– Tots necessitam un canvi? O hi ha gent que està bé com està?
– És que tot canvia. El clima, l’economia, la societat, els governs, les empreses, les persones… Els valors d’una persona no són els mateixos quan té vint anys que quan en té quaranta-cinc. La qüestió és com ens adaptam als canvis. I malauradament, a molts de nosaltres no ens han ensenyat a fer-ho. Ens han educat per evitar l’error, per detestar el fracàs, per amagar les emocions, per voler l’immediatesa, per sentir-nos culpables si no produïm… Els experts diuen que, en 10 o 15 anys, per la velocitat en què el món canvia i per l’incertesa permanent en la què viurem, qui més qui manco tendrà un coach. Serà com tenir el teu dentista o el teu oftalmòleg.
– El perfil d’usuari d’un servei de coaching és la persona de mitjana edat, la que es troba lluny del seu punt de partida però alhora molt enfora del d’arribada?
– Sí. Sol oscilar entre 35-40 anys. És el perfil de persona cremada de la feina, que se n’adona que hi ha una altra manera de viure, lluny de les convencionalitats que li ensenyaren a l’escola, a casa i Universitat, i que veu que hi és a temps de construir una nova vida i professió amb més llibertat i plenitud. Ara bé, també hi ha professionals del coaching que es dediquen a altres especialitats i perfils que ho demanen com ara adolescents, parelles, nins, jubilats, col·lectius gais… El coaching és desenvolupament personal, i és fantàstic a qualsevol edat i situació.
– Si et diguessin que ets un entrenador de consciències, diries que sí?
– Diria que som despertador de consciències i entrenador d’emocions, comportaments i habilitats. Els més agosarats diuen que un coach és un artista creador de somnis.
– Parles d’il·lusió, però també de dubtes i de por. Fins a quin punt la gent es pot sentir incorreguda d’acudir a un coach personal? És incòmode, el canvi? O ho és més l’estancament?
– És que abans de coach, som persona. I totes les persones, en major o menor mesura, tenen pors. La por és només una emoció. En la seva vessant més sana, ens avisa i ens protegeix. En la seva part més fotuda, és la que ens treu la son. La major part d’aquestes pors fotudes són només mentides que ens explicam, pensaments repetitius que ens fan la vida impossible. Però això es pot gestionar i entrenar. La por que tenc jo ara és la de l’emprenedor. I ostres…és una por que em fa créixer moltíssim. El canvi és incòmode, sí, només fins que has superat aquesta etapa. Però és que l’estancament és insuportable, és un niu de mediocritat i desmotivació, i fins i tot pot esdevenir una temeritat. Les persones que passen massa temps en l’estancament ho acaben pagant molt car, a nivell de salut física i mental, perquè viuen lluny de satisfer la necessitat de créixer, crear, desenvolupar-se, que la condició humana tant demana.
– Un coach ens fa ser més competitius, rendir més en la feina, millorar en l’escalada social? O hi ha un rerefons més personal, més íntim, en tot això?
– Hi ha un rerefons més profund. El coaching no és una disciplina que serveix per crear súper persones, maquinetes de conseguir objectius. Ans al contrari. És molt més que tot això. La principal feina del coaching és transportar-te a la teva part més autèntica i essencial, a desenvolupar la teva part més creativa, social i somniadora. Et duu als valors. A la teva excel·lència – que no a la perfecció- com a persona. Cerca el teu equilibri vital i et connecta amb la teva part més infantil i emocional. Cerca crear persones més conscients i lliures. T’allibera de creences absurdes, d’excuses i comportaments limitants. I és a partir d’aquí que és més fàcil ser més productius i competitius.