Club de lectura de Porto Cristo
“És una veritat universalment coneguda que un home solter, en possessió d’una gran fortuna, cal que desitgi tenir muller”. Aquest és el començament de la novel·la Orgull i prejudici, escrita per Jane Austen. Amb aquestes paraules l’autora ja ens dona el to i el tema de la seva obra.
Jane Austen va néixer l’any 1775 en una rectoria de Steventon (Anglaterra) i era la més petita de sis germans. Fou educada breument per un familiar a Oxford i després assistí a una escola de senyoretes. Va morir l’any 1817 amb quaranta-un anys.
Entre els anys 1796 i 1797 va escriure un primer esbós amb el títol de Primeres impressions, però no fou fins a l’any 1813 que es pogué publicar amb el títol d’Orgull i prejudici. Introduí en la literatura d’aquella època el matrimoni i les classes socials. És una de les seves obres més conegudes i respectades tant pels lectors com per la crítica.
La trama és simple. L’arribada a una casa del veïnat d’un jove fadrí i ric esvalota la senyora Bennet, mare de cinc filles casadores. Amb el senyor Bingley també arriba un amic seu, el senyor Darcy, que es mostra altiu i orgullós. Entre amors i desamors, gelosies, malentesos i enfrontaments de caràcters transcorr la història.
Resumida així no pareix gran cosa. Però, quan començàrem a comentar-la, ja vérem que apareixien altres temes que aprofundien la trama, que deixava de ser tan senzilla com pareixia.
El primer de tots, i més evident, és el del matrimoni per conveniència. Les dones s’havien de casar amb l’home adequat que les pogués mantenir, ja que elles no heretaven mai la casa pairal (de la qual parla en la novel·la).
Un tema molt recurrent durant tota l’obra és la diferència de classes socials. I això es veu molt clarament en el comportament inicial de Darcy, però, sobretot, està molt ben reflectida en l’extraordinari diàleg que mantenen lady Catherine de Bourgh i Elizabeth Bennet.
També ens adonàrem que es feia molt de cas a les aparences (joves ben plantats, amb bona conversa, agradables…) sense tenir en compte la realitat. Aquest cas és evident en la persona de Wickham. I un altre que ens va agradar molt és l’actitud d’Elizabeth d’estar en certa forma una mica en contra de les conveniències socials, sobretot del matrimoni materialista que predominava en la seva època.
Quan parlàrem dels personatges, tots estiguérem d’acord que la protagonista és Elizabeth Bennet. No hi ha un personatge més encisador que ella en tota la novel·la. La narració és conduïda per Elizabeth en quasi tot moment. Les seves accions, les seves converses i els seus pensaments condueixen la narració fins al final d’una manera admirable. La seva vivor, la seva intel·ligència, la seva franquesa, el seu humor i de vegades la seva impertinència fan que els seus diàlegs i les seves converses siguin vius, intel·ligents i adients.
Però estava clar que parlar d’Elizabeth ens obligava a parlar de Darcy. Ells són els que duen el pes de la novel·la, ja que són els únics personatges que es desenvolupen i experimenten canvis que els afecten. Ella canvia de manera de pensar quant als seus prejudicis, i no només respecte de Darcy, sinó també de Wickham; i Darcy canvia el seu comportament altiu i orgullós.
Un altre fet que ens cridà l’atenció és que no descriu físicament els personatges. Les descripcions són del caràcter i de les actuacions i els pensaments. I molts d’ells encara estan vistos per mitjà d’altres personatges, o sigui que no és el narrador -o la narradora- qui ens ho diu, sinó els altres personatges, que ens indiquen com són, o com els veuen ells. Encara que després l’autora, per mitjà de les seves accions i les seves converses, va confirmant les descripcions anteriors.
Com que és una història de personatges, ens trobàrem amb moltes converses. I de veres que ens varen agradar molt. Són converses dinàmiques, reflecteixen el caràcter dels personatges i fan anar la trama endavant. Ens fixàrem, sobretot, en les que mantenen el matrimoni Bennet i les d’Elizabeth amb Darcy, i en la que ja hem esmentat d’Elizabeth amb lady Catherine de Bourgh. Són delicioses, vives, intel·ligents, sarcàstiques…
És evident que hi apareixen altres personatges, però la veritat és que cal llegir la novel·la per copsar tot allò que Jane Austen ens volia contar, que no podem compartir en l’espai d’un comentari com aquest.
