La meva trajectòria educativa i professional sempre s’ha emmarcat dins la gestió cultural. Actualment, i tot i que duc més de vuit anys dins aquest sector, estic desenvolupant les tasques de tècnica coordinadora de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Pollença. Per tant, les meves funcions laborals giren principalment al voltant d’apropar la cultura a la societat mitjançant l’elaboració i gestió de programes culturals emmarcats dins les polítiques culturals i exercir d’intermediària entre els agents artístics, la institució pública i els públics; tot i que també hi ha una bona part de tipus administratiu i burocràtic que per raons d’extensió no detallaré.
Això no obstant, i gràcies a la plaça que ocup avui dia, se’m va presentar l’oportunitat d’exercir de productora executiva de l’obra teatral Mori el mal govern –escrita pel Dr. Pere Salas, sota la direcció escènica de Joan Manuel Albinyana i produïda per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Pollença– que, sens dubte, ha estat un dels majors reptes en l’àmbit professional als quals he hagut de fer front i el qual descriuria com a molt gratificant però sobretot molt exigent i absorbent.
En aquesta ocasió, i dintre de les funcions de productora executiva, he hagut de gestionar econòmicament el projecte i l’organització global de l’espectacle teatral, mantenint sempre una visió global i externa a la creació per poder guiar els diferents agents que hi participaven per tal que els resultats fossin els més bons possibles. Això, ha implicat una relació directa i constant amb els equips tècnics i artístics en la planificació i execució del projecte, i també amb els proveïdors dels múltiples serveis complementaris i de suport necessaris per a la bona execució de la producció. Es tractava, doncs, d’assolir un perfil professional que combinés les competències de gestió empresarial amb el coneixement del món de les arts escèniques i de l’espectacle.
A més, val a dir que aquesta producció tenia singularitats molt especials, ja que no es tractava d’una peça teatral representada dins un equipament cultural a l’ús, sinó que es duia a terme a la plaça Vella de Pollença, situada en el centre neuràlgic de la localitat. Aquesta particularitat va implicar sumar a tot l’anterior la coordinació extrema amb factors externs, però indispensables perquè Mori el mal govern resultés un èxit: ciutadania, locals comercials, església, circulació urbana, etc. A més, comportava estar connectada a l’AEMET constantment per anar comprovant que les condicions meteorològiques eren òptimes per a poder dur a terme el projecte.
Durant el transcurs de diversos mesos, no negaré que moltes vegades la sensació era excessivament aclaparadora. Inclús hi havia moments que sentia que estava a punt de precipitar-me per un abisme i que no me’n sortiria. A més, l’àrdua tasca se sumava a les altres funcions que no podia deixar desateses: subvencions, facturació, contractació, etc. Molts dies era incapaç d’arribar a casa i desconnectar, Mori el mal govern es va instaurar dins la meva ment i hi era present quasi les vint-i-quatre hores del dia. Esgotador. Però el resultat final ha estat molt i molt gratificant. No tan sols perquè la feina resultada un èxit i el públic ha gaudit enormement –nou funcions amb entrades exhaurides a totes elles entre la programació de l’any passat i la d’enguany–, sinó perquè he pogut viure una nova experiència laboral i he pogut compartir tot aquest procés amb els nombrosos agents que han format part del projecte i sense els quals no hauria estat possible: intèrprets principals, secundaris, figuració, direcció, autor, personal tècnic de brigada, llum i so, regidors d’escena i promotor.
Repetiria l’experiència? Sens dubte.
