“Per a mi escriure és un acte d’egoisme, però no ho faig servir per treure dimonis”

Andreu Matamalas va arribar a la poesia a través de la glosa. Va començar amb les quartetes i aviat s’enfila a les dècimes. El control mètric, la rima, els ritmes li aportaren la seguretat necessària per abordar el sonet i altres models mètrics complexos. Els tallers de glosa i de creació poètica de Binifaldó, amb mestres com Josep Pedrals o Glòria Julià varen ser el trampolí definitiu. I d’aquí, a Meu, el seu primer llibre de poemes, que li ha editat Purpurina Edicions, amb pròleg de la glosadora Maribel Servera i il·lustracions de Raquel Moreno.

“Mai m’hauria pensat d’escriure un llibre”, diu Matamalas. Però hi ha una excepció: “Tenc un record nítid, de quan era infant, que vaig escriure un conte molt gore, amb un accident de trànsit i morts… Diria que és l’únic moment que em vaig veure a mi mateix escrivint un llibre”, diu Matamalas, que ja s’havia prodigat en la poesia a través de les xarxes socials, amb la publicació de nombroses dècimes, amb les quals, a més, també ha guanyat nombrosos concursos de glosa escrita.

Meu, però, no és una recopilació d’obra ja feta. “Allò que ja hi havia publicat és la minoria, pensa que hi ha una cinquantena de poemes, i només n’hi ha cinc o sis que havien estat escrits abans, la resta els he escrit expressament per a aquest llibre”.

Andreu Matamalas reconeix una “voluntat formal en tot el que he fet, tot i que hi ha mètriques molt diverses, des de l’heptasil·làbic al decasil·làbic i amb una tendència creixent a prescindir de la rima.

“El fil conductor és el temps, perquè vaig veure que en moltes de les coses que ja tenia escrites s’hi repetia, però no deixa de ser una excusa per parlar d’una manera de veure el món”, diu Matamalas, que, així i tot, no s’identifica sempre amb el jo poètic dels seus versos: “Jo dic que escric ficció. De fet, la meva dona no em reconeix dins aquest llibre. Em diu que jo no som així”.

“Per a mi escriure és un acte d’egoisme, en el sentit que és la meva estona tot sol, però no ho faig servir per treure dimonis. L’objectiu és passar-m’ho bé. M’ho pas bé escrivint i esper que qualcú s’ho passi bé llegint”, diu l’autor manacorí, que, així i tot, accepta que en els seus versos “hi ha un sentit transcendent de les coses, però diríem que és a l’inrevés, surt a través del que escric. Sovint quan escric veig que em surten coses molt fosques, tristes, que pareixia que jo estic a baix de tot quan en realitat no hi estic”.

Amb la poesia, a Matamalas, li passa a l’inrevés que amb la glosa: “Som incapaç d’improvisar una glosa, em costa moltíssim, en canvi amb l’escriptura és al contrari. Em passa que puc tenir un tema dins el cap i el dia que en faig un poema, em surt de tira. El corregesc, però no canvia gaire de quan l’he escrit el primer pic…”.

Ahir dijous a la Institució Alcover es va presentar Meu, amb la participació de Margalida Rosselló, directora de l’Escola de Mallorquí, i de la glosadora Cati Eva Canyelles. La presentació es repetirà el 14 de juliol a l’Espai 36 de Sant Llorenç, aquí, però, amb el glosador Miquel Àngel Adrover i la mestra llorencina Antònia Santandreu.