skip to Main Content

Pregant al cel

XII Jornades d’Estudis Locals

Aquesta comunicació d’Albert Carvajal i Antoni Gomila presentada a les XII Jornades d’Estudis Locals no deixa de tenir la seva vigència perquè aquests dies s’ha donat a conèixer que a Catalunya, a la parròquia de Correà, desenes de persones s’han congregat en una missa convocada pel bisbat de Solsona (a instàncies dels feligresos) per tal que la Verge del Torrent intercedeixi en favor d’una pluja profitosa per la comarca del Berguedà, molt afectada per la sequera dels darrers temps.
Es pot entendre que per a la societat mallorquina dels segles XVII i XVIII, amb una economia basada en l’agricultura i la ramaderia, la meteorologia era considerada un factor essencial per a la productivitat i el manteniment de la comunitat. El pagès coneixia a la perfecció els cicles naturals dels conreus i, si aquests necessitaven aigua, però no arribava, es veia obligat a recórrer a la intervenció divina a través de l’Església. En èpoques de sequeres, inundacions, fortes calors i freds intensos i, en general, de variacions climàtiques extremes, les persones es trobaven en una situació de desemparament i angoixa a causa de les dificultats que patien per abastir-se dels recursos vitals bàsics. Sense solucions tècniques alternatives, l’única sortida era pregar al cel per intentar recuperar un favor que creien haver perdut i que havia provocat els mals que els afligien. D’aquí varen néixer diferents procediments i rituals de contrició, entre els quals s’inclouen les rogacions.
Podríem definir-les com aquelles súpliques públiques, amb caràcter penitencial, durant les quals es demanava la benedicció de Déu sobre els camps i sobre el treball de l’home. Les més freqüents eren les que impetraven l’arribada de pluges – pro pluvia – i les que sol·licitaven la calma després d’un període de tempestes – pro serenitate.
Així, hi ha diferents rogacions: a fenòmens naturals adversos: terratrèmols, plagues, sequeres, també n’hi havia davant fets epidèmics, i també per afers polítics: pel naixement del fill de rei, per acabar o guanyar una guerra. Normalment, sortien a petició del poble, eren molt poc freqüents que partissin del govern municipal. És molt significatiu remarcar que cada vila tenia la seva pròpia imatge a la qual acudia en situacions de necessitat. Els segles XV i XVI, a Manacor, mancava aquesta imatge. i s’havia de recórrer fora de la vila.
Fent un repàs cronològic es pot arribar a la nostra senyora de Cura, bastant lluny de Manacor. Ja l’any 1502 trobam una peregrinació al puig de Randa demanant aigua, perquè hi havia sequera. La mare de Déu de Sant Salvador de Felanitx era també destinatària de processons que sortien del poble; així es teixien els goigs dedicats a cada destinatari: De les viles confinans venen á fervos novenes, en que logren à mans plenos voltres favors sobrats…

Back To Top
Search