Fa més d’una dècada que Pedro Parera (Manacor, 1987) té la ferreria Metall vidre amb Josep Cortès. Des que varen començar a treballar i fins ara, han viscut diversos canvis.
Els socis de Metall Vidre teniu menys de 40 anys. Per què vàreu decidir començar amb aquesta professió?
Nosaltres som dos socis que feim a una ferreria amb alumini i ferro. Vàrem començar a treballar a un taller i quan hi dúiem un parell d’anys, damunt el 2011, hi va haver una crisi molt forta i vàrem comprar la maquinària per començar amb aquest projecte. I el fer de ferrer és una cosa que ve de quan ets jove, si t’agrada aquest tipus de feina, t’hi enganxes.
Ha evolucionat molt la manera de fer des que vares començar i fins ara?
Depèn. Cada ferreria es dedica a una cosa diferent. Nosaltres ho tocam un poquet tot i un se centra més amb el ferro i l’altre amb l’alumini. Ens hem hagut d’espavilar i aprendre de tot. Tal vegada, abans, un ferrer passava sabent fer un arrambador i dues coses més. Ara no. Ens hem hagut de modernitzar, sobretot amb el tema de l’automatització. També has de tocar un poc d’acer inoxidable i estàs obert a qualsevol classe de feina.
I pel que fa a la maquinària i la tècnica?
Avui en dia tot va per ordinador i, de vegades, també fas feina amb arquitectes i has d’entendre els plànols. Ara bé, la base per fer feina sempre és la mateixa. Si has fet feina a tallers antics, la tècnica és la que era. Per molt moderns que siguis, tens una enclusa, tot i que potser no tendràs la fornal encesa tot el temps. Un temps només senties l’enclusa i ara les coses es fan d’una altra manera. Abans s’havien de fer molts de reganyols, ara quasi només feim línies rectes. Ara hi ha més disseny, no és tan rústic.
Veient la situació des de dins el sector, hi ha relleu generacional a Manacor?
A Manacor hi ha altres ferrers que també són joves, però també hi ha tallers que són gent més gran i no tenen hereus. És una cosa que fa maldir.
I quina previsió podeu fer?
Crec que la ferreria anirà a més. La veritat és que tots tenim molta de feina i no hi ha un excés de gent que hi vulgui fer. A més, la ferreria és ràpida i avui en dia volen que tot es faci aviat.
Dius que treballau amb ferro i alumini. Què té més demanda?
És diferent. L’alumini agafa terreny en temes de tancament i el ferro va al seu lloc, a estructures o escales, per exemple. I l’alumini mai li prendrà.
Com estan sent aquests darrers anys? Com vos ha afectat la inflació?
En poc temps trobam que hi ha hagut molta de feina. No dones a bastament. Ara mateix està de moda tant amb estructura dins les cases, escales de ferro i l’alumini va bé i va guanyant terreny.
