Moltes famílies els han comprat la palma per beneir-la i penjar-la al balcó. Parlam d’aquesta tradició amb Pedro Llinàs ‘Peric’ i el seu fill Pere Joan. Tots dos formen part de la família manacorina que conserva l’art de fer palmes.
Cada any obriu ca vostra, al carrer de la Creu, per vendre les palmes que feis vosaltres mateixos. D’on ve tot això?
Pedro: Tot això m’ho va ensenyar la meva dona, que va venir d’Elx i va ser un «fletxasso». Allà tenen el palmerar i en fan molta de palma.
Pere Joan: És una tradició familiar i l’he viscuda des de sempre. Fa una seixantena d’anys que feim i venem palmes i tot va començar abans que jo nasqués. A més, quan anàvem a visitar els tios i els cosins per València tothom em demanava si ja en sabia fer. Era un orgull familiar saber fer palmes i ma mare va guanyar diversos premis en el concurs que encara es fa a Elx.
Abans de vosaltres, qui les feia a les palmes a Manacor?
Pedro: Les feien les monges. En feien les de la Caritat i també les de Sant Francesc. Però quan ja no varen quedar monges que en fessin, com que nosaltres en sabíem, ens varen demanar a nosaltres si les volíem fer. Vàrem dir que sí i encara ara en feim.
On anau a cercar aquest material vegetal i què és exactament?
Pere Joan: Ve d’Elx. Tot això són fulles tendres de fasser. Són els ulls de les palmeres. A Elx hi ha productors de palma blanca que es dediquen a això i són els que ens proporcionen el material. La palmera és verda i perquè les fulles tendres no facin la fotosíntesi, pleguen i fermen les fulles com si fos una lletuga o una carxofa i deixen l’ull a les fosques durant un any i torna d’aquest color blanquinós.
Només les veneu a ca vostra?
Pere Joan: Les hem venut aquí, els horabaixes, dissabte vàrem anar a fer plaça i diumenge vàrem anar al mercat de Felanitx.
Hi ha diferents tipus de palmes. En feis de senzilles, i altres molt més ornamentades… quina diferència hi ha?
Pedro: Tradicionalment, els nins s’estimen més les llises, que només duen un nuet entrunyellat. I a les nines els agradaven més les adornades amb estrelletes, amb espigues, floretes i ocellets. Però ara també feim palmes per cotxe, per dur a la solapa de l’abric… en feim de tota casta perquè tothom estigui content i passi gust del dia del Ram.
Pere Joan: Feim diversos models i mides, però aquesta distinció entre nins i nines avui dia ja no existeix. Seguim fent els mateixos models, però ara tothom compra la palma que vol, no la que li toca.
En feis d’especials o d’aquestes tan grosses que surten de l’església?
Pedro: Sí, nosaltres les feim. Només faltaria això!
És cert que les palmes penjades als balcons protegeixen les cases dels llamps?
Pedro: No sé si protegeixen dels llamps, però la palma beneïda penjada al balcó segur que protegeix de qualque cosa! Anar a beneir la palma és una tradició ben mallorquina i ben nostra. A nosaltres ens agrada cada any ser-hi presents d’aquesta manera, fent palmes per a tothom.
