skip to Main Content

Nou estat civil: “externa”

Marina Velasco Puigròs

Durant el darrer mig any, he experimentat un sentiment de “desarrelament” cultural bastant intens. El més sorprenent és, però, que a diferència d’altres vegades, simplement he canviat de municipi, sense abandonar Mallorca, ja que per motius laborals he deixat enrere Quíbia i m’he establert a les terres septentrionals de Pollença. Tot i que només cinquanta-dos quilòmetres em separen del meu Sant Llorenç des Cardassar natal, últimament –i molt més sovint del que m’agradaria– tenc la sensació que en realitat és com si en fossin molts més.
És sorprenent com la identitat sociocultural que tenia més que arrelada trontolla constantment a mesura que van passant els dies i em submergesc dins la realitat d’aquest poble; pràcticament nou per a mi.
Si entenem la identitat cultural de forma tradicional –és a dir, com el conjunt de manifestacions socioculturals, creences, tradicions, símbols, costums i valors que proveeix als individus pertanyents a una comunitat un sentit de pertinença i comunió entre ells– és cert que a priori pot semblar que la divergència que estic expressant no sigui gaire significativa. De fet, per alguns pot ser inclús insignificant. Però, si alhora tenim en compte que també es tracta d’una forma d’identificació col·lectiva, mitjançant la qual els membres d’un determinat grup social es diferencien dels qui no formin part d’aquest, i que en gran part està determinada per les condicions de naixement i per la cultura hegemònica rebuda, es poden intuir alguns punts que si més no provoquen que automàticament rebi l’etiqueta d’«externa» al meu nou lloc de residència.
L’article salat, la manca de vincle amb indrets històrics del municipi, el desconeixement dels costums socioculturals propis, la manca d’estima o devoció per les festes i tradicions autòctones, la ignorància de fets o particularitats considerades mil·lenàries en l’àmbit local, la desconeixença de paraules pròpies del lèxic del territori, i, en definitiva, la manca d’un sentit de pertinença pollencí, provoquen que inevitablement denoti que efectivament som “externa”.
Aquesta situació m’indueix a reflexionar constantment sobre termes com “identitat cultural”, “desarrelament” o “foraneïtat”, especialment perquè la tònica general és que la gent local incideixi en aquestes petites/grans divergències. Alhora, també me fa plantejar si aquest tret –el de remarcar constantment les diferències que existeixen entre “unes” i “d’altres” persones– és típic de Pollença o si vertaderament passa amb tanta freqüència arreu de l’illa.
Ara bé, també és cert que aquesta qüestió no fa res més que reafirmar i exemplificar la idea de pluralitat i riquesa de la nostra illa, inclús entre les persones que hem nascut a Mallorca. És més, en el meu cas comporta també aspectes positius. Per exemple, m’ha permès ser una de les tertulianes en el programa “Assumptes Externs” de Ràdio Pollença, fet que alhora fa que experimenti un sentit de pertinença amb la gent que també continua etiquetada com a «externa», malgrat fa anys que hi resideix i que és, o no, nascuda a l’illa.
Reflexionant sobre aquest “fandango” –com diuen en la terra que m’acull–, senzillament el que estic vivint actualment no és altra cosa que el reflex de què vertaderament no són les identitats culturals: monolítiques o totals. I aquesta idea és la que, pot ser, oblidem quan formam part del denominat “grup predominant” i ens sentim completament vinculats a la cultura que ens envolta, sense fissures significatives.
Potser estaré predestinada a ser l'”externa” de forma permanent o arribarà el dia que seré considerada pollencina? I a Sant Llorenç des Cardassar, em continuaran considerant llorencina o passaré a ser una “externa”? Mantendré aquest sentiment de “desarrelament” cultural actual o absorbiré la identitat cultural de Pollença? Lalaré?

Back To Top
Search