El passat 16 de març, vaig tenir la sort de participar en la Korrika 2024 (l'equivalent al nostre Correllengua però celebrat en el territori basc) i conèixer alguns músics de…
Que el virus no ho enverini tot
Mateu Mas
El malestar que està provocant la pandèmia al nostre redol és preocupant. Aquestes darreres setmanes he vist a unes pàgines locals de Facebook discussions insanes, insults, menyspreus, amenaces, demagògia, linxaments. Inclús ho he patit a grups de Whatsapp: “això és una plandèmia, us creis tot el que us diuen, amb la vacuna us fotran un microxip, despertau! En Kill Gates ho ha mogut tot, Coronafraude”.
El confinament perimetral de Manacor, aquesta mesura tan difícil d’aplicar i pel que hem vist tan complicada d’explicar per part de qui la va decretar, no ha fet més que augmentar la indignació de qui ja portava mesos i mesos angoixat. Els motius de la intranquil·litat són ben clars: la gent no té ingressos, els negocis no fan caixa, els deutes s’acumulen, qui té estalvis els acaba, ja fa massa temps que això dura i encara ha d’arribar l’hivern més fred de tots. I com a bons humans, sempre hem d’assenyalar un culpable.
Per tal d’ajudar els negocis locals, l’Ajuntament de Manacor va anunciar l’emissió d’uns cupons de 20€ per a totes les persones majors d’edat del municipi amb la condició que aquests bons s’hauran de gastar a Manacor. A mi em sembla una iniciativa genial, perquè si anam a comprar unes ulleres, uns xoquins, un sofà, una estufa, una bicicleta, un satisfyer o si optam per anar a sopar, a fer cerveses, a fer-nos metxes o a fer-nos un massatge, sabem que tendrem 20 € de descompte si ho feim en un negoci local, fet que indubtablement estimularà la compra a les tendes dels nostres veïns.
No obstant això, els problemes dels comerciants i autònoms i dels seus assalariats han arribat a un punt que aquesta mesura del govern municipal no ha estat suficient per fer-los callar. Decidiren sortir al carrer, amb concentracions a Sa Bassa i al Convent i amb cops de clàxon col·lectius en cotxe voltant les avingudes manacorines passades les vuit del capvespre, després d’haver rodat clau i haver-se desesperat en comptar la miserable caixa. La situació és tan desesperant que trob estrany que no s’hagi arribat a protestes molt més contundents.
Veure que la gent es mobilitza, que el poble fa pinya i s’uneix per reclamar allò que considera just m’entusiasma. També he de dir que vaig trobar desafortunat que les protestes es focalitzassin en el senyor batle i el seu equip. És cert que el ciutadà no té per què saber quina administració gestiona cadascuna de les competències que l’afecten, però no és tant mal d’entendre que qui va decretar el confinament i el va prorrogar va ser el Govern de les Illes Balears, i no l’Ajuntament.
Fa molts anys que Porto Cristo ha vist tancar molt de negocis: papereries, tendes d’electrodomèstics, botigues d’esports i roba, cafeteries, bancs, òptiques, agències de viatges, etc., i tant de bo el poble hagués fet renou com han fet a Manacor per exigir ajudes tècniques i econòmiques i per demanar als veïns que cuidin i comprin als negocis locals. Potser s’hauria evitat la degradació comercial d’avui en dia, on tret d’uns pocs, però excepcionals petits empresaris, la majoria de negocis només s’enfoquen a la temporada turística.
I mentrestant, el malestar continua, perquè la pandèmia no dóna treva, i les festes de Nadal seran estranyes, perquè no ens podrem aplegar com ens agrada ni podrem gastar tant com voldríem. Només ens queda cuidar-nos i vetllar perquè l’angoixa que patim no enverini les relacions amb els amics i amb la família. No queda més remei que concentrar-nos i recrear-nos amb les bones notícies que ens arriben, com el premi que han guanyat el grup de rock manacorí Reïna, el Sona9, o la il·lusió amb què preparen els germans llorencins el partit que enfrontarà el Carde als matalassers del Cholo Simeone, o l’escultura gegant de Rafa Nadal que donarà la benvinguda als palmesans que venguin a Manacor, o les obres de l’escola de Ses Comes, que porten tan bon ritme que es preveu l’eliminació definitiva dels barracons durant les vacances de Pasqua.