[pullquote]
Dafnis Baduz és un actor jove i, malgrat tot, ben reconegut arreu del país per les seves aparicions televisives. Aquest cap de setmana serà a Manacor per actuar a Port Arthur, un muntatge del qual ell mateix ens en parla en aquesta entrevista.
[/pullquote]
Com és traslladar un fet real al teatre, i un fet, en el fons, tan actual. O, al cap i a la fi, som davant un fet ficcional.
En aquest cas no podem afirmar que hi hagi tal traslació. De fet, el text que diem és una transcripció real d’un interrogatori. No és que sigui una dramatúrgia, sinó que el que diem són fets reals portats a l’escenari. No hem intentat fer una reproducció, no sabíem ni com parlaven, sabíem com s’expressaven a nivell del text. El discurs del meu personatge, per exemple, és molt entretallat… però aquí, més que mai, construeixes el teu personatge basant-te molt en el text.
El qualificaries de teatre experimental?
No sé si sabria expressar el que és realment teatre experimental, jo diria que és un document d’un fet que va passar. Els fets sí que són molt reals i, per això, molt potents. El que està clar és que com a actor treballes des d’un altre lloc, perquè parteixes d’un text que ha dit un ésser humà.
Sí que diries, doncs, que és teatre documental.
Això sí.
I per això també la dramatúrgia i el vestuari deuen ser totalment realistes.
I tant: reproduïm una sala d’interrogatoris d’una presó, i això és simplement l’escenografia.
Si fos cinema diríem que és negre.
Sí, és teatre negre, i de fet el representàrem a la setmana negra dintre del marc de la BCNegra. Pertany al gènere policíac.
I tanmateix, segons es desprèn de la vostra sinopsi, pot resultar fins i tot més existencial que intrigant…
No ho sé, el que sí que crec és que l’espectador se’n va de la sala amb diverses reflexions per fer. No pretenem adoctrinarEl que sí que crec és que l’espectador se’n va de la sala amb diverses reflexions a fer. No pretenem adoctrinar, ni parlar del que està bé o malament, senzillament retrates uns fets que varen passar, i que cadascú reflexioni i pensi el que vulgui, més enllà dels fets
Quines són aquestes reflexions?
Prefereixo no dir-te-les. És important aguantar la sorpresa final, perquè som davant d’un thriller i està bé que no es resolgui fins al final. El que és clar és que independentment dels gustos té interès, no deixa indiferent, sota cap concepte.
Fins a quin punt ens podem sentir pròxims a un text que parla d’històries que ens cauen tan llunyanes?
No voler veure que això pot passar aquí és voler amagar el cap sota l’ala. Centenars de dones moren a mans de les seves parelles. Els crims estan a cada cantonada. independentment del país on visquis. Els crims són a tot arreu. Tots ens hi sentim identificats d’alguna manera, encara que no ho haguem viscut.
