Antònia Llodrà (AIPC) presidirà la Junta de Districte de Porto Cristo amb l’objectiu de dotar de pressupost propi i de més competències l’òrgan de govern del nucli costaner. Pel que…

“Qui està intentant apaivagar les conseqüències és l’administració local quan no té cap competència ni una”
Entrevistam el batle de Manacor, Miquel Oliver, perquè faci una revisió de la gestió municipal d’aquesta pandèmia, les mesures adoptades pel Govern i els punts rellevants de la política manacorina.
Manacor és l’únic nucli urbà confinat de Mallorca. Què ha fallat?
No s’ha de tenir en compte només un únic factor quan s’analitzen aquestes coses. L’administració no pot estar darrere els ciutadans, per tant, sempre s’ha apel·lat a la responsabilitat personal de cada un. També s’ha de garantir que qualsevol persona pugui complir les mesures, fer que els espais públics s’eixamplin, que tothom pugui tenir mascares o que les activitats organitzades per l’Ajuntament siguin segures. Ha fallat que l’únic que s’havia estudiat era que tothom havia de complir unes normes i que hi ha hagut una certa relaxació, a més no s’ha donat la mateixa intensitat d’informació.
Des de l’Ajuntament enteneu la decisió de confinament però no tant algunes mesures restrictives. Creus que els ajuntaments tenen poca maniobra d’actuació davant decisions tan importants?
Si. De fet, l’Estat i la Comunitat Autònoma no demanen opinió perquè les mesures venen a causa d’una situació sanitària. Ara bé, cal dir que les restriccions de Salut són diferents respecte de Palma o Vila perquè es van adonar que no eren útils. A la reunió amb Salut vam parlar del polígon i es va decidir que estigués fora del confinament per tal de no entorpir l’activitat econòmica. Però, així i tot, les mesures que s’implanten no es negocien. Davant això, què canviaríem? Per exemple, i això ho hem compartit amb Policia Local i Nacional, no donar tanta importància al confinament perimetral sinó fer molt de ressò de les mesures que hi ha dins el perímetre.
No hauria estat bé preveure una partida econòmica abans si tanmateix sabíem que a l’octubre hi hauria una situació així?
El que possiblement ens ha passat és que per molt que ens diguin que passarà no ho desitges. No es tracta d’obviar-ho o d’oblidar-ho però és difícil en aquell moment pensar en la possibilitat de presentar una modificació pressupostària que parli sobre el tancament i les conseqüències sobre els comerços d’aquest tancament i, a més, considerant que les mesures no les apliques tu. S’estan prenent decisions importantíssimes i que afecten moltes famílies i butxaques però s’ha de tenir en compte que qui aplica les mesures és l’estat espanyol i la comunitat autònoma però, en aquest cas, qui està intentant apaivagar les conseqüències és l’administració local quan no té cap competència ni una.
Pel que fa a la gestió econòmica als inicis de la pandèmia, que va fer l’Ajuntament per reconfigurar els pressupostos?
Hi va haver una sèrie de projectes que van quedar paralitzats, però no eren molts. En primera instància, vam posar els ulls a Serveis Socials. Les primeres setmanes hi va haver un poc de caos a dins el departament però es va alleugerir quan hi va haver unes injeccions de capital per part del Govern balear. D’aquesta manera molts dels ajuts (RESOGA) van poder sortir. En general, les modificacions pressupostàries s’han destinat a Serveis Socials, als ajuts i a suplir la despesa extra per la situació Covid interna.

L’Ajuntament havia de corregir al novembre les deficiències del Pla General. Com està la situació?
El Pla General està acabat excepte la part de l’estudi econòmic, una part que està externalitzada. El Departament d’Urbanisme hi ha fet molta feina i és qüestió de setmanes. Es durà a un ple extraordinari de novembre o de desembre per contestar les irregularitats i després cap al Consell de Mallorca. Per ara s’han corregit les deficiències i segueix endavant. El Pla General s’aprovarà i confiï que l’aprovació definitiva es faci abans que acabi el termini de la suspensió de la moratòria. Tenim un marge de confiança de què s’aprovarà i que no s’haurà suspès la moratòria vigent.
Parlem de Sant Antoni. Creus que s’ha aconseguit la igualtat de gènere en la participació d’aquesta festa?
No, de cap manera. L’administració té una responsabilitat i així ho vam acordar al ple quan vam dir que totes les festes havien de tenir la igualtat implantada. A més, hi ha una llei que obliga implantar-la. Però es pot complir la llei sense rompre res i ens hem de marcar uns terminis per arribar-hi. El que ha de fer l’Ajuntament és fer la pressió i les tasques necessàries perquè a qui li toqui, Patronat o colla de dimonis, es dugui a terme el que està establert. Però, com deia, hi ha coses que, si es poden arreglar establint uns terminis, és millor que no arreglar-les d’una forma dràstica. El Patronat de Sant Antoni ens va dir o ho fem a poc a poc, però amb un convenciment clar o tendrem una ruptura dins el Patronat. Personalment em sabria greu perquè l’única possibilitat que trobaríem seria que l’administració organitzàs aquestes festes i, com antic membre del Patronat i ara batle, m’agradaria que no fos així. Hi ha un pla i una estratègia establerta i acordada amb el Patronat. Abans que acabi el mandat la igualtat al Patronat de Sant Antoni ha d’estar implantada de forma efectiva.
La sobirania local és una línia estratègica important en la gestió municipal. Creus que aquesta pot afectar el pacte de govern actual i, alhora, afavorir l’apropament a altres formacions?
El mal de la política són els partits polítics. I sempre he estat en contra que la política sigui només partidisme, i en concret ara que som el batle de Manacor. El primer és Manacor, el segon és Manacor i el tercer és Manacor i si hi ha algú que no té clar això ens durem malament. Com que tots els partits que hi ha a l’equip de govern, més o manco, tenen clar això, anam fent feina. També és vera que ideològicament puc estar més a prop d’un plantejament de PI o AIPC que no potser del PSOE o Volem.
Com valores la sortida de la política de Joan Gomila? Hi haurà canvis a la relació de poders dins l’Ajuntament?
Quan m’ho va comentar li vaig dir que em sorprenia i em va saber greu. És un animal polític que ha estat present a la política manacorina durant els darrers anys. Una cosa no se li pot retreure, independentment que no puguem compartir la forma de gestionar l’administració pública i és que sí que ha servit, sobretot a Porto Cristo, per fer veure que ens toca remar per la gent que tenim a prop. Pel que fa a la relació de poders, ara mateix la preocupació són els pressupostos de l’any que ve i resoldre la situació econòmica i sanitària. Amb la gent d’AIPC sempre hi ha hagut molt bona relació. Si ha de passar alguna cosa, passarà però anem a veure de quina manera podem fer feina conjuntament, si podem acostar posicions, millor, ja que venen els pressupostos que s’han d’aprovar amb el màxim suport possible. Estam en moments excepcionals i fer política de partits no és bo.
Com has viscut personalment la gestió d’aquesta crisi?
A vegades hi ha hagut molta frustració però la resposta de l’equip de govern ha estat bona. La situació de pandèmia ens ha donat molta pressió, però jo amb la pressió pareix que rendesc més, sobretot si el teu entorn respo. Això t’injecta energia.