Mateu Mas, membre de la Societat de Na Tonina ens explica els plans de futur després de la mort aquesta setmana de l’emblemàtica somereta santantoniera
“Ens dol comunicar-vos que na Tonina, la nostra estimada somera santantoniera, ha passat a millor vida. Volem donar les gràcies a tots els que l’heu gaudida i estimada, a tots els que l’heu acompanyada i heu glosat i cantat al seu costat, tant per Porto Cristo com per Manacor. Volem donar les gràcies també a la família que n’ha tengut cura durant tants anys a una finca macianera, on na Tonina ha viscut lliure, estimada i tranquil·la. Visca Na Tonina. Visca Sant Antoni”. Amb aquest breu i sentit comunicat, la Societat de Na Tonina, la somereta que participava a les festes de Sant Antoni de Manacor i de Porto Cristo, comunicava la mort de l’animal, “el mateix dia que en Franco Battiato”, va dir un dels membres de la Societat de Na Tonina.
No se sap amb certesa quants d’anys tenia, però els propietaris actuals la compraren per 100 euros ara fa vuit o nou anys, “i ens digueren que en tenia devers dotze”. Mateu Mas, un dels components de la Societat de Na Tonina, recorda que “primer sortírem amb una altra somera, que també es va morir, i després començàrem a sortir amb aquesta”. Na Tonina va viure primer a Ca’n Barraques, i després a una finca macianera, on ha acabat elsseus dies. “Sempre que venia a la festa tenia el pèl lluent i feia molt bona cara, cosa que demostra que qui se n’ha cuidat tots aquests anys ho ha fet amb cura i amb estima”, diu Mas, que recorda que el primer any que la varen treure va ser per Manacor, i a partir d’aquell any, “ja vàrem sortir per Manacor i pel Port”. Mateu Mas recorda que “na Tonina era un animal molt mans, una somereta molt tranquil·la, mai va pegar cap coça a ningú i quan havíem d’entrar a un bar, en Jaume Vidal de Vilafranca, que era l’únic de nosaltres que havia tengut bestiar a ca seva, li deia ‘au, Tonina, puja, que hi ha un parell d’escalons’, com passa per exemple al bar de Ca’n Nofre de Porto Cristo, on hi ha un parell d’escalons, i ella pujava i entrava i no hi havia mai cap problema”.
Precisament aquest fet és un dels que preocupa més ara la Societat de Na Tonina. “Passam molta pena ara d’agafar una altra somera i que no sigui tan mansa, tranquil·la i obedient com ho era na Tonina. Si la nova somera no vol entrar a un local, ja ens espenya la festa”, diu Mateu Mas, que explica que, per això mateix, “ara debatem entre tots els socis si cercam un altre animal i fins i tot ens hem plantejat de fer-ne un de cartó-pedra amb rodetes, perquè passam pena que qualque dia passi qualque cosa, o que també a l’animal li pogués passar res, són coses un poc delicades”.
També, explica Mas, “tots els socis ara tenim més de quaranta anys, i no tenim l’energia ni les ganes de bauxa que teníem fa deu o onze anys”. En qualsevol cas, sí que reconeix que “sobretot a Porto Cristo la festa notaria la falta d’aquest element. Hem conegut que al Port ens estimen molt. A Manacor és diferent, perquè la festa és molt més grossa. Al Port, na Tonina surt el dissabte abans de Sant Antoni i tant el Patronat com tot el poble ja ho saben i ho tenen ben present”. Mas acaba apuntant que Na Tonina “ha duit Sant Antoni i la nostra cultura a molts de bars on no et diuen ni bon dia”.
