojosa, i hi tengueres bona relació. Com bona relació va tenir Amanda Fernández amb Miquel Oliver. Què ha passat perquè ara els vostres amics comuns no s’entenguin?
És cert, hi hagué una col·laboració sincera, aquell mig any. Feia molt bon fer feina. I si allò no va acabar bé, ja sabem que no va ser per nosaltres. El 2019 ni Amanda ni jo no hi érem. La cosa no va començar tan bé. Hi hagué una pandèmia. Es va respirar tensió des del començament. Personalment no tenc cap mala relació amb Amanda ni amb Núria… De fet, quan es preparava el Pla General, el 2019 i el 2020 en vàrem conversar bastant.

Però el cert és que la crisi venia d’enrere.
És una mala relació per acumulació, tampoc ho vull centrar entre ells dos perquè seria injust. Després de les eleccions s’afronta de manera diferent. MÉS-Esquerra guanya de més diferència. I el PSOE argumenta que si no han augmentat més de vots és perquè no han estat prou visibles. Així i tot crec que no és això, sinó més una falta de confiança, no hi ha bona relació, i quan no hi ha confiança fa mal fer feina. I tot això ho he viscut més des de segona línia perquè jo dedicava els meus esforços al partit a Mallorca. Per prendre la decisió que han pres han d’estar molt convençuts de fer-ho, no pot ser un capritx. El problema gros, repetesc és la falta de confiança, que a més és mútua.

Back To Top
Search