Marina Collado és directora i actriu, i també desenvolupa la seva faceta com a creadora plàstica. “A mi la pandèmia i el confinament no em varen afectar gaire en el sentit creatiu perquè venia de crear Coloma, que em va fer com una espècie de buit”. Per a Collado, la pandèmia ha duit molt de renou, i, diu “a mi em venen més les ganes de crear quan estic estressada i puc fer més introspecció a partir de les coses que visc”. Si que reconeix que “a nivell més plàstic sí que per ventura vaig fer més dibuixos”.
Marina Collado, després de Coloma, té dues obres, “una per al torneig de dramatúrgia i una altra que vaig escriure durant un curs a la Sala Beckett”. Són, reconeix, “una mica els meus temes: arrels, Mallorca, món LGTBI, família… Una és més dramàtica i l’altra és més una comèdia”.
Collado s’ha sentit sempre “amb les portes del teatre a Manacor bastant obertes, perquè des dels setze anys dirigesc i he pogut emprar les infraestructures, presentar les meves obres a la fira… En comparació amb Barcelona, on tot això era impossible, és diferent”. Tanmateix, diu la dramaturga portenya, “potser el teatre de Manacor ha arribat a un punt d’estancament i les noves dramatúrgies i les noves generacions de creadors no hi acaben de tenir un espai propi”. Collado veu l’oferta de residències artístiques com una manera “de donar més importància als projectes i que no sigui tan enfocat a la gent que ha fet teatre sempre a Manacor”.
