Manacor i Mallorca han viscut aquest cap de setmana passat uns dies intensos per reivindicar la llengua catalana i per mostrar el seu rebuig davant les polítiques lingüicides del govern de Marga Prohens
“Totes i tots ens hem de comprometre amb la defensa de la llengua catalana, pròpia de Mallorca, la llengua que fa vuit segles que empram, dia rere dia”, així llegia el manifest del Correllengua Paulina Zapata, la manacorina d’origen colombià, més concretament de Medellín, que va ser l’encarregada de donar veu als centenars de corredors que durant aquest cap de setmana passat dugueren la flama de la llengua pel conjunt de les Illes Balears. La flama arribà puntual a Manacor des de Sant Llorenç, aproximadament a les 14:30h i s’encaminà cap a la plaça del Convent, a davant l’Ajuntament on en companyia del batle Miquel Oliver, Paulina Zapata, com dèiem, llegia el manifest: “Volem unes Illes Balears on la llengua catalana sigui una eina de cohesió social; volem poder usar-la sempre, sense pors ni complexos, en qualsevol circumstància i davant qualsevol interlocutor; volem més mitjans de comunicació en català i més suport als existents”.
L’arribada del Correllengua a cada poble de Mallorca servia també per brindar als assistents i als corredors la convidada a la Diada per la Llengua de l’Obra Cultural Balear, que tendria lloc diumenge dia 5 a les 18h a la plaça Major de Palma. Zapata, però, continuava: “No amaguem la nostra llengua, oferim-la als que la vulguin aprendre i usem-la arreu, especialment entre aquells que no la parlen, perquè l’aprenguin i l’estimin. Mostrem al món que el català és un parlar viu, una llengua útil i la millor eina de cohesió social”.
Tot seguit, amb un lleuger retard sobre l’horari previst, potser amb l’objectiu manacorer de fer esperar els felanitxers, la flama s’encaminà cap al poble de Nadal Batle i Pere Oliver Domenge.
Dos dies més tard, el bus habilitat per la delegació manacorina de l’Obra Cultural Balear acabà les places, i a la plaça Major de Palma, els manacorins, amb el batle Oliver al capdavant, es comptaren per centenars. La plaça quedà petita i els milers de mapes de Mallorca amb la senyera pintada s’elevaren per sobre dels caparrins infinits. El país tornava a treure múscul i es mostrava alegre i alhora preocupat, orgullós i alhora compungit, però sobretot preparat per tornar a fer front als atacs que puguin arribar, i que ja han començat a arribar, de mans de les instittucions del mateix poble mallorquí.
Mar Grimalt, Miquela Lladó, Pau Emili Muñoz i el president de l’OCB Antoni Llabrés foren els encarregats de prendre la paraula davant la multitud.
