Cent per Cent va néixer com una publicació local, amb la idea d’informar i crear contingut i opinió dins l’entorn més immediat. És per això que sempre hem volgut informar puntualment de l’actualitat política municipal, i és per això, a més, també, que el nostre seguiment de la cosa política s’intensifica en arribar les eleccions locals, que esdevenen un vertader aparador ideològic del municipi. La vida de Cent per Cent va anar durant molts d’anys en paral·lel a la de la presència d’Antoni Pastor a la batlia. L’exlíder del PP manacorí ha estat el batle més longeu d’ençà de l’arribada de la democràcia als ajuntaments. Dotze anys hi va ser. Després vendria la brega amb José Ramón Bauzà, l’entrada dins el PI, la divisió de la dreta, la victòria de Miquel Oliver, la moció de censura i les baties de Pedro Rosselló i Catalina Riera.
I després, la segona victòria consecutiva de Miquel Oliver. Oliver, que ha governat amb la companyia també del PSOE i d’Unides Podem, ha travessat un mandat complicat, condicionat per l’adveniment sobrevingut de la pandèmia, una situació que el consistori manacorí va saber superar amb nota. Ha estat també per primera vegada que l’esquerra ha pogut governar sense crosses de la dreta i això ha suposat la possibilitat d’experimentar la definitiva emancipació de l’esquerra i l’actuació ara ja sí sense complexos davant les pressions de la dreta. A Manacor hi ha governat l’esquerra i el municipi no s’ha esbucat, tal com tantes vegades havia pronosticat la dreta que passaria. L’equip de govern sortint pot apuntar moltes feines fetes a la llibreta dels deures. L’aprovació del Pla General, l’arribada de l’aigua potable, que sortirà de forma imminent per les aixetes de totes les llars manacorines, la reducció de les llistes d’espera a Serveis Socials, una acció comercial dinàmica, activa i sovint efectiva, una política cultural que ha duit la cultura al carrer i ha convertit Manacor, encara més, en la capital culturall de Mallorca, el tancament al trànsit rodat de 67 carrers del centre, amb la ZPR, la recollida porta a porta ha resultat ser un èxit i el camí per augmentar zones on s’apliqui continua.
No hi ha hagut temps per a tot, i algunes accions o omissions es poden discutir. El Pla General no posa solució al problema de l’habitatge, ans al contrari, tal vegada l’accentua, amb uns mínims per construcció d’habitatge que només són assumibles per a la classe mitjana alta. La piscina municipal fa anys que roman tancada i les declaracions d’alguns membres de l’equip de govern no han permès albergar gaire esperances que es pogués tornar a obrir, a Porto Cristo han quedat sense punt verd i, a més, han perdut una temporada turística sencera a la primera línia per mor d’unes obres que es varen eternitzar i que encara no sabem cert si hauran aconseguit l’objectiu d’assegurar el correcte drenatge de l’aigua quan plou, la gestió de la zona costanera per part d’un sol regidor ha dificultat el dia a dia i ha fet sentir als ciutadans d’aquests nuclis que no eren prioritaris per a aquest equip de govern.
I sí, diumenge són les eleccions, que arriben molt marcades per la polarització PSOE-PP, arran dels comicis espanyols que han de tenir lloc a la tardor. Així i tot, Manacor sembla que marca perfil propi. Les travesses auguren una repetició de pacte progressista. El PI es presenta debilitat. El PP sembla que pot pujar, però no prou per poder pactar amb AIPC, que mourà cel i terra per tornar a l’equip de govern, si l’hi volen… Unides Podem canvia de candidat i això li pot suposar un llast important… I l’extrema dreta: no en parlam.
