Ortografia creativa

La toponímia, per la seva part més fossilitzant del llenguatge, resulta d’una riquesa etimològica, etnològica i antropològica insondable. Per això ens revolta sovint que noves urbanitzacions i explotacions del territori ignorin la toponímia tradicional i s’inventi noms nous no sols indamissibles, sinó també surrealistes. Que l’Estany d’en Mas sigui conegut per tanta de gent com Cala Romàntica és un atemptat cultural ignominiós, per exemple. Tanmateix, el mal és tan gros que fins i tot quan la toponímia original és respectada resulta ser com fer un ou de dos vermells que qui l’escriu ho faci amb l’ortografia catalana correcta i adequada. És el cas per exemple de la gent que ha muntat un hotelet a prop del caló d’en Rafalino. Ells han optat per un “rafaelino” tan creatiu com poc mallorquí. Estam segurs que si es temen de l’errada, sensibles com s’han mostrat amb la nostra llengua faran via a esmenar-la.