“Podem tenir la vacuna el primer semestre de l’any que ve”

Jordi Reina (Barcelona, 1957) va estudiar a la Facultat de Medicina de la UAB i des de l’any 1995 és el cap de Virologia de l’Hospital de Son Espases. De la transmissió del coronavirus, i de les possibles vacunes, en parlam amb ell.

Quines són les característiques immunològiques de la Covid-19? Se’n contagien més les persones immunodeprimides? I una vegada contagiats, com afecta el nostre sistema immunològic?
Una de les característiques que ens ha sobtat més del coronavirus és la seva doble activitat. D’una banda, quan infecta el tracte respiratori en destrueix les cèl·lules, com és normal, però de l’altra hi ha la tempesta de citocines, que són uns mediadors inflamatoris que fan incrementar la resposta immunològica adreçada contra el virus. Podríem dir que la intensitat d’aquesta resposta va més enllà del que caldria. I és la principal causa que es produeixi una destrucció pulmonar massiva, amb afectació també cardiovascular, de ronyons o de cervell. És una malaltia amb expressió i manifestacions generals greus. Aquesta resposta immunològica és el pitjor, perquè el virus en tres o quatre dies desapareix, però aquest procés inflamatori, a partir del quart o cinquè dia ens obliga a donar corticoides, davant la dificultat de reacció ràpida del cos.

I les persones amb el sistema immunològic més feble ho passen més malament.
És clar. Una persona major no respon amb la mateixa intensitat que una persona jove, no té la capacitat de neutralitzar la tempesta de citocines.

Si ho he entès bé, la resposta immunològica al virus va contra el propi cos?
El que hi ha és una resposta inflamatòria intensíssima, que és el que fa la malaltia greu. Si no, seria una patologia respiratòria normal. El virus també et dóna anticossso, o aquesta altra forma de resposta inflamatòria immunològica.

Per tant, queda clar que no som davant un grip un poc fort.
En un primer moment es va poder dir perquè no sabíem exactament com evolucionaria. És com un grip, però amb persones que no han tengut mai contacte amb el virus. Per tant, no hi ha cap tipus de resposta immunològica. Amb el grip sempre tenim un racó immunològic, i per això la gravetat és molt petita. Amb el coronavirus, ens trobam amb una població verge immunològicament parlant. A més, el coronavirus du associat un procés inflamatori que no té el grip.

Però amb una mortalitat semblant, com es va dir en un prinipi?
No. La mortalitat del grip és d’un 0.01 per cent. A la primera ona, la mortalitat del coronavirus va ser d’un 10 per cent. Ara ha disminuït una mica, perquè molts dels contagiats són gent jove amb quadres asimptomàtics, i la mortalitat és d’un tres o un quatre per cent. El virus s’ha modulat, i això és normal. Entra en un ecosistema nou i s’enfronta amb un hoste nou, que és l’ésser humà. Al principi mata molt ràpid. Però després va modulant la letalitat, perquè no li interessa aquesta rapidesa. Podem dir que el virus es va humanitzant i guanya capacitat de transmissió de persona a persona.

És això la immunitat col·lectiva? És aquí on ens convé arribar?
Hem vist que només un 2,5 per cent de la població havia passat el virus després del confinament, això vol dir que el confinament ha anat molt bé, però resulta que el 97,5 per cent restant no ha estat en contacte amb el virus i no té cap tipus de protecció immunològica. El virus no ha desaparegut com esperàvem i ara s’ha aprofitat de la falta de resposta immunològica. Si arribam a un 30 o un 40 per cent de població amb anticossos ja dificultam enormement la transmissió del virus.

Esperàveu que el virus desaparegués, idò?
El confinament va tenir com a objectiu evitar la saturació del sistema sanitari. Ens va agafar a peu girat. Sabíem que el virus seguia allà. A pesar del confinament no va desaparèixer. Pensàvem que seria el típic virus respiratori de l’hivern i que quan arribés la temperatura, el sol, la humitat de l’estiu, desapareixeria com el grip i seria estacional. Ens ha enganyat. A Sevilla, amb 40 graus, el virus ha estat capaç de mantenir la seva capacitat de transmissió. No esperàvem aquesta remuntada del mes d’agost. Però amb les reunions massives, sense portar la mascareta de forma continuada, sense fer cas de les recomanacions… li hem posat fàcil, al virus. A divuit graus en una discoteca, li poses les coses molt fàcils. El mes d’agost ha estat terrible i tenim una perspectiva dolenta.

En quin moment ens trobam per a la consecució d’una vacuna?
Els criteris que es fan per a una vacuna normal normalment duren deu anys. No podem esperar aquest temps. Ara s’avancen els períodes d’analisi estudi i resposta. Nosaltres no serem capaços de derrotar el virus, l’única forma serà que vacunem el màxim possible de la gent. Per això es fa feina amb unes vacunes de nova generació, d’enginyeria genètica. De la russa i de la xinesa, no en tenim informació. Jo no me la posaria, sense conèixer-la. A Oxford fan feina amb una vacuna quimèrica, que agafa l’adenovirus d’un ximpanzé i un gen del coronavirus. Sembla que funciona molt bé. L’americana va més enllà: pren un tros de material genètic del virus que s’injecta directament, a partir de l’ARN missatger, que és el que codifica la proteïna que s’ha de sintetitzar. Són molt fàcils d’elaborar en laboratori. I ja s’ha vist que en ratolins i persones tenen una resposta immunològica molt bona. Ara bé, hi ha un component econòmic, financer i de borsa, i no volen dir una data per no equivocar-se. A més, la vacuna haurà de ser acceptada i reconeguda per l’OMS. Trump diu que al novembre començaran a posar-la. Jo aquí no la veig fins al primer semestre de l’any que ve.

Per tant, prou aviat…
Sí, però s’han de produir. I diuen que cada persona se n’haurà de posar dues dosis… Parlam de milers de milions de dosis.

Quina grau d’eficàcia hauria de tenir la vacuna, per anar bé?
La vacuna de la grip té una eficàcia del 40 o el 50 per cent i la posam cada any. L’OMS espera que la vacuna que es validi tengui una eficàcia d’un 50 per cent. Després ja en cercaríem de millors o la modificaríem. I necessitarem més d’una vacuna: per a dones embarassades, per a pacients immunodeprimits, per a persones joves, per a persones majors, per a infants…

Quins són els condicionants economicopolítics per a l’obtenció d’una vacuna?
Pensa que és un mercat terriblement important. Cada vegada que una companyia anuncia qualque novetat respecte de la vacuna, les seves accions es disparen en borsa. I imagina’t què significa comercialitzar quatre mil milions de dosis a trenta euros… Molts de països, com Espanya mateix, ja compren dosis abans que s’hagi demostrat que funciona.I també hi ha una càrrega política: Trump ha jurat i perjurat que pel novembre tendran la vacuna, perquè hi ha eleccions. I cada país vol ser el primer. Però no hem de anar massa ràpid. Si es posa la vacuna i no funciona, es perdrà la credibilitat de la població i la gent deixarà de posar-se-la. Vacunar com ho han fet a la Xina, on han vacunat tot l’exèrcit, demostra potència, i la política vol anar ràpida. Nosaltres els europeus som una mica més conservadors, i serem més exigents.

A Wuhan han fet una macrofesta per celebrar que feia setmanes que no tenien cap cas actiu. És creïble? Ens podria passar, a nosaltres?
Jo no ho crec. Aquí hi va haver un dia que no vàrem tenir cap cas actiu. Tant de bo poguéssim fer una festa, però tampoc convindria. Bastaria que hi anàs un asimptomàticportador… Les festes s’han acabat per bastant de temps, fins i tot no sé què passarà per Nadal. El coronavirus necessita el comportament social per propagar-se. Per dir que una epidèmia s’ha acabat han de passar dos períodes d’incubació, és a dir, 28 dies del darrer cas, per poder dir que el virus ja no circula. Jo els xinesos no me’ls crec. Ni amb les dades ni amb el que diuen. Ningú es creu que a Wuhan, una ciutat de quatre milions d’habitants, només hi morissin 2.000 persones.