– El muntatge parteix d’una pel·lícula de Woody Allen…
– Més que en la pel·lícula, l’obra es basa en el guió que va escriure Allen per a aquesta pel·lícula. Els seus guions se solen publicar i l’Àlex Rigola en va fer una adaptació per portar-la a escena. És una de les pel·lícules més rodones de Woody Allen, i sobretot un dels millors guions.
– Com totes les pel·lícules del genial director americà, hi deu predominar el toc de comèdia però amb una obligada reflexió transcendent sobre la temàtica que es tracta.
– Només et diré un detall. Quan es rodava la pel·lícula s’estava gestant la separació amb Mia Farrow. Si et mires la funció i llegeixes el guió amb aquesta premissa veus com contínuament. De fet, tot l’escàndol es va destapar durant el rodatge i la mateixa Mia Farrow es negava a continuar fent-hi feina. És una comèdia on després del somriure ve una reflexió, perquè retrata les vides de parella. Tothom hi troba un punt en comú, una cosa on connecta.
– És senzill adaptar cinema al format teatral?
– Sempre depèn del guió. Els guions de Woody Allen són amb molts diàlegs. Ell és un guionista i gran director, però cal no oblidar que la seva formació és teatral. De fet, El gran dilema era com posar-la en escena perquè no quedés una cosa desfasada. Ja se sap que Àlex Rigola és un director que cerca per als seus muntatges un aire de contemporaneïtat bastant potent i fuig del que considera les antigues formes. Per això en aquest cas va voler apropar molt els actors a l’espectador, que s’hi sentissin molt pròxims.
– Amb quins recursos?
– Els actors moltes vegades conversen amb l’espectador, s’hi adrecen com si fossin de la família. També és veritat que l’adaptació que es va fer tant a Madrid com a Barcelona, el públic seu a dues bandes. Hi havia deu sofàs. dos per als actors i la resta per als espectadors. És clar que quan comences la gira, aquestes solucions ja no són possibles. El que fem en aquests casos és col·locar els sofàs molt en primer terme.
– A banda de l’adaptació escenogràfica, el guió manté els noms dels protagonistes? La ubicació espacial i temporal?
– No. És una adaptació total. Els personatges es diuen com els actors que els interpreten. No es parla de cap ciutat, de cap carrer, l’obra és portada al moment en què es fa. Per dir-ho clar, no passa a Nova York.
– Coneixes Manacor i la dèria manacorina pel teatre?
– Sí, sí. Amb l’Alex Rigola ja férem aquí l’any 1999, l’espectacle que el va fer més conegut per al gran públic,Titus Andrònic.
