Opinió d’una persona normal

Durant aquestes setmanes que han sigut com una muntanya russa d’emocions i estats d’ànim, sa vida pareix que ens ha posat a prova i ha decidit fer donar voltes de campana al nostre benestar perque poguem apreciar quan fràgils som davant aquestes situacions, moltes vegades creades per noltros mateixos.
Polítics que canvien d’opinió com el vent de direcció, mèdis de comunicació oferint 24 hores informació monotemàtica, xarxes socials a rebossar de persones que no saps molt bé qui són però que et diven a totes hores el que has de fer per mantenir-te animat mental i físicament ò famosos que surten als jardins de les seves mansions ò dins el “jacuzzi” amb l’slogan #queda’t a casa…
Pens sincerament que hi ha hagut una sobredosi de didactisme i teatre entusiasmat.
A les 20:00 mamballetes, a les 21:00 diferencials baixats, els dimecres cacerolada…s’ha fet molt llarg!!,, I a l’hora molt lluny, de la vida de les persones normals. De les que no poden dormir de nirvis, de pena ò soledat,de les que van a fer feina com si anassin a la guerra aceptant le seva vulnerabilitat, de les que tenen familiars majors i assumeixen que no hi poden anar ò les que tenen el rebost buit i ganes de rovegar.
Ara que ja podem començar a sortir amb uns horaris marcats i unes pautes a seguir, algunes molt clares i d’altres no tant, així ho he fet, he sortit algunes estones dins el horaris permesos i he pogut veure que molts dels que feien mamballetes, molts dels que intentaven ser empàtics i donaven consells i ànims pels grups diversos de watsapp, feien teatre, lluny de la consciència més vital i de la necessitat de disciplina.
Bandades de persones com estornells de tardor caminen pels carrers, animals que treuen a als seus propietaris a passejar infinites vegades ò persones que aprofiten la desocupació dels carrers per fer el que no poden quan saben que els veuen.
La natura, la flora i la fauna han recuperat el seu benestar sencillament perque nosaltres l’hem perdut. Aquest simple fet demostra que el pitjor virus és la humanitat.
Dit això vull deixar clara una cosa: estudiants a casa, sanitaris i professionals exposats, majors confinats, treballadors aturats, malats aïllats, nines i nins desesperats, pares preocupats… Però torna la lliga! Estam salvats! I avalada pel Ministeri de Sanitat. Quin fàstic!
La més sincera de les abraçades a totes i tots els que bonament han complit, han ajudat ò s’han exposat.
Salut i força!

Kiko Gil