“No repetiria l’experiència d’un sol delegat per a tots els nuclis costaners”

Sebastià Nadal és el delegat de la zona costanera de Manacor, i per tant ho és també del seu nucli principal, Porto Cristo. Una setmana abans d’encetar les festes del poble, feim balanç amb ell d’aquests tres primers anys de mandat.

Explica’ns com t’has sentit en aquests tres anys com a delegat de la Zona Costanera, i especialment de Porto Cristo.
És una pregunta molt mala de contestar. En general el problema com a delegat dels nuclis costaners (realment, encara que s’hagi dit així a molts de llocs, no som delegat de zona costanera, sinó de nuclis costaners), és que es tracta d’una zona molt ampla. Manacor té gairebé 25 quilòmetres de costa, i aquesta distància física també hi és en la forma d’actuar i de pensar. I això és el que m’ha costat més d’assimilar. La realitat de s’Illot i Porto Cristo no té absolutament res a veure amb la de Cales i Cala Murada. Al principi vaig estar angoixat… tothom em demanava cites i t’explicava la realitat concreta de cada una d’aquestes zones. També n’hi ha que no estan recepcionades i això fa que hi hagi un món entre unes i altres quant a gestió, que la gent no entén i que jo de vegades tampoc. Realment, aquest ha estat un mandat de bojos, entre Covid, Glòria i tot el que ha passat.

Vista l’experiència, tornaries a ajuntar tota la zona costanera en una sola delegació? Quins avantatges ha tengut? I quins inconvenients?
L’avantatge més important per a mi és tenir una visió. A part dels nuclis costaners, també som el delegat d’enllumenat de tot el municipi, d’aigua i sanejament i de platges. Tot plegat m’ha donat una visió global de tot el municipi. El gran inconvenient per a mi és que físicament no puc ser a dos llocs alhora. Si tenc cites al Port no puc atendre les demandes a Cales i al mateix temps ser a reunions a Manacor. Jo hi som, però només a un lloc. I no, crec que no repetiria l’experiència. El que no pots fer és tornar-te boig com m’hi he tornat jo. Hem de ser realistes, no pots ser a dues bandes al mateix temps.

Quins aspectes destacaries del que s’ha aconseguit en aquests darrers tres anys a Porto Cristo?
Destacaria el que s’ha fet i el que falta per fer. Porto Cristo ja té molts de serveis. La meva funció ha estat assegurar-me que els serveis es feien de forma correcta. Jo no gestion urbanisme de Porto Cristo. O Medi Ambient. Però sí que intent que el contracte de residus es faci de la forma més correcta possible, per exemple. I això a molta de gent li ha costat d’entendre. Què hem fet? S’han reforçat els serveis socials a Porto Cristo. S’ha millorat amb l’enllumenat. Hem canviat la primera línia. Cada vegada que plovia quedàvem fora platja. I arreglar això ens haurà costat sang, suor i llàgrimes, però al mateix temps pens que ningú s’atrevia a fer la passa d’aixecar la primera línia de Porto Cristo. Els veïnats em deien que s’anava morint Porto Cristo, i que era precisament per la seva primera línia. Ara ja hi veus gent que l’ha recuperada.

A banda de l’obra de primera línia, hi ha qualque espina clavada? Qualque projecte que tenguessis en ment que no hagi pogut dur-se a terme o s’hi hagi duit de manera deficient?
Tenim pendents l’obra de millora de l’avinguda dels Pins, que traurem just després de temporada, amb un enllumenat ara mateix que no és digne per a una avinguda com aquesta. També millorarem voreres, asfalt i enllumenat a l’avinguda de Joan Amer; o l’enllumenat totalment deficient de l’avinguda Joan Servera Camps. Són una espina clavada les pluvials de la carretera vella de Son Servera. Pas pena perquè les obres. Davant el Manhattan continua embossant-s’hi molta d’aigua.

Què creus que li falta a Porto Cristo? Quines són les reivindicacions que t’han arribat més per part dels veïnats?
Fa pocs dies vaig veure una entrevista a Cent per Cent a Kiko Gil, president de l’associació de veïnats. No hi estic gaire d’acord. Per demanar que no quedi, però quan ets a l’administració, veus que no tot és possible, ni tot és viable, ni tot és instantani. Les demandes més freqüentes fan referència a la neteja i a l’enllumenat, o també a espais com la plaça del Sol i de la Lluna. També teníem pendent la reforma de la carretera vellla de Son Servera… En qualsevol cas, el que hem detectat és que la gent demana per coses que ocorren al seu redol.

Està molt damunt fulla el retard en les obres de la primera línia? El que ha passat a Porto Cristo podria haver passat amb qualsevol altra obra del municipi? O ha passat perquè era a Porto Cristo?
Ha passat a altres bandes. A s’Illot, per exemple, també hi ha hagut dos mesos d’endarreriment. Quan comences una obra saps quan la comences però no saps quan l’acabaràs. I aquest era un projecte del qual tothom en parlava però que ningú s’hi atrevia. Era com un suïcidi intentar aixexar la primera línia entre novembre i maig. Tècnicament el vàrem encaixar. Però també és ver que a l’hora de la veritat, comencen a comparèixer problemes que quan aixecat els has de donar resposta. La gran dificultat era fer arribar la pluvial del carrer de la Concepció fins a Ports. Això ha fet que haguem hagut d’anar a contrapendent i en alguns redols haguem hagut d’excavar damunt roca de més de cinc metres. A tot això s’hi han de sumar els problemes d’asbastiment i la falta de material a causa de la guerra d’Ucraïna. Sigui com sigui, els problemes que hi ha hagut en aquesta obra, a primera línia fan molt de mal.

Tenim les festes a la cantonada, estàs content de la implicació dels veïnats de Porto Cristo a l’organització de les festes?
Desconec com ho feien abans. Com a delegat e Porto Cristo i Artur Aguiló com a delegat de festes, no tenim cap queixa més que agraïments. Les associacions col·laboren molt activament, tant les APIMA amb els tallers, les decoracions… com la participació de l’associació de veïns. Cadascú va aportant, i la feina tècnica i burocràtica la fa l’ajuntament. Estam molt contents d’aquests anys tan complicats amb Covid…