Projecte ÚTER: L’art com a denúncia

A l’espai Sa Factoria, dissabte 9 de gener fou presentat el Projecte Úter, un acte cultural organitzat pel Col·lectiu Arrels i Sa Factoria.  L’enorme tela dissenyada per membres molt actives, artistes, que es declaren “malaltes de la serigrafia i l’estampació” presidia l’espai, una tela que pot ser descarregada al seu website projecteuter.org, gràcies a la gestió coypleft.

Un dels seus principals motius per dur a terme aquest projecte fou la necessitat de fer reflexionar, de denunciar (com a dones i artistes) les repercussions, i sobretot la ideologia que fluïa de la llei Gallardon.  Reconeixen obertament la influència i el suport rebut pel Col·lectiu nord-americà Beehave, del qual han rebut experiències i maneres de transmetre les seves idees.

Parteixen també d’un principi clar: molts moviments de protesta, reivindicatius, es serveixen de textos moltes vegades densos, i es necessiten avui mitjans de difusió clars, que puguin arribar a tothom. L’art visual, d’acció immediata, pot ser una eina de provocació per al pensament, una eina d’enorme poder com a arma per a lluitar.

La tela fou explicada en detall, com anaren recol·lectant les històries durant un temps que inicialment era de 3 mesos i acabà essent més de sis, històries contades per diferents amics, coneguts; històries pertanyents a diferents cultures. Els personatges són animals, i elles explicaren com, a partir dels noms usats per insultar des de sempre a les dones, crearen un univers simbòlic: vaca, rata, harpia, porca, truja, foca… Un immens úter és la imatge central, la part superior un jardí carregat de símbols, la part inferior representa la capa submarina, la capa de la vida desitjada.

Temes al voltant de l’avortament són il·lustrats allà: el sentiment de culpabilitat que sempre acompanya a les dones, que necessiten justificar-se. Fins i tot, la història sobre “el ala de las ocultas” de l’Hospital General, on dones d’altres indrets d’Espanya venien a donar a llum nins que després eren adoptats. I el més curiós de tot: la presència d’animals que tenen un sistema reproductiu i una sexualitat diferent: cavallets de mar, cargols, estrelles de mar…I les aranyes, presents a tota l’obra, com animals capaços de teixir xarxes, i per tant exemple del que sustenta la societat i la vida, l’esforç de treballar per a la col·lectivitat…

No just les arts plàstiques foren presents. Música, dansa i poesia foren convidades a acompanyar aquesta cita.  Emmi Finozzi, Alícia Olivares i Marga Brunet interpretaren poemes recitats i musicats,  adobats amb dansa.  I ja els mateixos poemes són un signe del tarannà reivindicatiu també de les tres intèrprets: un fragment del Quixot, “Se va la vida compañera” de Gabino Palomares, “Ya eyaculé” de Sabina, “Señora D – Señora T” de Brun di Benedetto….El Romanç de na Catalineta, “Ja ens ve d’ enrere” de Martí i Pol, “Perquè vull” d’O. Montllor, “Cambios”, de Circe Maya. Les veus d’Emmi, Alícia i Marga espargiren versos amarats de consciència, la mateixa que demostren les creadores del Projecte Úter.