[pullquote]
Dia 3 de març a les 18h, al Teatre de Manacor, tendrà lloc l’acte “NUNSI, 25 anys recordant-te”, en memòria de la ballarina Nunsi Elegido. En parlam amb la seva filla, Lluïsa Ortiz (Manacor, 1964), ballarina com sa mare, però també mestra.
[/pullquote]
On neix Nunsi Elegido?
Neix a Manacor el 2 d’octubre del 1937, filla d’un matrimoni de mestres que s’havien conegut a Pollença i que després feren feina a l’escola Graduada de Manacor. Julio Elegido, pare de na Nunsi era aficionat a les arts: la literatura, la música, la dansa…
I a ella?
Des de ben petitona ja varen veure que era una nina especial., una “nina prodigi”. No va anar a escola mai. Destacava en la part creativa i l’educaren a casa entre els pares i alguns professors particulars i una tia fadrina, que la va marcar molt i l’acompanyà sempre.
Quan comença a ballar?
Ella contava que amb cinc anys, en una trobada de ball de bot, va ballar amb un homo que tenia setanta anys més que ella i que la gent deia “aquesta nina ha de ballar”. Va començar a rebre classes de ballet a Palma. Una professora de Barcelona la va veure i va proposar als pares que Nunsi rebés formació a la seva acadèmia. Als tretze anys s’intal·là a Barcelona, acompanyada per la seva tia Teresa. Els seus pares hagueren d’obrir un magatzem on venien xapes, per complementar l’economia familiar i poder pagar l’estada de na Nunsi a Barcelona. Va ballar amb Yvonne Alexander, i va arribar a ballar al Liceu com a solista. Va tenir un nombre infinit de professors. A Barcelona es formà en ballet clàssic. Després va fer el salt a Madrid, on va ballar flamenc amb els millors professors de l’época, Regla Ortega, entre d’altres. S’incorporà com a solista a la companyia de Rafael de Córdoba, amb qui inicià una gira per Itàlia. Es formà en declamació i actuà com a rapsoda a diversos actes culturals. Als vint-i-un anys guanyà per oposició una plaça de locutora a Radio Nacional i més endavant va fer alguns treballs de doblatge.
Però tot això s’atura sobtadament.
Sí. Mon pare estudiava nàutica mercant. La seva professió l’hauria de fer viatjar al menys sis mesos a l’any. Nunsi començava a anar de gira. Es varen conèixer a Barcelona, quan Julio Elegido estava hospitalitzat. Fernando n’era nebot. Es varen enamorar i decidiren estar junts, renunciant a les respectives carreres. Ella tenia vint-i-dos anys i ell vint-i-quatre. Formaren una família, de la qual nasqueren quatre infants. Nunsi, així, va assumir tota la seva relació amb la dansa com un caprici de joventut i va perdre el contacte amb el món de la dansa, de la música i fins i tot de la rapsòdia. És cert que puntualment li demanaven de recitar en actes culturals, però poca cosa més.
I finalment arribà el retorn.
Sí. Va començar fent gimnàstica correctiva, ioga, preparació pel part a dones embarassades,… al carrer de la Pau. A finals dels anys seixanta va donar classes de ballet a la Graduada, a l’aula de sa mare, Lluïsa Fuster, quan finalitzava l’horari lectiu. fins que va obrir l’estudi al carrer d’en Muntaner, a principis dels anys setanta. Ma mare era molt avançada al seu temps. He recuperat entrevistes seves, i tot el temps fa referència a músics, poetes, cineastes, pintors,.. A ca nostra hi havia llibres i discs acaramullats pertot, tenia fam per descobrir nous autors i tendències innovadores.
Com es vivia això a la família?
Nosaltres vàrem créixer amb la impressió de tenir una mare excessivament diferent. Ens parlava en diferents idiomes: francès, italià, anglès. Tenia una imaginació impressionant. De vegades quan li havia d’explicar una cosa a mon pare i no trobava les paraules adients li deia: “Saps què, t’ho ballaré”. A l’estudi, entre classe i classe, en els descansos feia improvisacions. He trobat gent que encara avui em diu que “anava a classe només per veure-la ballar un poquet en els descansos”. El curs escolar que va donar Educació Física a l’Institut Mossèn Alcover, va fer experimentar possibilitats expressives desconegudes als alumnes i quan ella va marxar s’organitzà la que crec que fou la primera manifestació d’alumnes, una asseguda multitudinària, reclamant la seva continuïtat al centre. Era una persona molt carismàtica i va ser un ajut per a molta de gent de Manacor. Són tantes les anècdotes…
Que va morir massa prest.
El càncer de pit, diagnosticat als 48 anys. La teràpia i l’aparent cura. Ella donava coratge a l’altra gent que patia la malaltia, i interpretava el càncer com una oportunitat per aprendre. També a nosaltres, quan va assumir que tenia el final a prop, ens va ajudar, perquè va ser la que ho va viure amb més fermesa. Va morir un matí de dissabte, devora la seva família. Ella em va ajudar a entendre que la mort forma part de la vida. D’ençà del seu adéu, he vist la mort amb uns altres ulls.
I ara arriba aquesta festa per recordar-la.
Sí, per iniciativa del Col·lectiu Dones de Llevant i amb la col·laboració de l’Ajuntament. És cert que Manacor en el seu moment no va ser just amb ma mare, bé perquè no formava part de la cultura oficial, bé perquè no es va plegar a les idees del règim, bé perquè era una dona… Era el Manacor de postguerra. L’any 2001, per iniciativa de Margalida Fons, una regidora amb gran sensibilitat l’Ajuntament li va dedicar un carrer i es va pagar una edició de record a Nunsi Elegido, un llibre escrit per Bernat Nadal i que llegirem en l’acte d’homenatge. Estam contents que ara la vulguin recordar. En un principi els familiars hi fórem reticents, però comprenem que ja no parlam només de la nostra mare, sinó de na Nunsi Elegido, que no és nostra, sinó de tot el poble i de tots els que la coneguérem.
Una dona.
Sí. Però part damunt tot, una ànima, un ésser huma. Ens agrada que es faci aquest acte per fer visible aquesta persona, com a artista, com a ànima, com a creadora. A l’acte hi participarà Bernat Nadal, la batlessa Cati Riera, Antònia Matamales, Magdalena Gelabert, Sebastiana Duran, les actrius Cati Riera i Ana Moreno. Recollirem testimonis de persones que en algun moment varen conèixer na Nunsi. Ma mare, d’alguna manera, té molts de fills i filles. Me n’adon que viu dins molta gent. A l’acte de dia tres hi col·laborarà la nostra companyia D-dansa. Cinc ballarines, una d’elles, la neta més jove de na Nunsi, formada com a ballarina professional a Barcelona. Presentarem peces de grup i la meva filla i jo ballarem un duet, com jo ballava amb ma mare. La darrera peça la interpretarà sola, perquè ella representa el futur.
Vols afegir res més?
Nunsi va ser una bengala que va donar llum a molts. La seva carrera artística es va aturar de cop però va tornar al llenguatge de la dansa com a professora.
