“Projecte Claustre” inaugura una nova sala municipal d’exposicions i activitats culturals

Diumenge passat i coincidint amb les Fires i Festes, es va inaugurar l’exposició “Projecte Claustre”, una proposta multidiscilipinar que combina fotografia, pintura i escultura amb documents i imatges que reflecteixen l’evolució i història d’un dels monuments amb més pes del poble manacorí. El comissari de l’exposició i tècnic de l’Àrea de Gestió Cultural de l’Ajuntament de Manacor, Llorenç Carreres, explica que l’objectiu inicial era que els artistes donassin el seu punt de vista “artístic i contemporani” del Claustre, per tal de repassar els 400 anys d’història i l’evolució del Claustre de Sant Vicenç Ferrer. “A Manacor estam tan avesats
a veure aquest espai que, per ventura, moltes vegades no ho veim amb els ulls que l’hauríem de veure” afirma Carreres que afegeix que “és important prendre consciència de la importància artística, social i cultural que té i ha tengut”. Per aquest motiu, considera que és important reflexionar-hi, seguir l’evolució de l’espai i conèixer els diferents usos que ha tengut. Lluny de lectures polítiques, Carreres explica que “Projecte Claustre” també vol ser una proposta per tal de reivindicar el Claustre com espai municipal.
Les artistes que han participat en el projecte són Jesús Ballester, Cati Bauzà Riera, Marina Cànovas, Maria Huerga, Núria Sánchez i Claudia Giovanna Zucchelli i han pogut triar la tècnica i els mitjans amb els quals se senten més còmodes per treballar. D’aquesta manera ha sorgit una proposta que mescla diferents disciplines, que transmet l’esperit personal de cadascú i que, segons Carreres “es complementen bastant bé”. “Ballester treballa sobre l’estructura i la composició, Bauzá té una part més espiritual, Huega treballa sobre les variacions de l’espai, Zuchelli rescata diferents vivències, Sánchez combina les dimensions humanes amb l’arquitectura i Canovas fa una feina analítica, que té a veure amb la forma i la llum” explica Carreres.
La gestació de “Projecte Claustre” ha estat llarga, aproximadament de sis mesos i es podrà veure fins a finals d’octubre perquè, tal com explica el comissari, és un treball que s’anirà completant: “Hi ha molt de material per analitzar i completar i durant el mes d’octubre també es faran visites comentades per a les escoles”.
D’altra banda, aquesta exposició ha servit també per donar el sus a un nou espai municipal, l’Espai d’Arts i Humanitats de Manacor, que servirà com a centre cultural. De moment obrirà tots els matins de dilluns a dissabte i també dijous capvespre, de les 16 a les 20 h.

El Claustre, un espai amb història “tortuosa”

El Claustre de Sant Vicenç Ferrer de Manacor es va construir entre finals del segle XVII i mitjans del XVIII. Antoni Ferrer, responsable de les biblioteques de Manacor i coordinador de les Jornades d’Estudis Locals, explica que originalment es va dissenyar allà on acabava el poble. El creixement urbà del segle XIX va suposar que aquest espai fos una barrera i que les autoritats municipals es plantejassin xapar el claustre per tal de comunicar-lo amb el carrer Moreres. Arran d’aquests fets, una sèrie de persones amb Mossèn Antoni Maria Alcover al capdavant, inicien les gestions per evitar la demolició del Claustre. “Per aquest motiu, l’any 1919, s’acabà declarant monument nacional” afirma.
Ferrer defineix la relació entre els poders públics i el Claustre com a “tortuosa i de poc respecte durant molt de temps”. Segons ell, això ha definit l’ús que se li ha donat al Claustre al llarg dels anys: presó, jutjats, oficines de l’Ajuntament. Així tot, explica que hi ha hagut un canvi en els darrers vint anys, amb una restauració que recupera l’estil històric i artístic que pertoca però considera que encara hi ha feina per fer. D’altra banda, Ferrer explica que cal reivindicar el valor patrimonial de l’edifici perquè “és un dels més importants que tenim a Manacor” i considera que actualment estam en un context que segurament permetria donar-li una funció més cultural “que seria l’ús que manco mal li faria i li donaria una dimensió més atractiva del que pugui tenir amb les oficines”.

Miquel Sureda, el fotògraf que retratà Yoko Ono i John Lennon al Claustre

Una menció especial del “Projecte Claustre” és per al fotògraf Miquel Sureda, qui va retratar John Lennon i Yoko Ono davant del pou del Claustre. Sureda va néixer l’any 36 i explica que va començar a fer fotografies durant el servei militar, tot i que abans ja hi tenia certa afició. “El que me’n va ensenyar, no morirà mai” diu Sureda, fent referència a un procés d’aprenentatge totalment autodidacta “a força de tudar material”. Va fer feina durant molt de temps amb la revista “Perlas y Cuevas” i això li donà l’oportunitat de fer una fotografia tan especial com aquesta. El director de la revista era Rafel Ferrer Massanet i aquell dia, simplement li digué que havien d’anar a fer unes fotografies. “Quan arribarem al Claustre em vaig trobar en Lennon i la seva dona” diu Sureda. Explica també que varen anar amb ells fins als jutjats però el jutge no els va permetre fer fotografies dins la sala i que per aquest motiu, la fotografia està feta allà. La imatge ha donat molt de si i després de 48 anys, fins i tot el fill del jutge que dugué el litigi de Lennon s’ha posat en contacte amb Sureda per saber si tenia d’altres imatges on sortís el seu pare.
Sureda considera que la fotografia ja no és un art com ho era abans, ja que avui en dia tot es fa per ordinador i diu que el món digital no li agrada gens i li va fer avorrir la fotografia: “El fotògraf no es fia d’ell mateix perquè no li costa res fer quaranta fotografies… Jo m’ho estudiava molt abans, ho analitzava i quan estava segur, feia la foto” diu. A més, explica que conserva encara moltes de les antigues càmeres que va utilitzar al llarg de la seva carrera i confessa que, si es pogués tornar al món analògic, per ventura tornaria a fer alguna fotografia.