Pescatruis Dins de la setmana de l'orgull LGTBIQ+ de l'any 2022, Catalina Julve, artista manacorina, pintà dos murals a la façana de l'IES Porto Cristo. Aquests murals, en defensa dels…

Proximitat i creació de comunitat amb la premsa local
Jaume Claret (Barcelona, 1973) té estudis en comunicació i és professor de la UOC. Fou col·laborador d’ aquesta revista i fa vida a Manacor des de fa anys. Parlam amb ell sobre les capçaleres manacorines i l’ecosistema de mitjans.
La premsa local, sovint, no està ben valorada. La realitat, però, ens diu tot el contrari…
La premsa local es caracteritza per la proximitat i el vincle. Quan jo feia periodisme sempre posàvem l’exemple que poden morir milers de persones a l’altra punta del món i no ser notícia, però si es mor el veïnat sí que ho és. Amb la premsa local et sents més apel·lat, hi ha mes proximitat
A Manacor hi ha un gran ventall de publicacions. Per què?
Hi ha una certa tradició i tendència dels mitjans de comunicació locals que es produeix a molts de llocs. Després hi ha el propi ecosistema de les Illes Balears en general i el de Mallorca en particular. Els mitjans propis pivoten molt sobre el que succeeix a la capital i la resta s’hi veu poc reflectida. Hi ha la Part Forana, on hi va tot el que no és Palma. Això fa que se cerquin mitjans que xerrin del seu entorn. A Manacor existeix una tradició de caràcter local que està acostumada a consumir informació local, mentre que el petit ecosistema de mitjans mallorquí pivota sobre Palma. El fet que aparegui una associació de Premsa Forna és significatiu. És un intent d’equilibrar la macrocefàlia per part de Palma, però amb limitacions. Com més critica tens, més públic i un pastís publicitari més gran. Els mitjans que es poden fer als pobles petits tenen l’avantatge de la proximitat i la vinculació, però no tenen suficient massa crítica. L’associació és una xarxa de protecció.
Pel que fa a la línia editorial i ideològica, hi ha molta diversitat?
Els mitjans de comunicació, siguin locals o nacionals, poden tenir una voluntat d’incidència pública i de voler modificar l’opinió pública. Però com més a prop estàs del teu públic, més t’assembles a ell. No et posaràs a defensar segons quines idees si veus que el teu públic està allunyat. Anem cap a allò que és més vendible. Això marca la línia ideològica i el biaix. Ser crític o defensar opinions que tu creus que no és majoritàries és difícil. Tendim a la imitació. El 7 setmanari i els altres acaben anant cap allà mateix, cap a allò que la publicació percep que és el què la gent de Manacor vol. Però no se sap si és el que volen perquè és l’únic que se’ls hi ofereix.
És necessària la seva tasca?
Hi ha la part d’informació de proximitat i la de creació de comunitat. Però també l’aspiració, que és la idea de participar o enriquir el debat públic. La creació de capçaleres amb un univers fixat l’haurien de facilitar.
Per què la dualitat paper i digital?
S’està redefinint el negoci. Cada cop que apareix un nou mitjà, la resta s’han de ressituar. És més fàcil que substitueixin els gran mitjans com The New York Times, que poden tenir una gran bossa de subscriptors, i els petits. Si generen diners, és perquè són útils. Si la premsa local manté una certa qualitat i servei públic, la gent ho consumirà i els anunciants locals s’hi continuaran anunciant. Patirà mot més Última Hora o Diari de Mallorca, que no els grans i petits mitjans. Però fins a quin punt els mitjans locals han de ser multiplataforma? Si ofereixen gratuïtament a la web i fan pagar en paper, és una contradicció. Però t’has de donar a conèixer. La informació pura i dura, d’actualitat, a xarxes i la part de paper reservada pel que és més opinió o en profunditat. Allò complicat és saber trobar el model que permeti tenir una certa presència a les xarxes sense desvirtuar el producte incial.