És positiu que s’avaluï per competències
“Crec que el que s’ha plantejat pot anar bé, però ja veurem com funciona a la pràctica”, afirma el director del CEIP Mitjà de Mar, Toni Clar, sobre la LOMLOE. D’entre tots els canvis, destaca el fet que es potenciïn les competències específiques, com ara la digitalització, i no els continguts. De fet, observa que aquest model “s’atraca al que volem, que els nins siguin competents” i recorda que al centre porteny treballen per ambients. L’objectiu “no serà tant saber coses, sinó com fer-les”; “és positiu que s’avaluï per competències”, afirma.
Un altre punt a favor, als ulls de Clar, és que l’avaluació no serà numèrica. Se substituiran per gens, poc, prou, majoritàriament i completament per fer referència a les competències assolides. També que s’ha d’informar de l’evolució dels infants tres vegades al llarg del curs, no s’ha establert un calendari inamovible, i s’haurà d’entregar un informe descriptiu a final. Explica que “és bo perquè dones informació a escala personal i no amb relació als altres”. Es dona més importància a l’alumne com a persona. Ara bé, al CEIP Mitjà de Mar no implantaran aquesta normativa fins que no sigui obligatori a tots els cursos.
Tot i això, com a crítica, destaca que “hi continua havent religió i trobam que en un estat laic no hauria de ser així”. A més, l’assignatura de valors, que era l’altra alternativa, se substitueix per Atenció Educativa, el que vol dir que no pots fer cap matèria.
Aporta més flexibilitat metodològica
El director de La Salle de Manacor, Xisco Manresa, explica que des del centre entenen que la LOMLOE té aspectes “innovadors i positius”, però n’hi ha d’altres que “són més negatius en el seu plantejament”. D’entre tot, destaca “l’enfocament de les competències bàsiques com a eix fonamental, l’alleugeriment curricular, una menor importància de les qualificacions numèriques i el disseny universal de l’aprenentatge que aposta per una integració real dels alumnes amb necessitats educatives”. Uns eixos que veu amb bons ulls perquè aporten “més flexibilitat metodològica, una avaluació més globalitzada i contínua de l’alumnat i possibilitat un aprenentatge més significatiu que no tant el sistema memorístic”.
El director recorda que fa anys que des de la institució han desenvolupat una metodologia pròpia, Nou Context d’Aprenentatge, la qual té diversos punts de connexió amb la Llei educativa. “Podem concloure que comparteixen molts principis metodològics i d’avaluació, cosa que ens ajuda i facilita aquesta transició”, diu.
Tot i això, Manresa critica el calendari: “Hem tengut un temps molt escàs per formar al professorat i fer les adaptacions a les programacions”. Ara bé, posa de manifest que no tenen clar fins quan serà vigent. “L’experiència ens ha demostrat que les lleis educatives canvien quan hi ha un canvi de govern, cosa que dificulta molt la feina dels docents per les constants modificacions i revisions que s’estableixen”, observa.
Haurem d’estar oberts a nous camins i a experimentar
“Els docents haurem d’estar oberts a nous camins i a experimentar” una vegada s’hagi implantat la LOMLOE a partir del curs que ve, afirma la directora de l’escola d’educació infantil Sa Graduada, Catalina Cabrer. Una situació que, si s’escau, no serà complicada perquè fa anys que innoven i treballen amb noves metodologies.
D’entre totes les novetats, Cabrer principalment destaca que la Llei “inclou l’educació infantil com un període essencial pel desenvolupament de l’alumnat i impulsa el primer cicle de 0 a 3 anys per disminuir les desigualtats i afavorir l’educació dels alumnes amb necessitats”. De fet, el Govern s’ha compromès a elaborar un pla juntament amb les administracions educatives perquè en una dècada els centres tenguin a la seva disposició els recursos necessaris per poder atendre amb millors condicions aquests infants. Ara bé, tot i considerar que la teoria és positiva, la directora de Sa Graduada explica que des de l’escola troben que deu anys “són molt i són molts els especialistes que manquen a les escoles per atendre els infants amb aquestes necessitats, incloent-hi també les AT“.
La primera vegada que varen veure l’esborrany, afirma Cabrer, va ser al febrer i ara des de la conselleria d’Educació preparen el personal docent amb formacions sobre com dur a terme el currículum. “Supòs que es fa un poc tard perquè amb tres mesos hem d’adaptar tot el currículum a la nova llei i fer-ho a correcuita en aquest darrer trimestre” no dona “temps a poder reflexionar”.
Serà més important saber fer que no memoritzar
Amb la introducció de la Llei “es donarà més importància als sabers bàsics i a les competències claus per damunt dels continguts”, comenta el director de l’IES Manacor, Miquel Amengual. Una nova manera d’ensenyar i d’aprendre que afectarà directament al claustre i a l’alumnat. Els primers s’hauran de formar “per tal de canviar la metodologia d’ensenyament i la forma d’avaluar”, reconeix Amengual, i els segons hauran d’aprendre que “serà més important saber fer que no memoritzar continguts”.
De fet, “es tracta que els alumnes d’ESO surtin amb les competències claus assolides: tot el que es memoritza es troba a internet i a les enciclopèdies; per tant, serà important que l’alumne sigui capaç de saber on està la informació, fer-ne un ús adequat i saber-ne fer una aplicació correcta”.
Un altre aspecte que es modificarà al centre de secundària serà la qualificació, que a ESO no serà numèrica. “És més rellevant que un alumne sàpiga en què ha de millorar o què és el que fa bé, més que una nota numèrica que no dona més informació que el fet de superar o no una matèria”, observa Amengual. Així, apunta també, que “el que sí que desapareix ja des d’aquest curs és la mitjana en l’obtenció del títol d’ESO; en canvi, a Batxillerat sí que es mantenen les notes numèriques i la mitjana en el títol de batxillerat, que serveix per després determinar la nota d’accés a les universitats”.
Així mateix, el currículum inclourà dues assignatures més, el que “és molt positiu” des del punt de vista d’Amengual: “Quant a la Igualtat de Gènere, ja fa anys que hi feim feina, però ara passarà a ser una optativa d’ESO; i la Història i Cultura de les Illes Balears és important perquè els alumnes entenguin d’on venim i en quin entorn cultural ens trobam”.
