skip to Main Content

“Per dur la vida al centre cal reduir la mobilitat”

Yayo Herrero (Madrid, 1965). és enginyera tècnica agrícola i antropòloga. Presidenta del Fòrum de Transicions i membre d’Ecologistes en acció, impartirà divendres 4 de març a les 19h i a l’IES Manacor la conferència “Afrontar l’emergència climàtica: posar la vida al centre”.

Posar la vida al centre implica apartar, minvar o anul·lar allò que no és vida? (indústria, maquinària, grans mitjans de transport, cotxes…)
Implica que ha de quedar en un segon pla. Posar la vida al centre és garantir condicions de vida d’existència digna per a totes les persones. Hem sobrepassat els limits de la terra. Els minerals, el carbó, el petroli, el gas, estan en declivi. I hem d’arribar a una situació on tothom pugui accedir a l’energia, als aliments, a l’habitatge… Es tracta de veure com podem organitzar la vida en comú amb aquest objectiu, i això implica reduir la mobilitat i adaptar-la al que és possible i als minerals que hi ha a l’escorça de la terra.

Els grans governants del món fan cas de les indicacions de la comunitat científica?
Clarament no. La comunitat científica fa temps que diu que s’ha de fer la volta als sistemes econòmics com un calcetí. És impossbile mantenir el creixement permanent dels consums de la població, i mentrestant continuen promovent el creixement econòmic i l’extracció de més recursos minerals.

I si no en fan cas, com podem des de les administracions locals, o fins i tot cada ciutadà, pal·liar el canvi climàtic? O això ha de venir de més amunt?
Les administracions locals tenen un paper fonamental, les principals conseqüències del canvi climàtic es donen en els entorns locals. Jo som més partidària de mesures comunitàries, de municipis, tot i que això no invalida que l’actitud individual de cadascú no tengui importància.

Quines mesures es poden prendre?
Mesures que tenguin a veure sobretot amb el consum i amb menys transport, menys consum d’energia, menys consum en general, per facilitar una societat més relacional, amb més vida comunitària i amb més desenvolupament de la creativitat i de l’art. En els entorns locals les actuacions poden ser quatre: el foment del transport públic i col·lectiu i una disminució en general del transport, amb una cultura de la proximitat. Una ordenació del territori i de l’urbanisme que afavoresqui aquesta proximitat. Que els nuclis no cresquin d’una forma desmesurada i que es promogui la descentralització, de manera que tant l’oci com els serveis públics siguin a prop de cada barriada. Pel que fa a l’edificació, cal fomentar la rehabilitació amb aïllaments i energies passives i minimitzar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Que les cases puguin estar calentes o fredes sense necessitat de consum. I finalment canviar els sistemes alimentaris, de manera que es reduesqui el consum de proteïna animal i s’augmenti el consum de verdura de temporada amb circuits curts de comercialització.

Es pot afrontar aquesta lluita sense canviar el sistema econòmic?
No. Suposa un canvi important en el sistema econòmic. Els postulats actuals es basen en una premisa que tot mareix ser sacrificat si hi ha un guany econòmic. Hem d’aconseguir arribar a l’existència digna de totes les persones.

Back To Top
Search