Skip to content

“No volia commoure, sinó també remoure”

A Pere Berga li va arribar per casualitat una història de la sevas tia Margalida. Tot allò, diu, “em va provocar un moviment molt intern meu i vaig sentir la necessitat d’escriure-la i contar-la”. De tot plegat n’ha sortit “En el nom de Rafel”, la primera novel·la d’aquest conegut coach i terapeuta Gestalt manacorí, es presenta dilluns que ve, dia 20, a les 20:30 h al Cafè Ca’n Lliro de la mà de l’autor mateix, de Joan Llodrà i de la periodista Elisabet Ferrer.

Berga afirma que “aquest llibre satisfà les meves inquietuds, perquè fa deu anys que vaig iniciar un procés personal i professional i una de les coses que em preocupaven era trobar els perquès del patiment humà, no sols individual, sinó també col·lectiu. Al llibre mir d’explicar també de quina manera el que va passar a la guerra civil ens afecta encara avui com a individus i com a poble”. L’escriptura d’aquest llibre, afirma Pere Berga, neix de “la necessitat de contar una història, però anant una mica més enllà, perquè no volia només commoure sinó també remoure”. En aquest sentit afegeix que “jo em definesc més com un contador d’històries ue no com un escriptor”.

Pere Berga ha contat una història basada en fets i personatges reals, “però hi he afegit ficció i he entrat en el joc de crear una història”. L’autor s’ha documentat amb els testimonis de les dues famílies que surten a la història, i amb els llibres d’Antoni Tugores sobre la guerra civil.

El procés d’escriptura del llibre es va allargar durant prop d’un any i mig. Berga reconeix que “vaig passar molta soledat durant el confinament, però també va ser molt terapèutic”. Berga, durant el confinament, molts de dies ballava, un fet que li servia “per treballar pors i estrès, i d’aquí em sortien motles idees per al llibre, perquè connectava amb la meva essència”.

Berga reconeix que “he sentit que Manacor és terra d’escriptors. Què hi deu passar?”, es demana, alhora que veu en aquest sorgiment de noves veus “una democratització de l’escriptura, encara que no siguis un Miquel Àngel Riera o una Maria Antònia Oliver”.

Back To Top
Search