Skip to content

NOTÍCIA

“No val que perquè siguis lleig hagis de ser el dolent”

[pullquote] Aina Gimeno forma part de la companyia Elàstic des de l’any 2000. Sorgida de la fàbrica teatral d’Estudi Zero, ara arriba a Vilafranca amb De Gegants, una rondalla particular.
[/pullquote]

Estrenau l’espectacle a Vilafranca?
No. Ja el vàrem estrenar a la Fira B de l’any passat. Però les necessitats tècniques del muntatge, juntament amb els dubtes sobre el CAEN (el circuit d’arts escèniques), han fet que l’haguem representada molt poc.

Es tracta d’una rondalla.
Sí. Hem fet una feina de recerca entre les rondalles de mossèn Alcover. Però en el fons, és una excusa per dir el que ens interessa, que és combatre el món de les aparances, combatre el pensament que el fet de ser diferent ja et fa xerec, perquè dins la diversitat hi ha la riquesa.

Aquests són els valors que cercau.
Sí. Pretenem fugir dels cànons, i afavorir que cadascú sigui ell mateix. A partir d’un dels personatges que surt a la rondalla, es genera una rebel·lió contra l’estereotip. No val que perquè siguis lleig hagis de ser el dolent. A partir d’aquí hi ha tres històries que s’hi desenvolupen.

A quin públic us adreçau?
A un públic familiar. L’obra consta de quatre parts, i a la segona hi ha una retroprojecció, que necessita foscor total. Per això ens cal programar-la en un teatre o en un espai tancat.

Quines tècniques treballau, a banda de la retroprojecció?
Treballem des del teatre d’objectes. Agafam objectes quotidians amb l’objectiu de donar-los vida. Pensam quin objecte podria definir aquell personatge o aquell altre, el que li dóna força i caràcter. Les manipuladores dels objectes som dues al·lotes. En un moment determinat trencam la quarta paret i tenim relació amb el públic. Els nins agraeixen que incideixis una altra vegada sobre el missatge, que els en facis un recordatori.

Com valorau la iniciativa de la FIET?
De forma molt positiva. Si no existís s’hauria de crear, perquè aconsegueix dignificar el treball cap a un públic familiar o infantil. Els nins no són beneits, i saben valorar si un espectacle està ben fet o no, si arriba o no. A Palma, per exemple, ens costa molt que els periodistes ens prenguin seriosament. Ens veuen com un gènere menor. La fira és una manera de mostrar la teva feina, perquè sortir a fora és complicat. Està molt bé que vénguin programadors i que vegin directes. D’altra banda, també s’han de valorar les activitats que envolten la fira, que són importants.

Vols afegir res més?
Sí. Que l’important és que els nins s’enduguin el valor, que tots som d’una manera, i ens hem d’estimar i respectar, amb tot el que està passant, per exemple, amb el conflicte dels refugiats.

PUBLICITAT

Back To Top
Search