skip to Main Content
“No Subestim El Virus Però La Por Que S’ha Generat és Atroç I Això Tendrà Repercussions Fortes En La Salut Mental”

“No subestim el virus però la por que s’ha generat és atroç i això tendrà repercussions fortes en la salut mental”

Sandra Pérez (Monforte de Lemos, 1974) és psicòloga general sanitària i infermera especialista en salut mental. Parlam sobre els efectes psicològics que el desconfinament pot suposar.

Després de més de 60 dies confinats, quins són els efectes psicològics més comuns que has trobat?
Els més importants són les crisis d’ansietat i les persones que tenen por a contagiar-se i a contaminar-se i es troben sense ganes de sortir. Això fins i tot passa en infants petits. A més d’aquests dos efectes, també es nota que el nivell d’estrès ha augmentat després de tant de temps confinats. També trobam la síndrome d’estrès posttraumàtic que és una síndrome que es produeix després d’esdeveniments traumàtics i pot durar mesos però també pot allargar-se anys i una durada llarga és preocupant. Finalment, també s’han donat moltes persones que han canviat els seus patrons de son amb l’aparició de l’insomni i també el Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC) que es caracteritza, per exemple, per la necessitat de neteja extrema o de rentar-se constantment les mans… Han sorgit moltes persones amb símptomes de TOC.

S’han agreujat els casos de persones que ja tenien TOC?
En alguns casos els efectes s’han agreujat però en altres, curiosament, també ha millorat perquè se senten còmodes amb la situació que vivim perquè tothom adopta les mateixes conductes que poden ser obsessives.

Aquests efectes, es donen igual en persones adultes que en infants?
Jo crec que els infants ho duen molt millor que les persones adultes. De fet, el confinament l’han portat més bé els petits que els grans. Diria que, a l’hora de sortir al carrer el seu comportament variarà segons el comportament que vegin en els pares. Si ells senten que els seus pares tenen por, actuaran amb por. D’altra banda, aquesta por afecta més la gent major.

En general, què pot suposar tot això?
Jo crec que l’efecte principal de tot plegat és que s’ha sembrat por generalitzada. Un altre efecte secundari que pot tenir molta gent és que la gent es mira amb desconfiança perquè veu les altres persones com una possible font de contagi, potenciant la por al contacte amb la resta. Estic convençuda que és pitjor l’efecte de la por que el del virus: no subestim el virus però la por que s’ha generat és atroç i això tendrà repercussions fortes en la salut mental.

Hi ha pautes comunes que es puguin seguir per millorar els efectes de tots aquests trastorns?
Sí, per exemple no estar tot el dia pendents dels mitjans de comunicació perquè ens genera més ansietat en moments de tanta incertesa. A més, no oblidar-nos de mantenir un tracte humà: si no podem tocar-nos ni abraçar-nos, podem fer petits gestos com un somriure o una paraula. A més, el concepte de temps ha canviat i necessitam marcar-nos unes rutines, també fer exercici, activitats que impliquin moviment i prendre el sol. També es pot optar per l’oci creatiu com pintar o llegir i trobar espais per nosaltres mateixes. És important també concentrar-se en el moment present i no tenir expectatives sobre quan acabarà tot això, perquè no ho sabem. Tot això, sempre que no es tracti de trastorns greus, perquè en aquests casos s’ha de cercar ajuda professional.

Back To Top
×Close search
Search