Els petits recol·lectors de garrova estan alabats del preu i de la temporada d’enguany
“Entre les terres de la meva dona i les meves sumam entre 35 i 37 garrovers. Els altres anys hi havia qualtre tros enfora que no el collíem però enguany ho hem duit arreu”. En total, Pere Vives i Antònia han arreplegat dels seus garrovers prop de 3.000 quilos de fruit. Els garrovers de les seves propietats “fa molts d’anys que estan sembrats i sempre ens n’hem cuidat, també per no perdre les subvencions de Fogaiba”, diu Pere Vives, que explica que “no ens en cuidam nosaltres directament, sinó que cercam qualcú que ho vulgui fer. De fet, a canvi de cuidar el terreny, els donam gairebé integre l’import que aconseguim per la venda de les garroves”. Precisament la millora del preu de la garrova ha fet que els dos darrers anys no hagi estat tan díficil trobar qualcú que volgués fer aquesta feina de manteniment de la terra. “La gent ara hi està disposada, a fer aqeusta feina”. Pere Vives reconeix que “no me n’entenc massa, però el garrover és un arbre molt ben adaptat al medi, i ha resistit molt bé. Podríem dir que la garrova és ecològica, perquè ha de menester un manteniment mínim, i la varietat de Mallorca és molt apreciada, i a la fi ha arribat a un preu que val la pena. és extraordinari pensar que ens pot donar un rendiment. De fet, és com una loteria que ens ha tocat”, acaba felicitant-se Pere Vives, que ha pogut vendre enguany les garroves a 75 cèntims el quilo.
“Ens surt a més de 10 euros l’hora, i això a fora vila és un luxe”
Gaspar Alomar no havia collit mai abans garrova. “M’han deixat unes terres i som dues persones que collim. Ens ho partim nosaltres dos i el propietari, una part perhom”, diu, alhora que explica que hi han dedicat quatre dies, “dos de sencers i dos de mitjos”, per collir una cinquantena de garrovers, que els han reportat prop d’una tona de fruit. I tot amb la tècnica tradicional: “Teles, canyes de torrent i si hem vist que el garrover en duia poc, hem tirat les garroves en terra i les hem pellucades sense estendre les teles”. Reconeix Alomar que “no tenc ni idea de varietats. Quant a mida i pes crec que estava massa bé, ni massa grossa ni massa feixuga”. És per això que han pogut cobrar la collita a vuitanta cèntims el quilo. “Som a fora vila fa pocs anys, sense propietat ni terreny, supòs que comença a ser just que es valori aquest producte, encara que sigui pel producte que treuen del garroví. El mercat comanda, i ara demana això. No és qüestió de crisi social. Ara tothom se’n recorda que té un tros amb garroves i això fa que es tornin cuidar del tros i dels arbres, perquè molts no estan coronats i són massa alts” diu Alomar, que ha quedat enllepolit de cercar més propietaris que li vulguin deixar collir les garroves: “Si tot pinta tant bé, les hores surten a més de 10 euros i això a fora vila això és un luxe”, alhora que també és conscient que “avui tothom cull la pròpia garrova perquè en treu bastants de doblers”. Pel redol de Son Macià, Gaspar Alomar també fa feina amb Jaume Adrover, Sentes, impulsor de Sa Salvatgina.
